Tinc a les mans els pressupostos de la Generalitat per al 2007, millor dit tinc el detall de Salut i les inversions reals per àmbit territorial del 2007. No me’ls crec; les eleccions municipals ho abarquen tot, estic convençut que moltes inversions anunciades ho són per fer efecte abans i ser oblidades desprès, engronsant aquell capítol de inversions que no formen part de lo liquidat. Tot i no creure-me’ls, tenen la seva importància , són els Pressupostos, on les intencions, promeses polítiques passen a ser realitats pressupostades.
Prometre no fa pobre, complir és un altra cosa. Pressupostar és ja una intenció, invertir i liquidar és el compliment real de la inversió.
Moltes inversions van repetint-se any rera any, inflant els pressupostos. Quin serà el grau de compliment de uns pressupostos que s’aprovaran a la meitat d’un any electoral? És l'incògnita dels milions.
Vistos d’aquí baix, del Sud, de les Terres de l’Ebre, ja no provoquen ni indignació. La pèrdua de pes percentual i d’inversió real és ja una costum dels governs tripartits. Els pressupostos de la Generalitat creixen, els de les de Terres de l’Ebre minven. Si ho comparem amb el 2003, últim any de CiU , minven en un 17%, si ho fem amb l’últim del tripartit minven en un 1’6. L’àrea metropolitana, al 2003 s’enduia el 48% de la inversió ara el 64%!!!! Terres de l’Ebre el 2’8%, és una concepció de país democèntrica i clientelar. No té en compte el territori, no té en compte el que val i costa mantenir, per exemple, dos parc naturals d’extensió superior a l’àrea de la metròpoli. No val la pena insistir, els km2 no voten; sóm el cul del pati, la zona verda i ells... els que manen. Són com són i volen el que volen: vots i continuar manant. Legítim ... més en any electoral. Legítim?
Els pressupostos deixen molt clar qui és l’Hereu i qui els desheretats. Qui és important i qui no. Jo vaig ser Delegat del Govern, porto algun any d’alcalde, he compartit militància amb Joan Roig, Pallarès, Sabanza, Bel, Imma, etc . Puc assegurar que si un govern de CiU hagués fet mai, i menys en any d’eleccions municipals, uns pressupostos amb tan poc respecte al territori, al nostres pobles s’hagués presentat Jordi Pujol. Per sort CiU i Jordi Pujol tenen un altra concepció del país. Ja ni m’indigno, penso que deu sentir l’Alcalde de Tortosa o el Cap de llista d’Amposta o els seus caps de llista als Pirineus, al veure que no creuen en ells ni els seus, que deuen sentir quan el hi diuen clarament qui és l’Hereu i els deixen a ells com desheretats. El mal és que ho paga el territori... a final d’any “liquida y vamonos”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada