INCOMPETÈNCIA MANIFESTA

Segona reunió, vespra de Sant Jordi: Alcaldes amb Baltasar.

Ens trobem davant un decret. Dat i beneit. M’impressiona la claredat i precisió de Toni Borrell alcalde de Miravet. M’emociona el sentiment i contingut de l’alcalde de Rasquera. Certament no tot són coincidències. Però estem al mateix “barco”i embarcats.

No és que ens sentim enganyats, ens continuen enganyant. Sense vergonya, sense miraments.

No es cert que els alcaldes, que la gent que les Terres de l’Ebre siguin insolidàries. Ni tant sols és cert que les posicions siguin tancades. Es plantejen temes com la regressió, la subsidència, el cabal ecològic, les necessitats dels petits pobles .

Preguntem que fem allí, si per decret les coses estan fetes. Com poden vindre a “bou passat” i sense més possibilitat que acatar. Què volen de natros?? una “adesión inquebrantable”. Mando firmes.

Demanem, que no sens segueixi titllant d’insolidaris, de trencar la cohesió del País. Jo particularment, pregunto quina possibilita d’al·legar, esmenar , introduir garanties tenim. Ni una. Li dic conseller: No sense acord territorial, no sense un organisme que ens doni veu i clau, no sense un Guggenheim al Delta, no sense re-equilibri territorial o no sense Vegueria .

No m’atreveixo a dir no sense un CPIDE. No m’atreveixo a preguntar per què el van dissoldre?? No val la pena preguntar que passa amb la comissió de la sostenibilitat i les seves previsions.

Resposta. No hi ha negociació. Ell, Baltasar, només representa una part del govern i no es negocia. No pot, ni vol, ni ho tenen previst.

Són ells "els radicals" els que no volen negociar, els que ens han enganyat. Surt una publicació de març que demostra que l’interconnexió estava prevista i “publicada” quan encara negaven, predicaven el Segre.
Què estem fent aquí ??

Sé que demà, els mitjans de comunicació afins al govern diran que sóm insolidaris, que no donem a “Barcelona ni aigua” . Els mateixos que fa uns anys feien a Manolo Tomas heroi i titllaven a CIU de traïdors. Guerra passada, però són ells els que s’obliden de les seves al·legacions, de les seves exigències, de les nostres garanties. Volen fer veure que som uns radicals insolidaris. La realitat és que són uns mentiders totalitaris. Ells no volen ni parlar, ni negociar , ni dialogar, són uns incompetents que es refugien en la seva incompetència.

Són tan incompetents que ni han previst la possibilitat d’un acord. El conseller nega per dues vegades aquesta possibilitat. Llavors què fem aquí- què fèiem allí a la reunió?? Comèdia.

Montilla surt a TVE··3 i ni copiant aprova. Les Terres de l’Ebre volem parlar, ells no volen escoltar. M’indigna.

Incompetència manifesta.