Moció presentada per Paco Sancho sobre el sistema sanitari català

Us facilitem una part de la moció presentada pel grup de Convergència i Unió, i debatuda al ple del Parlament el dijous 25 d'octubre per l'ebrediputat Francesc Sancho.

Aquesta moció tracta sobre l'orientació del sistema sanitari català.

Si voleu les intervencions dels altres grups parlamentaris, us podeu ficar en contacte a través de FIL DIRECTE, i us les facilitarem immeditament.

Moció presentada per Xavi Pallarés sobre agricultura

Us facilitem una part de la moció presentada pel grup de Convergència i Unió, i debatuda al ple del Parlament el dijous 25 d'octubre per l'ebrdiputat Xavi Pallarés.

Aquesta moció es compon dels següents punts:

• El contracte global d'explotació


• Els ajuts directes a les exploatacions agropecuàries afectades per la pedregada del dia 17 de setembre


• La convocatòria urgent de la mesa sectorial agrària de la vinya i el vi, a analitzar els expedients incoats en les inspeccions de treball relatius a la recollida de raïm


• Implementar els ajuts directes als pagesos de la fruita seca


• Revisar l'informe presentat pel Departament d'Agricultura quan als costos de la producció del sector carni


• Donar cumpliment al Decret 162/2004 sobre el trasllat de la Conselleria.
  
  

Si voleu les intervencions dels altres grups parlamentaris, us podeu ficar en contacte a través de FIL DIRECTE, i us les facilitarem immeditament.

MORI EL MAL GOVERN.

No fa gaires anys, no prou per haver de recórrer a la memòria històrica, el Sr. Morlan deia coses com que no es podia culpar les empreses dels mals de les obres, doncs eren els politics qui tenien que vigilar-les, els responsables socialistes catalans demanaven dimissions per l’esvoranc de l'AVE a l’Aragó.

Ara ens tracten de convèncer que ells no tenen res a veure amb el mal Govern, amb els desastres que han representat el Carmel , el caos de l’aeroport o la crisi de rodalies.

Cert, tots el governs tenen problemes, però no tots actuen igual. Cal recordar quina era l’actitud dels avui tripartits, quan les nevades. Recordeu? les dues hores de discoteca de l’Artur Mas? Com les van magnificar!!!.

Ara volen que la culpa sigui de tots menys d’ells .. “Y dos huevos duros”. Esta contínua crisi només s’explica perquè són un mal govern. Són el problema i la condició del problema.

Un exemple, davant les males condicions de treball a l’àmbit de la sanitat, un coordinador va fer una carta critica i la va publicar a la Vanguardia. Va ser immediatament destituït. Com volen què les coses funcionen? Si al que avisa dels problemes el fulminen? El Carmel i ara rodalies troben l’arrel en la incapacitat d’assumir crítiques i discrepàncies. En el sectarisme. Tot l’esforç dels tres socis del mal govern va dirigida a evitar responsabilitats politiques. Tres són multitud, la coordinació un impossible.

No, la culpa no és dels politics és d’alguns politics, la culpa és del mal govern... i de la sensació d’impunitat. Si els fets ocorreguts a Catalunya fossin sota el mandat d’un altre govern cridarien a la revolta. Jo no crido a la revolta, no és el nostre estil, però si que ho vull dir clar: Mori el mal govern , el govern Montilla , Carod , Saura.

Els agitadors d’ahir, són els còmplices i conformistes d’avui. Mai, mai en la historia de la democràcia haviem tingut un govern tan mediocre.”Els gestors”, es deien ”. “Fets i no paraules”. Si l’andana caiguda fóra a l’Ampolla, encara ho pagaria l’alcalde, com és d’un ajuntament de color socialista, la culpa és de l'incert destí.

Generacions futures parlaran dels temps del desconcert. Jo no vull ser un covard testimoni de la decadència per això proclamo. “Mori el mal govern” Fem-los fora, a les urnes, però fem-los fora perquè sinó algú ens podrà dir: No vols tripartit?? No votes tripartit ?? Llavors t’aguantes.

REIVINDICACIONS O PAMPLINES.

Aquest post està relacionat amb l’anterior i amb l’acte del divendres a la Cambra de Comerç de Tortosa. Felicitats a la Cambra de Comerç.

Ho vaig dir i ho repeteixo, les responsabilitats polítiques s’han d’assumir, ningú t’obliga a presentar-te, a pactar per ser president o alcalde. Ho fas per que vols i “prometent” . Sóc, sóm, responsables de tot allò que es competència del Ajuntament on sóm alcaldes. Del que no sóm responsables és d’allò que no és competència nostra..

Hem tingut responsabilitats de govern a L’Ebre. He declarat en diverses ocasions la necessitat de un veritable lobby de pressió per tal de superar la manca d’inversió al nostre territori. Ho dèiem des de l’experiència d'haver negociat “en solitari”, infraestructures com el corredor del Mediterrani amb el ministre Borrell i veure com els que no teniem competències, els que reivindicàvem millores acabàvem éssent els culpables del que altres ens imposaven: Mestres, són mestres en diluir culpes.

Sabem que nomes una decidida acció política, una clara consciència de territori , una planificació consensuada i un lideratge institucional, pot ajudar al equilibri d’un territori amb més territori que gent, amb més necessitats que representació política.

La Cambra de Comerç de Tortosa acertadament, molt acertadament, va convocar un acte que volia ser una crida , una reivindicació.

Quan la societat civil reivindica, vol dir que alguna cosa passa

. Quan a més de reivindicar pren iniciatives que corresponen al govern, el que passa pot ser greu.

Terres de l’Ebre va tenir el primer pla territorial de Catalunya, millor o pitjor, el primer elaborat amb consens al sí de l’IDECE.

Va ser a Terres de l’Ebre on es va constituir el Consell Econòmic i Social, a proposta consensuada entre UGT i la delegació del Govern (de l’anterior) de la Generalitat al territori. (Gràcies siguin donades a Pepe Alvarez i a Wifredo Miró, és just i necessari).

Els instruments institucionals hi són, aquí, allí, allà i més enllà proclamem que estem disposats al consens i al col·laboració, ho hem demostrat cada vegada que ens ho demanen. Facilitem l’acord aquí i al Parlament.

Han de governar, perquè són govern, no govern, no... GOVERNS, en plural.

Ho va dir el nostre diputat a Madrid l’amic Maldonado, ho repetim i ho repetirem estem dispostos a presentar esmenes conjuntes: Tots a una. Ni el van escoltar.

Ho vaig dir i ho torno a dir: Al sí de l’IDECE estem dispostos a col·laborar. Al sí del Consell Econòmic i Social volem participar colze a colze amb entitats, empresaris etc.

Hem arribat a acords cada vegada que ens han cridat a la delegació. Què més ens poden demanar?.

El que no estem disposats a fer és a callar i a dissimular els problemes, el que no acceptarem és transformar les reivindicacions de la gent en pamplines. El que no tolerarem, és que aquells que han de governar manipulen les reivindicacions uns o vulguin matar el missatger altres.

Que governin bé i ens tindran, però.... que governin o que deixin altres governar.

El que no podem fer és de govern nosaltres, o sí ??

Poder aquesta sigui la solució-

LA CULPA, DELS POLÍTICS???

El col·lapse de rodalies, l’apagada de Barna, els desacords en torn al 4 art cinturó, la manca d’inversions a Catalunya etc, etc: No tenen pare. La culpa és de tots, “dels politics”, de la política en general. Les responsabilitats es dilueixen, en lloc d’assumir-les.

Jo soc polític, no només polític, però polític, a l’oposició; sóc diputat de CiU. Polític al govern del meu poble, sóc alcalde. La dualitat és divertida, com alcalde sóc l’únic i absolut responsable del que passi al meu poble. Com diputat a l’oposició sóc corresponsable del que es fa, no es fa i es desfà a Catalunya. He viscut les dues cares i sé que si a qualsevol de les dues portes de la plaça Sant Jaume, governés CIU la culpa tindria pare i mare, nom i cognoms: La culpa, la responsabilitat seria del Govern. Tot l’orbe, ciutat i camp seria un clam. L’agitació, les entitats, els intel·lectuals orgànics i no tant orgànics, xisclarien, debatrien, fiscalitzarien, culpabilitzarien i condemnarien. Farien una crida sinó a la revolució, al canvi. Què menys oi?? .

Ara... però, els agitadors són al govern, com volem que siguin ells els culpables? Com volem que assumeixin responsabilitats, si ells són la consciència crítica d’un món sense consciència? En lloc d’assumir el desprestigi i la seva ineludible responsabilitat, amb tècnica i practica d’agitadors, es desprestigia la política i als polítics. Els interessa i molt, escolteu-los. El desprestigi dels “politics”, és la taula de salvació dels politics desprestigiats.

Al meu poble, sóc i vull ser, el màxim responsable en allò que és competència de l’ Ajuntament; de lo bó i el dolent. Com diputat reclamo responsabilitat a qui toqui. La manca de responsabilitat deu desprestigiar als politics irresponsables. No tots sóm iguals.

Quedi clar: De les accions i / omissions del govern, la culpa és del govern, no de tots.

PEATGES II: FER EL "PAPERINA"

A les 12h 30’ hem convocat roda de premsa a Tortosa, al local de CDC. Pep Rull, el portaveu de CiU a la comissió de PTOP ha volgut participar i dir la seva en aquesta compareixença a Terres de l’Ebre.

Abans de començar hem comentat els fets i hem coincidit en una apreciació: Ridícul i presa de pel.

Anem a pams, com veureu el 19 de juliol vàrem presentar una proposta de resolució per tal de garantir la gratuïtat del peatge Aldea – Ampolla, mentre duressin les obres de la variant de l’Aldea, en los mateixos termes que ja està establert a Salou i Tarragona.

Al temps proposàvem a debat en el Ple de Política General: “Eliminar el pagament per als usuaris de les autopistes que realitzin transits de naturalesa intracomarcal, mentre no existeixi una autovia alternativa lliure de pagament” Concretament al Montsià (Ulldecona) i al Baix Ebre(Ametlla). Ens la varen votar en contra, sí , sí ERC PSC ICV, van dir no.

Quedava, però, viva la proposta de gratuïtat de l'Aldea – Ampolla. Quan la proposta entra a la mesa de la comissió, nervis. Tots coneixeu, les manifestacions, les declaracions i finalment la filtració a la premsa de l’eliminació del peatge. Al Parlament, les nostres impressions eren altres. Finalment els desmentits i els pas enrere, en definitiva, el ridícul.

“Que no mos facin fer el paperina”, és una frase que aquí tots sabem el que vol dir. Ho hem dit a la roda de premsa. No es pot fer el ridícul.

Els governs, governen amb el DOGC, amb acords al Parlament, no treien alcaldes i gent al carrer, no amb filtracions de directors o delegats. GOVERNAR ÉS DECIDIR i assumir responsabilitats. Fer el ridícul i prendre el pel a la gent, com deia el president Tarradellas, és l’últim que es deu fer en política.

Els únics i absoluts responsables de pagar o eliminar el peatge, de les inversions, dels pressupostos són els tres partits del Govern, els tres, com volen demanar-nos que ens manifestéssim als alcaldes o als ciutadans, els mateixos què ens voten en contra al Parlament? Els què governen??. No es pot estar a missa i repicant. Mantindrem la proposta i en farem de noves. Poden votar a favor o en contra, podem mantenir el peatge, però per deu que no ens facin fer el paperina. Ja el fan prou ells.

L'ENGANY DELS PEATGES.

PEATGES?????? L’ALDEA???

DEMÀ O PASSAT O L’ALTRE PARLAREM DEL GOVERN , NO TROBEU????

I DE L’IDECE , I DE PRESIDENTS I/O DIRECTORS, NO TROBEU????

I DE CONSENS I DE RESPONSABILITAT, NO TROBEU????

I DE CANDIDATURES CONJUNTES AL SENAT???NO TROBEU???

I DE..... REIVINDICACIONS , I..... DE PRESSUPOSTOS I DE LLEIALTAT AMB LA GENT; NO TROBEU?????

QUEDEM , EH...?? QUEDEM EN POCS DIES EN PARLEM, AQUI I AL PARLAMENT. NO TROBEU????

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ, SOBRE ELS CAP'S D'AMETLLA I PERELLÓ

A petició de l' equip de govern de l’Ametlla i del llavors alcalde i ara guanyador de les eleccions a l’oposició, Salvador Pallarès. En el seu dia varem presentar una proposta de resolució per tal d’incrementar el servei i personal del centre d’atenció primària Ametlla Perelló, per tal de garantir la presència de metge i/o infermera, així com el servei de pediatria i llevadora, garantint el servei d’urgències per la nit amb presencia als dos municipis.

RESPECTAR UN SERVEI QUE ES VA COMPROMETRE QUAN ES VA CREAR L’ÀREA I QUE EN EL SEU MOMENT ES VA TENIR.

També és proposava garantir al disponibilitat anunciada d’ambulància medicalitzada i signar un conveni de col·laboració amb els ajuntaments de l’Ametlla de Mar i el Perelló per tal d’assegurar una correcta utilització i coordinació del servei d’ambulàncies.

Tots recordem episodis tristos, relacionats amb la coordinació i utilització de les ambulàncies que hauriem d'evitar repetir.

EL tripartit en pes va votar en contra. Al territori reivindicaran lo contrari i explicaran coses com que la culpa no és del govern. És de l’oposició o dels polítics o del “Maestro Armero”.

El govern de la Generalitat ha duplicat els pressupostos, gràcies als acords de finançament que en el seu dia va fer CIU, mai un govern havia tingut tant pressupost, mai. Preguntem: Ho noten els ciutadans?.

Al Perelló, van pactar contra el guanyador. Preguntem els que van pactar, per què voten al Parlament contra la millora de servei dels ciutadans del Perelló i l’Ametlla ?

INMUNITAS VERA

El dijous passat, 11 d’octubre, a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya va comparèixer l’ Associació d’al·lèrgics Alimentaris i al làtex de Catalunya, Inmunitas Vera.

Una molt interessant exposició de la problemàtica que preocupa a moltes famílies, i als cuidadors dels nens afectats. Les al·lèrgies alimentàries i al làtex, tenen una incidència que afecta a més del 2% de la població i que en un futur pot afectar a més del 7-8% .

L'afecció pot ficar, de fet fica en risc vital al nen que pateix l’al·lèrgia. Fins ara la informació d’educadors i fins i tot de professionals de la medicina era més bé escassa, la labor d'Inmunitats Vera i altres associacions a estat d’una importància decisiva per fer visible el problema, per començar a veure alguna llum en l’angoixa d’afectats, pares i professionals.

El president de l'Associació és Fernando Jaime, qui va fer una brillant exposició, amb accent ebrenc, com correspon a una entitat que va tenir els seus orígens a les comarques del Baix Ebre i Montsià. A nosaltres, diputats de l’Ebre, ens va fer sentir orgullosos, tant de l'accent, com del rigor de l’exposició i del treball de l’entitat.

El grup de CIU haviem presentat una proposta de resolució per tal de crear un observatori d’al·lèrgies a aliments i al làtex, així com reactivar el treball del Consell Assessor en Al·lergologia i Immunologia Clínica. De fet, la proposta l’haviem presentat després de conèixer l’opinió de les entitats i associacions d’afectats. El tema és va deixar sobre la taula per tal d’intentar una resolució consensuada de tots els grups.

Esperem que sigui possible.

QUÈ FEM??

Un comentari al bloc ens diu, ens pregunta: Què fem; què feu al Parlament?. Coincideix la pregunta amb una fase de certa paràlisi parlamentària, cal explicar que a l’estiu el Parlament fa un parèntesis en la seva activitat.

Al setembre, després de la Diada es va reprendre el ritme normal de sessions, la primera el debat de Política General. Ara ja les comissions han iniciat sessions, algunes de les nostres iniciatives trobaran espai al bloc i esperem.... al Parlament.

Coincidint amb l’estiu, ens vàrem, em vaig quedar sense ordinador. Jo que sóc un pobre analfabet informàtic, no podia, no puc creurem la sensació d' incomunicació que això m’ha produït. Ara reprenc l’activitat amb una certa precarietat, a l’espera d’un nou ordinador, amb un aparell de préstec i a precari. Com veieu a la pregunta de què feu? Hem de contestar: Sortir del pas.

Principi de realitat. EL PARLAMENT LEVITA.

Entro al bar del Parlament, amb Quico Homs, comentem les dades del traspàs del Clínic. Ens sorprèn una forta discussió entre diputats del mateix partit, d’un dels partits del Govern. La incoherència del govern al centre del debat.

Al debat de política general van voler donar la sensació d’unitat del govern. Jo vaig tenir la sensació d’irrealitat, de negació del dia a dia. Aquí, no passa res de res. Ei... el President és un Ciceró de l’oratòria, un Kennedy de la praxis. Jo un pobre diputat de l’oposició, que reconec no entenc de res.

La sensació d’irrealitat, plana damunt l’hemicicle. Alcaldes d'ERC es manifesten al territori, xisclen per la gratuïtat dels peatges, els seus diputats rebutgen les propostes que fan referència a aquesta gratuïtat. Al Parlament s’aprova una genèrica declaració en torn al cabal ecològic de l’Ebre. Mentre es contemporitza amb el Pla de conca, es renuncia a la derogació del Pacte d’aigua d’Aragó i no es fa ni referència al transvasament a Cantàbria. La foto, creuen ells que els surt bé. El riu cada vegada amb menys aigua, però amb més declaracions, més paper. El riu necessita aigua i no paper. El Delta necessita pressupostos i no fotos. Els silencis i les fotos, continuaran buidant el riu i ompliran de satisfacció als seus promotors.

Al debat, en el moment de la votació, un diputat d’ERC, el “diputat” que s’havia autoinculpat per la “crema” de “fotos” del rei, va fugir, es va apsentar, per tal de no votar. Què l’impedeix votar en conseqüència al Parlament? La seva actuació publica, només és un gest de cara a la galeria, sense continuïtat al Parlament .

És pot fer President al Sr Montilla escoltar els seus plantejaments i continuar predicar aeroports, peatges independències?? etc. Etc.

Poder sí: El Parlament levita .

VIOLÈNCIA.

Un altra sessió al Parlament: A la tarda després del control al govern; de “les preguntes” dels líders dels partits al President i de les preguntes als titulars dels Departaments, seguides atentament per quasi tots el diputats. Com és costum, l’hemicicle es queda quasi buit. El següent punt de l’ordre del dia és el Projecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista. Al meu escó, miro l’hemicicle i me n'adono de la presència majoritària de dones. Recordo Carme Laura Gil. Torno a mirar l’hemicicle i constato que el grup amb més presència de diputats homes, en aquest punt concret, és el de CIU.

Recordo a Carme Laura i sento l’orgull de la coherència ètica que ella representa i que el Grup de CiU practica.

Entro al bloc de Carme, al seu Coc Ràpid un post, un crit constant de denúcia: El forat negre. Són 57 ....Feia 4 mesos que era a l'hospital, desfigurada, destrossada. Ahir morí. Un altra víctima de la violència de gènere. No fem prou, ni a l'hemicicle ni fora mai fem prou.