Un altra sessió al Parlament: A la tarda després del control al govern; de “les preguntes” dels líders dels partits al President i de les preguntes als titulars dels Departaments, seguides atentament per quasi tots el diputats. Com és costum, l’hemicicle es queda quasi buit. El següent punt de l’ordre del dia és el Projecte de llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista. Al meu escó, miro l’hemicicle i me n'adono de la presència majoritària de dones. Recordo Carme Laura Gil. Torno a mirar l’hemicicle i constato que el grup amb més presència de diputats homes, en aquest punt concret, és el de CIU.
Recordo a Carme Laura i sento l’orgull de la coherència ètica que ella representa i que el Grup de CiU practica.
Entro al bloc de Carme, al seu Coc Ràpid un post, un crit constant de denúcia: El forat negre. Són 57 ....Feia 4 mesos que era a l'hospital, desfigurada, destrossada. Ahir morí. Un altra víctima de la violència de gènere. No fem prou, ni a l'hemicicle ni fora mai fem prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada