LA CULPA, DELS POLÍTICS???

El col·lapse de rodalies, l’apagada de Barna, els desacords en torn al 4 art cinturó, la manca d’inversions a Catalunya etc, etc: No tenen pare. La culpa és de tots, “dels politics”, de la política en general. Les responsabilitats es dilueixen, en lloc d’assumir-les.

Jo soc polític, no només polític, però polític, a l’oposició; sóc diputat de CiU. Polític al govern del meu poble, sóc alcalde. La dualitat és divertida, com alcalde sóc l’únic i absolut responsable del que passi al meu poble. Com diputat a l’oposició sóc corresponsable del que es fa, no es fa i es desfà a Catalunya. He viscut les dues cares i sé que si a qualsevol de les dues portes de la plaça Sant Jaume, governés CIU la culpa tindria pare i mare, nom i cognoms: La culpa, la responsabilitat seria del Govern. Tot l’orbe, ciutat i camp seria un clam. L’agitació, les entitats, els intel·lectuals orgànics i no tant orgànics, xisclarien, debatrien, fiscalitzarien, culpabilitzarien i condemnarien. Farien una crida sinó a la revolució, al canvi. Què menys oi?? .

Ara... però, els agitadors són al govern, com volem que siguin ells els culpables? Com volem que assumeixin responsabilitats, si ells són la consciència crítica d’un món sense consciència? En lloc d’assumir el desprestigi i la seva ineludible responsabilitat, amb tècnica i practica d’agitadors, es desprestigia la política i als polítics. Els interessa i molt, escolteu-los. El desprestigi dels “politics”, és la taula de salvació dels politics desprestigiats.

Al meu poble, sóc i vull ser, el màxim responsable en allò que és competència de l’ Ajuntament; de lo bó i el dolent. Com diputat reclamo responsabilitat a qui toqui. La manca de responsabilitat deu desprestigiar als politics irresponsables. No tots sóm iguals.

Quedi clar: De les accions i / omissions del govern, la culpa és del govern, no de tots.