ECOLOGIA COTIDIANA, FRONT ECOLOGISME RADICAL.

Vaga del transport, preu del petroli. Una sensació de crisi que es va instal·lant profundament en l’imaginari col·lectiu. Més enllà de la crisi econòmica, d'una certa histèria social, s’endevina un profund malestar que afecta a la viabilitat del sistema, a la sostenibilitat del que hem anomenat “Estat del Benestar”, “Món desenvolupat”, “Primer Món” etc.

La crisi energètica, el canvi climàtic, la explosió demogràfica, l’emergència de noves potencies( Xina, India ), guerra de civilitzacions..... Per alguns posen en dubte ja no la viabilitat de sistema, posen en dubte el propi futur del món. Catastrofisme, mil·lenarisme, aquí són. Aquí som.......

Mentre la ineficàcia s'instal·la a les institucions. L'ecologisme radical, l'efecte nymby ( no al pati de casa) són un exemple d'ideologia disfressada de ciència. Ja al segle XX, els que es deien màxims defensors de la llibertat i la justícia social van destorçar una i altra. Els defensors de l'autodeterminació, de la planificació i la racionalitat van deixar Xernobil i el mar d'Aral com grans fets precursors del neo- ecologisme. Ara han reconquerit posicions. Milers d'ideòlegs, opinadors a sou (com bé els definí Iceta) ocupen llocs a l'administració i signen informes fets d'ignorància i ideologia, com si foren veritats científiques. El que val per San Carles, no val per Horta. El resultat és la gran dificultat per ubicar parcs eòlics, per millorar la eficàcia i eficiència energètica reduir l'emissió de CO2. Mentre ni és pot “dialogar”, “raonar” ni “opinar” en torn a l'energia nuclear i el seu paper reductor d'emissions; el que alguns han definit com mal menor i única esperança a curt terme.

Una discussió científica es ja impossible. Els clima escèptics o “negacionistes” són desqualificats i presentats com agents del capital, venuts a occident ( Com Solzhenitshyn o els dissidents de l'antiga URSS) . El que han fet de la salvació del món i del canvi climàtic una forma de viure (rendible per cert) no ho poden permetre i tenen un potents aliats. De fet produeixen negoci. Fins i tot Al Gore i sectors econòmics de la dreta econòmica s'hi apunten.

Ni vull, ni m'interessa discutir. Tinc molts dubtes, dubtar és el primer manament de la ciència. Ciència, és antítesis de dogma, d'ideologia. Tinc però, una seguretat: L'ecologia (que no l'ecologisme) forma part ja per molt de temps del pensament, de les preocupacions , de l'agenda de la gent: de TOTHOM .

Per sort , els conceptes de llibertat , justícia o ara “defensa del mar” “de la terra” “del món”, “del medi “ no són patrimoni de ningú. Ho són de TOTHOM.

De la mateixa manera que la social democràcia, Keynes, la realitat i el temps van obrir terceres vies. Ara, front al disbarat radical i anti científic dels nous dogmes predicats pels vells dogmàtics de sempre cal obrir vies, una ecologia (que no ecologisme) possible, una ecologia qüotidiana feta de racionalitat i idees. Enemiga d'ideologies i “ismes”, pero amiga d'energies renovables i solucions possibles. Per quan aquest atreviment?? Per quan la discussió sobre la energia nuclear.?? Per quan la fi del neo bucolisme?? Per quan l' utilització del coneixement i la tècnica per millorar i racionalitzar el que la pròpia tècnica i coneixement ens donen. Per quan parcs eòlics, transport eficient i colectiu, infraestructures eficaces, aliments a dojo ( transgènics no??) energia nuclear tampoc???.

Per cert l'Artic es calenta??. L'Antartida es refreda??. És possible contrastar-ho??