BARBETA , "EL GRINGO VIEJO" I LA CULTURA DEL NO

El 1913 el periodista Ambrose Bierce es declarava vell i cansat. Va travessar la frontera amb Mèxic i va escriure: Ser un “gringo”, periodista i vell a Mèxic: això és eutanàsia.

Avui avalar aquí a l’Ebre a Jordi Barbeta (per part d’un polític no tan vell ni tant cansat) : És eutanàsia.

Publico, reprodueixo i avalo l’article de Barbeta a la Vanguardia conscient del que faig. Barbeta ha esta un dels pocs “opinadors” que ha mantingut una postura coherent abans i ara. Crec que li devem aquest reconeixem i li devem també a l’Ebre. Ja sé que avui la coherència, el pensament lliure no es prèmia, es prèmia l’adulació i el popularisme. Raó de més. Cliqueu i podreu llegir l’article.

Contrasta la serietat de Barbeta amb la inconsistència d’altres, molts dels quals feien fa pocs anys heroi a Manolo Tomàs i ara poc més el fan un dimoni.

L’ exemple el Sr. José Zaragoza, i amb ell, per ell i d’ell totes les opinions que del “no”, al “sí” n’han fet un ràpid trajecte. Encara no fa 4 dies, Zaragoza, alabava la capacitat de prendre i mantindré decisions per part de l’executiu català. Criticava, el que ell anomenava la cultura del no d’alcaldes de l’Ebre. Joan Sabaté, ex de Tortosa s’apuntava al disbarat.

Saben el què és cultura del no? Preguntava un tal i distret Zaragoza, acompanyat per un satisfet Sabaté. I tu ho preguntes?? Els hi contestaven els alcaldes “CULTURA del NO... ETS TU”.

Zaragoza va ser el principal avalador, junt a Joan Sabaté, de la cultura del No. Utilitzar tàctiques electorals americanes, amb molts fronts i amb tots els “nos” per tal de desgastar a CIU.

Avui aquesta cultura esta instal·lada al govern de la Generalitat. Amb el mateix objectiu. Es hora de dir-ho, el no són ells. Un fonamentalisme del “NO” amb una visió urbanística que mata el Delta. Una cultura del “NO” que determina que mentre es fan tots el esforços per portar aigua a Barcelona l’ACA nega les puntes d’estiu... per manca d’aigua!!! A municipis de l’Ebre!!!. (Aquest és el no dels alcaldes que vol ser un SÍ). Una cultura del “NO” que impedeix un mapa eòlic racional. Una cultura del “No” que impedeix qualsevol acció contra la regressió i la subsidiència al Delta , una cultura del No que nega pressupostos als Parcs naturals de l’Ebre, una cultura del No que busca signatures contra els ports nàutics, que ni vol estudiar les propostes de navegabilitat de la Cambra de Comerç. Una cultura del “No” que discuteix infraestructures i serveis. Una cultura del NO que considera excessius el nombre d’hotels a la costa de L’Ebre (tres en total ??). Una cultura del No a la que no saben renunciar ni estant al govern, ni éssent expulsats del govern. Tots els colors del NO tenen un principi i un final : Es diu Govern d’Entesa; àlias Tripartit.

PD :“El Gringo Viejo”, guarda vells records , tot i esperar l’eutanàsia encara té moltes “batalletes” que contar i que donar.