16 de desembre 2007

JA N'HI HA PROU.......DE QUÈ???



Sí, ja n'hi ha prou, un prou alt i clar. La pregunta és : Prou a què??

Sóm el sud, no ho discuteix ningú; un sud més existencial que geogràfic. Semblem.... el sud, del nostre propi sud.

Portem (porten) segles de resistència, no se sap ben bé a què.

Terra i costums, una societat tancada: Moltes negatives, massa desconfiança i poca alternativa. Expliquen que dirigents de pobles de l’Ebre no volien el tren... perquè duia “carbonilla”. El carlisme com a ADN i les tradicions com a senyera; tots venim de Cabrera. Tots? Tots no. És cert que amb el temps Cabrera a esdevingut transversal. Ell mateix, després d’una nova vida a Londres, va pactar amb les lliberals. Viatjar, educa. (El pacte no va acabar de ser bo ni per Terres de l’Ebre, ni per Catalunya).

Portem segles plorant i lamentant. 50 anys de lluita? Més, molt més . Tots els colors del NO.

No a la petroquímica, no a Port Aventura, no al turisme de masses. No a l'energia nuclear , no a la de cicle combinat, no a la eòlica, no a urbanitzacions al Delta, no als camps de Golf. Terra, aigua i tradicions. Cap transformació que modifiqui el nostre paisatge interior, la nostra tranquil·litat mental. Abans que competir.... . Més val plorar i..... Profetitzar: Estem en perill de mort, els profetes, curanderos i il·luminats sempre han tingut prestigi al nostre territori. Certament el territori ha estat dur.

Puc reivindicar l’espirit de supervivència del Delta i Sebastià Juan Arbó??

L’energia nuclear provoca més càncers que a cap lloc (cap evidencia científica, cap estudi fiable), l’energia eòlica serà la nostra mort. El Delta desapareixerà. El Xerta Sénia provocarà... El Mar d’Aral. El cel ens caurà al cap (com a Asterix això últim és l’únic que em fa por).

Mentre tant al Nord... Nord; han acceptat indústria petroquímica, nuclear de Vandellòs, cicle combinat, tèrmica a Cubelles i Port Aventura i diuen que tenen menys càncers (No m’ho crec!!). I al sud..... ai al sud, al sud se n'estan passant i acabaran sent com els del nord. (o pitjors!!!). I ara diuen que al Nord...Nord Oest, a un lloc dit els Monegros, projecten “un lloc dit las Vegas”.

Mentre aquí, hi ha gent que ens vol fer acumular tots els nos i nos i nos. Sense cap alternativa. Crec que hem de dir no a aquells projectes que entrin en contradicció amb el nostre propi projecte, que hem de minimitzar els efectes d’uns altres. Però ja n’hi prou de dir no a tot. Prou il·luminats. Fem una crida a certs dirigents socials, a certs gurús intel·lectuals a que donen la talla... que ens diguin on ens volen portar, com pensen fer-ho i quines conseqüències tindran les seves propostes. I assumir responsabilitats, com els polítics.

Com al nord, com a tots els nords necessitem una transformació industrial, cultural, turística i tecnològica. El que ens crida l’atenció és que tinguem que fer (hem fet) la revolució ecològica perquè els nostres veïns (No natros, els nostres veïns) han fet l’industrial. Precisament això aboca a patir, fins l’empatx, els efectes secundaris del desenvolupament industrial, turístic, tecnològic d’altres zones sense participar de les avantatges. Per falta de poder, per manca d’iniciativa. I ens envien tot el que no volen a Vinaròs, a Faio (estem radicalment en contra, un no... per a un sí) . Un efecte secundari que pateixen tots els “suds” del món, mentre “Ells, al Nord” es continuen desenvolupant, necessiten de zones verges, verdes i autèntiques. “I de masais, que macos” . Aquest és el veritable efecte secundari: La incapacitat de desenvolupar-se i en conseqüència de decidir, llavors altres decideixen per tots els sud del món.

Ecologia?? Sí!!!! I poder per garantir-la. I el poder.....també és l’ economia estúpid(ho recordeu).

Ja n’hi Prou de dir no a tot.

2 comentaris:

Pocapasta ha dit...

A vendre-li la moto a un altre que no sàpigue llegir i sigue sord!
Que vendríeu a qui fos per un duro.

Miquel Esteve ha dit...

Per a alguns pensadors del camp de l'ètica, els principis morals tenen el seu origen en les conseqüències negatives que es poden derivar dels nostres actes. El que Jonas va anomenar 'heurística de la por'.
Em preocupa llegir aquesta mena d'article. En un moment en que el discurs d'eficiència i eficàcia de la raó depredadora ha de cedir davant la constatació que les conquestes assolides d'un projecte anomenat Humanitat estan en perill per la resposta de la natura, fent realitat l'anunci dels pensadors de Frankfurt de la 'regressió del procés il·lustratiu', no s'admet la vacuitat moral, gregaria subliminal d'interessos polítics i/o econòmics. És moment de reflexionar sobre el creixement i els seus límits. Amb seny i responsabilitat. No és moment d'emprar un cinisme 'friki' per a respondre el 'tantsentfotisme' dels quatre adeptes al 'no a tot'.


Miquel Esteve
Economista i escriptor.
Militant d'Unió Democràtica de Catalunya.