Tota acció política, té un contingut ètic i una certa èpica. L’esquerra tradicional predicava, ens venia una ètica de “perdedor”: la ètica dels “desheretats de la terra”. Ètica que calia alinyar amb una èpica revolucionària que havia de canviar el món: “En peu famèlica legió”.
Era la dreta qui “apechugava” amb el “sanbenito” d'una ètica de depredador, d’explotador, combinada amb una èpica de “vencedor”.
Molta part del mite de la superioritat moral de l’esquerra es basa en aquesta combinació ètic- èpica.
Avui realment la cosa segueix éssent així??. Crec sincerament que no, només cal veure les actituds dels partits anomenats d’esquerra per adonar-se'n que han invertit els termes; actuen amb ètica de depredador, però ens venen una èpica de perdedor. Ocupen els llocs de poder amb ètica de depredador, amb ètica de nous rics ( ho són) ; tenen connexions molt profundes amb els nous i vells poders econòmics, controlen el segon poder, el mediàtic per això ara la seva èpica ja no és la revolucionària, ja no ho necessiten. El que necessiten és tot lo contrari, una èpica que dissimuli la seva deriva ètica i fan veure que estan amb els perdedors mentre viuen i actuen com depredadors . Ara la confusió entre paraules i fets és una constant, una contradicció, una exclusió . Voleu parlar d’abstenció? Pregunteu a qui l’interessa? Qui en treu profit?. Voleu parlar de pactes? Per què no parlem de respecte per als més votats? A qui l’interessa desvirtuar els resultats ? A qui l’interessa que un 49% pugui ser marginat per la suma de minories ? A qui l’interessa la manipulació de l'opinió pública?. A qui l’interessa que els pactes es signin amb ètica de depredador, dissimulada per una èpica de perdedor.??
Jo com molts altres reivindico una ètica socialdemòcrata amb una èpica lliberal: Demà parlarem de pactes. Avui només vull preguntar que se n'ha fet dels vells somnis democràtics?? Com volen que la gent voti?? O millor dit: per què volen que la gent no voti??
1 comentari:
No et puc donar resposta a això, però el que sí que veig que volen aconseguir, és que l'electorat de CiU es quedi a casa per frustració, desencís i desànim de la política.
En les darreres eleccions, ens hem trobat moltes persones que ens diuen allò del "de què serveix anar a votar si qui guanya no governa?" Doncs això mateix és l'objectiu que té el tripartit: aniquilar el vót de CiU d'aquesta manera, desencisant a la gent.
Ja que no han aconseguit esgarrapar el vót d'una altra manera, l'alternativa que tenen és fomentant entre l'electorat convergent que es quedi a casa.
Aquesta és la gran batalla del tema, que ni tripartits ni altres invents estranys intentin carregar-se allò pel que generacions anteriors van lluitar amb cos i ànima, i molts d'ells van sacrificar les seves vides.
Publica un comentari a l'entrada