Qui dies passa anys empeny

Com quasi sempre, la tira del Batllori a la Vanguardia, és un dels millors, sinó el millor anàlisi polític que es publica. Avui, mentre escoltava el debat, a l'acabar la més que curta intervenció del Sr. Carod Rovira, he recordat la tira, on el ninot que representa a Carod es disfressa amb barba i gavardina, tot dient: Déu meu quina vergonya!!!. doncs això... és el que m’ha semblat el breu parlament, com amagant-se, curt i ras ens ha dit... Qui dies passa anys empeny... i a l’Ebre fa bon vent. El dictamen dels advocats de l’Estat ja ens va bé, perquè jo he de garantir la continuïtat d’aquest govern. Com li ha dit l’altre (Piqué), els hi va tant bé que van felicitar a la Vanguàrdia i al Barbeta per publicar-lo.

De què deu avergonyir-se el Sr. Carod?. La brillant exposició i posterior rèplica de Mas ho deixava clar, no hi ha, ni voluntat, ni estratègia, ni actitud per part del govern de defensa de Catalunya, per això ERC fa aquests escarafalls de calçotada, i subhasta la pròpia presidència de la Generalitat

El president Montilla ha sortit, ha llegit una intervenció preparada que no contestava a lo dit, el seus l’han aplaudit. Un diputat ha preguntat: i què aplaudeixen ?? i l’altre ha contestat: sembla que llegeix una mica millor. Aplaudiments

Després, el Sr. Iceta, adonant-se de la debilitat del Sr. Montilla (perdoneu, President Montillla) ha reclamat més respecte per al President, i un diputat ha dit: quan acabi de llegir bé, quan es respecte ell mateix, quan respecte a la cambra contestant al que es digui, quan es faci respectar per aquells que li subhasten la presidència. Un diputat/ada ha portat un diari de sessions i ha dit: no tenen memòria d’algunes sessions amb Pujol.

Hem seguit escoltant i lo dit ha quedat clar, per ells: Tant si val, aeroport com infraestructures, finançament com Estatut. Qui dies passa anys empeny. Aplaudiments. S’aixeca la sessió. Fins dema.