15 de febrer 2007

Diputats de districte, Diputats del territori

Som un territori petit, tenim una tasca difícil, ho hem dit moltes vegades: massa territori per tant poca gent. És una manera d’expressar la sensació que els territoris (una expressió que no m’agrada) i la gent que hi vivim, comptem poc, se’ns escolta poc . De fet sense pes demogràfic, sense un bon grapat de vots, poca capacitat d’influir, poc poder. Però el 90% de Catalunya és fora de l’àrea metropolitana, fora del gran pes demogràfic. El cost dels 2 parcs naturals que tenim a les Terres de l’Ebre va en funció de la seva extensió i per tant el pressupost deuria anar en funció de la seva importància i no del nombre de gent que l’habitem. L’equilibri territorial, aquesta quimera.

Hem proposat que en una futura llei electoral hi pugui haver un diputat per comarca. La figura del diputat de districte, de comarca, de diputat del territori (de territori sempre en parlen els de ciutat, tot el que no és ciutat és territori, a mi m’agrada més: la terra , la comarca, el camp, fins i tot la Catalunya rural, els pobles etc, però de comarques no en volen sentir ni parlar, per què deu ser?) Deia doncs que tenim voluntat de ser representants dels nostres pobles i de les nostres comarques. Volem el paper de diputats de comarques, de diputats del territori. Creiem que pot ser important, un gra de sorra a favor de l’equilibri territorial. Esperem les vostres suggerències, crítiques, aportacions. Farem el que podrem, valdrà la pena intentar-ho.

2 comentaris:

xtomasbl ha dit...

No puc estar més d'acord amb el vostre plantejament.
El gran inconvenient del model electoral actual (tan el català com espanyol ja que utilitzen la mateixa unitat: la província), és precisament la gran dimensió, la mida dels districtes.
Aquest fet provoca dues principals conseqüències, per una banda, un efecte majoritari, especialment en aquelles províncies amb menys habitants i per tant, amb menys diputats a repartir, però per l'altra, provoca distorsions entre els pobles i ciutats i els representants, ja que la enorme mida del districte dificulta la seva comunicació i canalització de les seves preferències polítiques.
La comarca esdevé en aquest sentit, el model ideal per a la delimitació dels districtes electorals. Una unitat, la comarca que pot ser complementat amb altres districtes (com ara la vegueria o amb circumscripcions pròpies per a les capitals o ciutats més grans) i complementar i millorar el model electoral.

Crec profundament que des del territori, podem ser capaços de rellançar i impulsar el debat electoral, sota uns criteris en els que més enllà del partit, tots puguem estar d'acord: la millora de la qualitat democràtica i la proximitat entre representants i representats.

Martí Cabré ha dit...

Estic completament d'acord amb la vostra proposta.

Crec que per acostar la política a la ciutadania hem de refer la llei electoral i crear petites circumscripcions, a nivell de comarca o districte de gran ciutat, en que només es pugui escollir un candidat per circumscripció, per majoria.

Això forçaria els candidats a fer-se coneguts entre els seus votants enlloc de limitar-se a sortir per la TV.

Paral·lelament es pot mantenir una llista nacional per tal que els partits puguin continuar presentant els candidats de l'aparell que no tindrien cap possibilitat de sortir en circumscipcions properes al ciutadà (normalment perquè tampoc s'ho mereixerien).

La meva idea, doncs, seria un doble vot: escollir el candidat 'propi', comarcal o de districte (uns 60 o 70 diputats) i escollir una papereta nacional (amb la resta de diputats).