03 de febrer 2008

REI DON JAUME.


S’he m’acumula la feina, no arribo a tot. Em sento desbordat. El cap de setmana ha estat un no parar. Roda de premsa a Tarragona, Artur Mas a Tortosa. Inauguració dels filtres de carbó actiu a la planta del Cat a L’Ampolla. Trobada de blocaires a Roquetes. Dinar a l’Ametlla per festes de la Candelera. Carnaval i festa d'aniversari d’una entranyable parella d’amics. En fi, les 5 de la matinada i encara estic despert; demà ho reprendre...

Faig una ullada ràpida als blocs, a la meva particular Ebresfera. Hem trobo amb un post d’Emigdi Subirats i una entrada- article de Joan Sabate. Una historia, una lliçó d’història, una lliçó de com s’interpreta i reinterpreta l’història.

Certament sóm un país inacabat, una nació sense estat. Una indret atípic. Si fórem, si realment fórem ningú dubtaria de la celebració dels 800 anys. A l'edat mitjana, temps en que es forjaren nacions i estats, cap nació, cap estat va ser, cap va sobreviure sense força. Fins i tot la modernitat ens deixa herois nacionals fets de violència i crueltat. Dels reis Catòlics a Pizarro (tan de moda aquesta campanya electoral). Així van néixer les realitats nacionals i els estats actuals. O no? .

Emigdi, com jo; sap que cadascú és segregacionista del seu poble i de cap altre. Amb altres tens simpatia, solidaritat, però ser, ser; ho ets del teu. Cada poble té els seus herois . Cada nació fa la seva lectura de la història. Per activa o per passiva. L’amic Joan Sabaté milita en un altre poble, amb un altra nació. Emigdi i jo, modestament sóm segregacionistes. Segregacionistes de segregacions possibles o no tant possibles. Cadascú del seu poble, coincidim en voler celebrar els 800 anys del Rei Jaume, proba d’una segregació que ens agermana... La de Catalunya, un somni que compartim el dels Països catalans. Els nostres.

Text del llibre dels fets de Jaume I, 800 anys de memòria:

"L’altre dia mati cavalcam canamos en a Valentia qui puix lo bifba de Valentia qui puix lo bifbe de Caragoça e havia nom Narnuau e era de linatge de Peralta e trobam don Pere Ferrandez de cagza e don Pero Cornell e don Exemen durrea en G de Mumchada qui era cafela de TORTOSA."

2 comentaris:

emigdi ha dit...

Paco,
Crec que el post de Sabaté és senzillament una reacció d'enemistat personal envers mi (mai no ens hem entès i tenim una visió de poble i país totalment oposada), ja que jutjar d'aquesta manera un rei del segle XIII és realment sorprenent. Què varen fer grans personatges com Carlemany o Július Cèsar, per parlar dels més grans? No varen produir grans matances igualment amb els seus exèrcits quan conquerien altres nacions? La segona part de la reacció de Sabaté és la pròpia de l'autoodi, tan característica dels polítics amb lligams espanyols. Renegar de la idea de país sota el paraigua del "jo no sóc nacionalista", a la vegada que són tan espanyols com Acebes i Bono. Jaume I no va ser cap sant, li agradava la carn (va tenir més dones...i fills bords...), però va ser un bon estrateg com li reconeixen tots els estrategs i va conquerir un territori extens. Ha estat un dels grans catalans de la història, sense cap mena de dubte. A Campredó farem emotius actes d'homenatge a l'abril, i farem pedagogia del personatge a nivell escolar i social.
Ha fet un post sense cap ni peus.
Malauradament he nascut en un poble sense municipi i una nació sense estat, la qual cosa és dura. Amb Campredó es va cometre una gran injustícia, i amb Catalunya ja has vist què va passar amb la reforma estatutària.
salut,
emigdi

Anònim ha dit...

Crec que tens raó amb el doble diagnòstic. Animadversió i auto odi.
No saps com t’entenc amb lo de la doble mala sort . La fe , les circumstancies, la sort i la voluntat i lluita del poble van fer que l’Ampolla recuperes un Ajuntament que la República havia creat i que el famós “decreto de Burgos” li havia arrabassat. Soc dels convençuts que les coses maduren . Si han de ser seran, el mapa de les nacions i els estats tindrà variacions certes i el municipal .. recorda que els temps són molt llargs i que l’administració local veurà moltes reformes. Al final els pobles trobaran la manera que la seva personalitat i voluntat política sigui respectada. Dels Sabaters no se’n recordarà ningú. No vull ser presumptuós dels Sancho tampoc. Dels pobles si.
F. Sancho