JOC BRUT!!! 2a Part.

Per què serà que no em sorprèn cap reacció de la gent del tripartit? Cap dels tres.... o dels 4, incloent PP. Tots tracten d' arraconar a CIU, i si fa falta, “el mon real”, per tal d’adaptar-los a les seves necessitats (ara electorals).

La tàctica electoral del PSC ja fa temps, troba la seva base, el seu estil, en la por. Por al PP... “Si tu no vas ells tornen”.....Por a la guerra, por al passat, por al futur...

A l’hora, la por serveix per dibuixar fronteres, per reforçar el sentiment de : “Ells o natros”, “esquerra o dreta” . Són uns mestres. En aquesta batalla, que ells diuen ideològica, que sabem propagandística; sempre afirmen (ai!!! si ho dubtes) la superioritat ètica i moral de l’esquerra, del socialisme (real o imaginat). El qualificatiu "dreta", conté la desqualificació. Amb aquestes premisses, la desqualificació a CiU i altres, surt gratis i té (fins ara) un alt rendiment. Es tracta d’evitar parlar del fons, de les causes, dels problemes... per parlar, de "la dreta", dels “de dretes” , dolents per definició (i més si són nacionalistes!!). Qualsevol resposta, qualsevol argument perd força davant aquesta ofensiva. Tant si val si fins i tot es nega la major... ja se sap que els de dretes sempre.... neguen ser de dretes. Ja no es discuteix si és "penalty" o no. Soc del Barça.. És sabut que si és del Barça, no és penal i menys contra el Madrid. Saben molt bé com aconseguir aquest efecte (o el contrari a Madrid).

Una pàgina signada per un senador socialista, de l’Ebre, titula: “La dreta nacionalista inicia una nova guerra carlista”. I com no, amb superioritat ètica e intel•lectual contrastada, parla de “los tercios de Montserrat” “ amb qui presumptament el senyor Tremosa i molts dels seus companys” “ combaten l’esquerra sense misericòrdia”. “La dreta nacionalista (els nacionals?)” diu. Els nacionals? Déu ni do!!! Les guerres carlines, la guerra civil!! Els nacionals !!! I aquest dona lliçons.!!! Clar que ell ho diu des de l’esquerra i en sentit figurat : Tremosa, no. Un ample somriure, feu-me cas.

Es tracta d’evitar lo evident, d’impedir que les raons del canvi siguin percebudes. Necessiten molt i molt soroll. Tant com força té el canvi. Tenen un problema intern de dos parells de Corbachos. Arraconen el sector catalanista, com corol•lari torna Corbacho a les llistes. La culpa de tot plegat ha de ser de CIU. Digui, el que diguem. Som, com ja es sap, un pobres ignorants. A qui se li acut dir que "Corbacho és el ministre de l’atur"?? Si el món mundial sap que la crisi és internacional?? Que l’atur al nostre país, i més el juvenil, dupliqui els índex europeus , tant se val. Només una ment preclara i d’esquerres pot entendre l’equació. Nosaltres no som prou intel•ligents per entendreu. Un ample somriure, feu-me cas. Somriem fins i tot a la xarxa. Un e- somriure, davant les e- campanyes.

Quan es va estendre força la idea del canvi , el “comença el canvi” el PSC i el seus van iniciar una contra campanya , anomenada el "canvi real". És curiós veure com es queixen de contra- programació, si algú els respon. És evident que no són cap canvi, en tot cas serien el recanvi, l’arreglo , per no dir altra cosa. Ara, molt dignament es queixen de l’actitud de CIU a la xarxa. Ells, ells que han inventat un concepte digital de canvi el... “canvi e-real”. Irreal?? I goseu contestar-los?? Un ample somriure, feu-me cas.

Escrivia el 23 de juliol, aquí al bloc, sobre la renúncia al catalanisme per part del PSC , deia: Catalunya necessita catalanistes. Si el PSOE no els vol tal com són: Catalans i catalanistes, sàpiguen que els esperem amb els braços oberts, al camp del catalanisme . Sense condicions. Catalans: Catalunya!!!

Abans ho dic !! Era d’esperar. Tot té les seves conseqüències. Sobraques ,altres militants , algun alcalde en la intimitat parla llenguatge Convergent. Convergent en majúscules. El “Problema” són les declaracions de Pasqual Maragall?? El problema és, a qui les fa? El problema , és l’ètica?? De qui?? D’aquells que el van defenestrar i van anular l’anima catalanista del PSC.? L’ètica d’aquells que troben normal que parli quan els va bé ( a ells) i troben poc ètic,el que no els convé, quan no els hi convé?? L’ètica dels que callen en públic, el que han “llargat” en privat ?

Aquells que s’apoderen de la paraula ètica, solen tenir-la tancada en un calaix. Administradors del dogma social. Sacerdots de totes les ètiques predicades, però mai practicades; mestres de rituals laics , tan dogmàtics com sigui necessari. Avui el problema social, l’atur, el treball, la salut , l’ensenyament , necessiten resposta concreta, no “xaxara” ideològica.

Avui la gent sigui d’esquerres o de dretes, “la gent concreta” necessita decisions , un govern fort ,un govern de país i un país de tots. Aquells que tenint consciència social , saben que aquesta consciència no és patrimoni d’unes sigles, és necessitat de les persones : Sàpiguen que els esperem amb els braços oberts.

Ens diran, (també el PP) que no tenim ètica, demanar administració única és ser independentistes radicals, posar en perill el futur ( el seu, el d’aquells que governen amb ERC!!). Tenim resposta, la gent ho sap : Un ample somriure , el somriure que creu en la gent,: L’esperança del canvi.