JOC BRUT !!!! 1a Part

Tornem de vacances (alguns) i reiniciem (tots) el curs polític, familiar- escolar, laboral. El curs escolar marcat pel nou calendari, les reaccions de pares i professionals. El curs laboral amb una convocatòria de Vaga General. L’ambient general emmarcat, impregnat er la crisi i les dades d’atur. El curs polític, finalment, encarrilat per la (tardana) convocatòria d’eleccions al Parlament. Un panorama que invita a la preocupació, a la reflexió, a la serenitat, per tal de buscar i donar resposta a la responsabilitat que tots plegats hem d’exercir. El moment s’ho val. La gent ho necessita.

No tots, no tothom ho veu així. Hi ha qui intenta portar la discussió, el discurs cap a aigües tèrboles on es confon l’essencial amb lo secundari, l’anècdota amb la categoria. Aigües tèrboles.

A qui li convé?? Qui té més a perdre amb una consciència social i nacional transparent, lúcida, ferma, coherent, decidida i realista??

Estic convençut que alguns partits, forces polítiques, busquen i rebusquen per tal de portar el debat al camp del “tots són iguals” , “tant se val el que es faci, res té solució” , “no cal canviar res, perquè res pot ser canviat”. Front l’optimisme, la desqualificació. Front el somriure, la “bronca” . Front el canvi, la confusió.

Ho hem vist, ho estem veient. Tant si val, si un no vol barallar-se..... Se l'obliga. Tant si val, si un no vol discutir. S’apuja el to, si convé es crida. Fins que el crit pugui més que l’argument. Són mestres de la baralla, mestres de la desqualificació, experts en demagògies.

Davant la crisi es necessiten governs forts, amb cohesió interna. No és l’única condició per sortir de la crisi, però és condició necessària. Allargar l’agonia d’un govern del que tots reneguen ha estat la resposta. Contra l’interès de país, la dinàmica de tres partits. Si és cert que no volen reeditar el tripartit, si tant ERC com PSC consideren que la fòrmula no respon a les necessitats del país, per què li allarguen la vida i han retardat tant la convocatòria d’eleccions? Si avui li allarguen la vida, qui em diu que no ho faran demà.... si poden. La resposta és... que CiU té massa presa. Somriure. Si, amb un ample somriure, recordo les vegades que hem dit que no portem pressa. El país, però, espera.

Encara amb la calitja, la canícula de l’estiu invitant a la tranquil•litat, em trobo amb la reacció a l’article de l’amic Tremosa. Jo, que he viscut les declaracions, actituds i desqualificacions de tots ells (dels tres) a l’Ebre. Jo, que he vist com un diputat participava en una acció on es tiraven boles de ferro a un President. On el mot franquista o traïdor als nostres era una benedicció, per que et deslliurava d’altres mots pitjors. El problema no és Tremosa. Es vol portar el debat al camp de la desqualificació per tal d’evitar el camp de les idees i l’avaluació. On Montilla surt molt mal parat, sense necessitat de qualitatius. Evitem aquest camp, evitem els motius de “bronca” , no per no tenir raons. Per no tenir utilitat. El mal humor avui és , ha de ser patrimoni del tripartit. Jo em recomano i us recomano un ample somriure. El somriure de l’esperança , el símbol del canvi.