MONTILLA: UN PRESIDENT A LA SEGONA FILA.

Escric, escrivia indignat per la sentencia del tribunal constitucional. Escric, escrivia decepcionat pel discurs del president Montilla. Avui Enric Juliana escriu a la Vanguardia: “discurso fúnebre de Montilla”. Un discurs que volia acontentar a Déu i al diable, crític amb el constitucional, condescendent amb la sentència. Un discurs que contenia totes les esquerdes de la divisió, de la confusió civil a la que ens ha sotmès el tripartit. El discurs de la incoherència interioritzada pel PSC, pel tripartit, per ERC. El discurs d’un líder polític lligat de peus i mans. Un líder que no li pot dir, com a fet Artur Mas al PSOE , "no comptis en mi". Que no li pot dir al PP "no comptis amb mi". Uns i altres saben que, o bé en tot o bé en qüestions de nació , poden comptar amb ell.

Carmen Chacón, ministra de defensa, cap de l'èxercit “garant de l’unitat constitucional espanyola”, militant i cap de llista del PSC donava el “vist i plau” , “el enterado” del PSC a la sentència de mort de l’Estatut. No podia fer altra cosa. Anunciava que no aniria a la manifestació que el discurs de Montilla convocava, i que la seva pròpia posterior actitud, desmentia, dubtava i minimitzava. Tot el sentit i raó de la divisió, del dubte, de la incoherència es troba en el discurs de Montilla i l’actitud del PSC i els seus aliats. Una llumeta al catalanisme, una espelma al PSOE i a la “indivisibilitat constitucional d’Espanya”. Montilla pot encapçalar una manifestació , presidida per la senyera, no avalada per Chacón i molts altres dirigents del PSC. Però alhora l’ombra de la senyera de Montilla no pot assumir el concepte de nació, el nosaltres decidim. Quina és aquesta senyera? Quina aquesta presidència? Avui Montilla prefereix ser un President de segona fila, abans d'avalar el Som Una Nació. Nosaltres decidim. Aquest és el president que ERC ha volgut per 7 anys, que vol pel futur . Aquest és el partit a qui ERC li ha donat les claus del Govern de la Generalitat. Aquestes són algunes de les claus de la derrota. El defensor del Pueblo presentava recurs d’inconstitucionalitat basat en les 30 esmenes presentades pel PSC, per Montilla i rebutjades al congrés. Esmenes de Montilla que coincideixen en esperit amb els títols anul•lats, discutits, interpretats per la sentencia del Tribunal Constitucional. Un Montilla que no pot presidir una manifestació que proclama que Som una Nació, però que amb els vots d' ERC presideix la Generalitat. Un president de segona fila: Al menys a l’hora de la protesta. El President que va voler, que vol ERC.
Unitat sí. La unitat de la nació. Som una nació. Si no, no som res.