BOUS A L'EBRE: ARA QUÈ???

BOUS A L’EBRE : ARA QUÈ?


Ho havia anunciat, era previsible. La ILP contra les curses de braus ha prosperat i en conseqüència es prohibeixen a Catalunya les curses de Braus amb mort de l’animal. El resultat ha estat semblant al que ja es va produir en primera instància quan es va admetre a tràmit la ILP. Ningú pot mostrar-se sorprès. Precisament preveient aquest escenari varem presentar una proposta de llei per tal de regular i blindar els bous al carrer, que acabem anomenant “correbous”. Era voluntat majoritària del Parlament, aprovar la llei que blindava els correbous en aquest Ple. ERC PSC i CIU en el tràmit de ponència havíem incorporat esmenes , aprovat el dictamen i presentat al Ple la llei.

Per què a aquest Ple? Perquè creiem que era important deixar clar que la prohibició dels Braus amb mort no afectava als bous de l’Ebre. Era important deixar clar que els bous i les seves modalitats, respecten l’animal, que el manual de bones pràctiques garanteix el respecte a l’animal. També era important que s’aprovés en un moment polític favorable , on els animalistes més radicals ja tenien el seu triomf. Els moderats d’un i altre parer respectaran la democràcia.

Evidentment ara preocupa que aprofitant la deriva i eufòria provocada per l’aprovació de la ILP algú pugui voler anar més enllà, prohibint algunes modalitats del correbous. Ho he explicat i ho torno a dir .

Ara cal consolidar aquelles tradicions que són capaces de adaptar-se a les exigències ètiques del nostre temps , cal aconseguir majories parlamentàries. No es pot voler un tot a canvi d'acabar amb un res. Si és radicalitza s’acaba afavorint als radicals d’un i altres signe.

Ara cal consolidar, votant en Ple, allò que una majoria del Parlament ja ha votat en comissió. El PP ho ha impedint posant en perill al bous de l’Ebre , afavorint el radicalisme de signe contrari al d’ells.

Ara cal consolidar lo que es practica a les nostres festes , el manual de bones practiques fet Llei.

Ara un compromís de CIU, aconseguirem aprovar junt als altres diputats de l’Ebre de ERC I PSC la llei que regula els correbous. Blindarem els correbous.

Ara una seguretat de CIU, sinó és pot fer aquesta legislatura ho farem a la propera , amb la majoria del Parlament. Ho farem per llei o per decret, com sigui però ho farem.

Ara cal exigir al PP que deixi de jugar al radicalisme i la confrontació social i que deixi que la voluntat majoritària del Parlament ja expressada en al votació del dictamen en comissió s’expressi al Ple. Demostrant que el Parlament no esta en contra dels bous, sinó de la mort. Deixin que el PLE APROVI la llei que regula els correbous.

Ara cal tranquil•litzar a les penyes , aficionats i participants de les festes dels nostres pobles. Poden estar tranquils ,tindrem més bous, no menys. ,blindarem els correbous. Paraula de CIU, paraula d’ebrediputats.

Ara CIU.

F Sancho i X Pallarès alcaldes i ebrediputats.

Els Ebrediputats afirmen que la Llei de Vegueries és un nyap jurídic, impossibilita la vegueria de l’Ebre i posa en perill la Delegació del Govern

(NOTA DE PREMSA)

Pallarès i Sancho afirmen que la Llei de Vegueries és un nyap jurídic, impossibilita la vegueria de l’Ebre i posa en perill la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre

Els dos diputats de la federació nacionalista lamenten que el Tripartit ha fet la llei sense consens i menyspreant el territori, i anuncien que CiU la derogarà en la propera legislatura si té una majoria suficient per fer-ho

Els diputats de CiU de les Terres de l’Ebre al Parlament de Catalunya, l’alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès, i l’alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho, han afirmat que la Llei de Vegueries aprovada avui pel Tripartit, amb els vots en contra de CiU, “és un nyap jurídic, impossibilita la vegueria de l’Ebre i posa en perill la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre”.

Els diputats de la federació nacionalista han lamentat que “el Tripartit ha fet aquesta llei sense consens i menyspreant el territori” i han anunciat que “CiU la derogarà en la propera legislatura si té una majoria suficient per fer-ho”.

Pallarès i Sancho han afirmat que “es tracta d’una llei que no té en compte el nou Estatut de Catalunya, ni el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que diu que l’àmbit de la vegueria ha de coincidir amb l’àmbit de la demarcació”. En aquest sentit, han advertit que “si només es creen 4 demarcacions, la llei posa en perill i en dificultats la Delegació de les Terres de l’Ebre, sense crear al temps la vegueria de l’Ebre”. Per aquest motiu, consideren que aquesta llei “és un nyap jurídic i un fracàs polític”.

Els dos diputats de CiU han exposat que “avui és un dia trist per a les Terres de l’Ebre” i han anunciat que “si tenim la majoria suficient en la propera legislatura, CiU derogarà aquesta llei i procedirem a impulsar i consensuar una nova llei que permeti la consolidació de la demarcació de l’Ebre i la definitiva creació de la Vegueria de l’Ebre”.

Dimarts, 27 de juliol de 2010

CiU alerta que el Pla Territorial de Terres de l’Ebre limita les seves aspiracions de creixement i es compromet a derogar-lo

(NOTA DE PREMSA)

CiU alerta que el Pla Territorial de Terres de l’Ebre limita les seves aspiracions de creixement i es compromet a derogar-lo

Xavier Pallarès i Francesc Sancho critiquen que “es planifiqui des de Barcelona el futur de Terres de l’Ebre” i recorden que “el pla no ha estat consensuat amb el territori”

Els Diputats de CiU, Francesc Sancho i Xavier Pallarès, han mostrat la seva decepció per l’aprovació del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, anunciat avui pel Govern, perquè “una vegada més es demostra que el Tripartit vol convertir les Terres de l’Ebre en un territori de protecció i sense mesures que puguin ajudar a situar la seva economia al nivell de la resta de Catalunya”. Pallarès ha advertit que aquest pla “limita les nostres aspiracions de creixement i posa en perill el nostre futur” i s’ha compromès a “derogar aquest pla territorial si fruït de les propers eleccions al Parlament de Catalunya tenim la força necessària”.

“No volem un pla territorial que limita les nostres aspiracions” ha continuat Pallarès, “estem farts de tant proteccionisme i de limitar les aspiracions personals de la gent que viu a l’Ebre”. “Estem d’acord amb un creixement racional però no amb una limitació com la que recull el pla territorial” ha afegit. I és que tal com ha alertat, “la filosofia d’aquest pla implica una protecció major del sol no urbanitzable amb un creixement urbanístic molt baix” i es produeix “una discriminació dels municipis amb capacitat per a poder créixer i un seguit de municipis que hauran de mantenir el seu caràcter rural”.

Pallarès ha criticat que “es planifiqui des de Barcelona el futur de Terres de l’Ebre” i ha recordat que “el pla no ha estat consensuat amb el territori”.

Dimarts, 27 de juliol de 2010

COMUNICAT DE F. SANCHO I X. PALLARES.

COMUNICAT DE FRANCESC SANCHO i XAVIER PALLARES: Alcaldes d’Arnes i l’Ampolla , ebrediputats.




El Diputat i Alcalde de l’Ampolla, Francesc Sancho i el diputat i alcalde d’Arnes, Xavier Pallarès , davant de la situació que ha provocat el Partit Popular al portar la Llei de regulació dels correbous al Consell de Garanties Estatutaries, demana a aquest partit que retirin la petició d’informe davant el Consell de Garanties, per a poder d’aquesta manera, continuar amb la tramitació de la llei que regula els correbous. Al mateix temps, Sancho i Pallares afirmen que si no poden votar a favor de la llei dels correbous, no tenen res a votar sobre aquest tema en el Ple que fan aquesta setmana.

Segons Sancho i Pallarès si no poden defensar els bous del seu poble i de les Terres de l’Ebre, no tenen res a defensar en aquest tema . Així mateix, afirma que no deixarà que cap grup de pressió els facin xantatges, i per suposat, no permetran que les Terres de l’Ebre siguin moneda de canvi de res.

Sancho i Pallarès , a més a més, es reafirmen en el seu compromís de continuar treballant en un futur per aconseguir la regulació , i que es doni cobertura jurídica a les festes dels bous tradicionals de les Terres de l’Ebre, incorporant a la mateixa regulació el manual de bones practiques amb les esmenes consensuades al Parlament.


L’Ampolla. Dilluns , 26 de juliol de 2010

EL PSC I LA SEVA RENÚNCIA AL CATALANISME

El 29 de setembre de 1979 el PSOE renunciava, en un congrés extraordinari, al marxisme. Aquella decisió liderada per Felipe Gonzalez va ser decisiva per la transició i per el paper i hegemonia del PSOE com a referent de l’esquerra espanyola.

Crec sincerament que Catalunya necessita al PSC, com l’Espanya de la transició necessitava al PSOE. Després de la sentència del Tribunal Constitucional el catalanisme té un repte tan important com el que es va produir a Espanya als anys 70-80. El futur de Catalunya depèn de la voluntat, capacitat i habilitat política dels seus representants. No parlo d’unitat, parlo de la capacitat de construir majories socials en torn a un ideal de país, de nació. Com va passar a la transició, no cal unitat . Sí que cal un ample acord, un “bloc històric” en torn a una idea de poble, de nació, i el seu concepte de futur. A Catalunya aquest gran acord ha estat "lo Catalanisme". Un concepte que quasi mai ha significat unitat política, més bé ha estat un repartir-se els papers, acceptant però que el subjecte era Catalunya i el seu encaix (o no) al concepte Espanya, sense renunciar mai a la seva personalitat, a la seva raó de ser. Catalunya com subjecte i objecte de fer política

El paper assumit pel PSC , dins un PSOE jacobí va ser, era i és difícil. El PSC ha representat, amb encerts i errors , com tots, un ample ventall social del catalanisme polític. La seva ànima catalana sempre ha tingut una flameta encesa. Els Raventós, Obiols, Nadals, i com no Maragalls, sempre han tingut clar que el subjecte i objecte de la seva política era Catalunya, la seva nació.

Ara, la sentència del Tribunal Constitucional diu que Catalunya, la nació, no pot ser ni subjecte, ni objecte “jurídic” de fer política. La definició de nació no té validesa jurídica. El preàmbul, i el catalanisme, com anècdota. Tots els que ens sentim catalanistes , sabem que aquesta qüestió és innegociable. Seria renunciar a la nostra raó de ser. Si ho acceptàvem no seriem catalanistes, seriem un altra cosa.

Aquesta és la disjuntiva. Les declaracions de Carme Chacón i altres, lligats a la direcció del PSOE; l’actitud dels diputats del PSC a Madrid, té avui una transcendència molt superior a qualsevol altre moment de la nostra història, llevat la transició. Avui han de decidir, quin és el subjecte i objecte, la seva raó per fer política. Si la resposta és el PSOE i Espanya llavors s’entén que el PSC assumeix el paper de "quinta columna" en el sí de la nació. Una renúncia transcendent de la seva personalitat , de la seva tradició catalanista. La renúncia al catalanisme.

Algú pot pensar que la transició s’acaba, que el mapa “autonòmic” és definitiu , que la sentència del Tribunal Constitucional és el marc “jurídic”, l’únic "marc jurídic" possible de la política catalana. Catalunya, la nació catalana deixa de ser el subjecte jurídic de la política catalana. Una renúncia sense congrés extraordinari al catalanisme. Una renúncia de facto que ha portat a tots el que l’han practicat a la marginalitat política a Catalunya. Com el PP ( i no només el PP).

Catalunya necessita catalanistes. Si el PSOE no els vol tal com són: Catalans i catalanistes, sàpiguen que els esperem amb els braços oberts, al camp del catalanisme . Sense condicions. Catalans: Catalunya!!!

BOUS. PERILL. BOUS, BOUS.

El PP ha portat avui la proposta de llei dels correbous al Consell de Garanties Estatutàries (com el Tribunal Constitucional, en català), lo que fa que no pugui entrar a l’ordre del dia del proper Ple. Tenint en compte que és probable la dissolució del Parlament abans de retornar al setembre, la regulació dels correbous (los bous) està en perill. Així ho han volgut, així serà.

Ja a la comissió, en el moment del dictamen, el PP va mostrat la seva tàctica adduint que no estava justificada l’urgència del tràmit. Posteriorment i sense embuts van deixar clar que jugaven al “Tot o Res”, o es podien fer bous a tots els pobles o a cap; o és garantia que no tenien problemes “las corridas” amb mort o en tindríem tots. Com sempre el PP porta les coses al límit, si es prohibeix a Barna és prohibeix a l’Ebre. Argumenten amb l’estomac, parlen de corrides espanyoles, de la roja, en contraposició a festes catalanes. Busquen la confrontació. El Bous de l’Ebre són la seva moneda de canvi, segons em consta havien dit que si les penyes “deien No” al consell de Garanties, ells no ho portarien. No els han fet cas; ho han portat. També em sap mal pel seu diputat, un bon amic i millor persona.

Nosaltres havíem adquirit el compromís de treballar i votar a favor del sector taurí Ara ens deixen sols i en perill a l’Ebre. Si no defensen los bous de l’EBRE No defensarem els bous de cap lloc. Si al Ple no puc defensar los bous del meu poble,que no comptin en mi per defensar-ne cap. El PP sempre acaba posant en perill, fins i tot, allò que diu que defensa. Quan es juga a Tot o Res, sempre es corre el perill de quedar-se sense res. Ells ho volen així. Així ho tindran.

MANIFEST DE L'AMPOLLA

Unes 250 persones, segons la policia municipal, s'han concentrat a la Pl. Gonzalez Isla de L'Ampolla convocades per les entitats i institucions del poble, per tal d'adherir-se als manifestants i a les reivindicacions del dissabte dia 10 a la ciutat de Barcelona.

En defensa de la dignitat catalana, en defensa del dret a decidir del poble català , en defensa dels drets de Catalunya com a nació. L'acte ha estat presidit per una pancarta amb el lema SOM UN POBLE . SOM UNA NACIÓ. Durant el mateix s'ha procedit a llegir el seguent manifest:

MANIFEST DE L'AMPOLLA

12 juliol de 2010

Entitats civils i poble en general de l'Ampolla ens manifestem avui , aqui, en defensa de l'Estatut d'Autonomia aprovat en referèndum pel poble català el 18 de juny del 2006.

Ens adherim així a la massiva manifestació de dissabte passat a Barcelona fent nostres també els signes d'identitat i reivindicatius que la van presidir.

D'una banda la senyera : Que la senyera que aquí oneja , pugui onejar en pau i concòrdia enmig de les banderes dels pobles d'Europa. I de l'altra, el crit reivindicatiu "Som una nació. Nosaltres decidim", amb el qual exigim que aquesta nació nostra sigui respectada en la seva voluntat i els seus drets.

De fenicis i romans

Vaig a sopar amb uns bons amics. Tots amb experiència de gestió política o empresarial. Conversa distesa, surt el tema del Nou Estatut, la sentència del tribunal constitucional, les posteriors reaccions. Coincidència amb el desencís, desafecció, poca implicació de la gent. La màxima preocupació de la gent és la crisi, i el dia a dia. Un vell gestor d’empreses sanitàries comenta: Al bar del meu poble es parla poc de l’Estatut. Als bars de poble és on se comenten les coses interessants. Els vells tertulians de poble són sincers i savis. No com els de les ràdios. Un d’aquests, filòsof de poble deia: Els catalans tenim moltes virtuts. Com que venim dels fenicis sabem negociar, comprar, vendre. Som bons pensadors. També venim dels romans, del Ave Cèsar, del pols enlaire o cap a terra, gent de decisió ràpida i concisa. Homes d’acció. Els catalans som com som, ho tenim tot per triomfar. Llàstima que quan hem de fer de fenicis, fem de romans, i quan hem de fer de romans, fem de fenicis. Mai havíem sabut fer les dues coses en la justa mesura.

Ara, quan semblava que n’havíem après, ens en hem cansat. Van arribar tres, cansats d’esperar, i van decidir que era l’hora dels romans. Sense preguntar ningú, sense calcular les conseqüències. Pel sol fet que pensaven que els d’abans havien fet massa de fenicis, perquè no eren temps de romans. Però.... més fenicis com eren uns, més romans com eren els altres, mig berber que era el tercer, van acabar en les mans dels antics ibers. Que havien conservat el vell esperit de Sagunt i Numància .

Lliçó de bar, de tertúlia de poble... El que no pot ser és fer uns de fenicis mentre els altres fan de romans. No és possible fer president un fenici, quan un vol ser romà. No es pot fer volar coloms, sense comptar amb els coloms i amb un constructor de gàbies. Et pots quedar sense gàbies.... i coloms. No es tracta de ser més fenici (més social) o més romà (més nacional), sinó de ser-ho quan toca i amb mesura. Ara, després de tot, som on érem; una mica més vells, una mica més escèptics, i per tant una mica més savis. Ara després del peix al cove, és el temps..... de més cove i més peix. Després de la política, més política de fenicis i romans, buscant la justa mesura, la mesura de lo possible. És l’hora de lo possible i lo possible sempre ho és tot. Es tracta de saber quan hem de fer de romans, quan de fenicis, i fer-ho amb intel·ligència i equilibri. Es tracta de ser nació, per aspirar algun dia, quan toqui, a ser mínimament (o del tot) Estat .

Després d’una derrota: Canviar junts el cicle il·lusiona.

MONTILLA: UN PRESIDENT A LA SEGONA FILA.

Escric, escrivia indignat per la sentencia del tribunal constitucional. Escric, escrivia decepcionat pel discurs del president Montilla. Avui Enric Juliana escriu a la Vanguardia: “discurso fúnebre de Montilla”. Un discurs que volia acontentar a Déu i al diable, crític amb el constitucional, condescendent amb la sentència. Un discurs que contenia totes les esquerdes de la divisió, de la confusió civil a la que ens ha sotmès el tripartit. El discurs de la incoherència interioritzada pel PSC, pel tripartit, per ERC. El discurs d’un líder polític lligat de peus i mans. Un líder que no li pot dir, com a fet Artur Mas al PSOE , "no comptis en mi". Que no li pot dir al PP "no comptis amb mi". Uns i altres saben que, o bé en tot o bé en qüestions de nació , poden comptar amb ell.

Carmen Chacón, ministra de defensa, cap de l'èxercit “garant de l’unitat constitucional espanyola”, militant i cap de llista del PSC donava el “vist i plau” , “el enterado” del PSC a la sentència de mort de l’Estatut. No podia fer altra cosa. Anunciava que no aniria a la manifestació que el discurs de Montilla convocava, i que la seva pròpia posterior actitud, desmentia, dubtava i minimitzava. Tot el sentit i raó de la divisió, del dubte, de la incoherència es troba en el discurs de Montilla i l’actitud del PSC i els seus aliats. Una llumeta al catalanisme, una espelma al PSOE i a la “indivisibilitat constitucional d’Espanya”. Montilla pot encapçalar una manifestació , presidida per la senyera, no avalada per Chacón i molts altres dirigents del PSC. Però alhora l’ombra de la senyera de Montilla no pot assumir el concepte de nació, el nosaltres decidim. Quina és aquesta senyera? Quina aquesta presidència? Avui Montilla prefereix ser un President de segona fila, abans d'avalar el Som Una Nació. Nosaltres decidim. Aquest és el president que ERC ha volgut per 7 anys, que vol pel futur . Aquest és el partit a qui ERC li ha donat les claus del Govern de la Generalitat. Aquestes són algunes de les claus de la derrota. El defensor del Pueblo presentava recurs d’inconstitucionalitat basat en les 30 esmenes presentades pel PSC, per Montilla i rebutjades al congrés. Esmenes de Montilla que coincideixen en esperit amb els títols anul•lats, discutits, interpretats per la sentencia del Tribunal Constitucional. Un Montilla que no pot presidir una manifestació que proclama que Som una Nació, però que amb els vots d' ERC presideix la Generalitat. Un president de segona fila: Al menys a l’hora de la protesta. El President que va voler, que vol ERC.
Unitat sí. La unitat de la nació. Som una nació. Si no, no som res.

INDIGNATS III

Per si el desordre en el que s’ha convertit l’etapa de govern de l’Entesa tripartita no fos prou, avui al Parlament s’ha produït un fet sense precedents. S’ha repetit una votació que havia perdut el tripartit!!! Diputats de diversos grups no han votat. El resultat 56 a 53, el president Benach proclama el resultat de la votació, tot dient: Queda aprovada per .56 a 53 .. i se n’adona ... que no queda rebutjada, sinó aprovada.

Immediatament procedeix a iniciar un procés que portarà inevitablement a repetir la votació, on acabaran votat fins i tot els que no estaven presents a l’hemicicle , en la primera votació . Sense precedents, sense precedents ni aquí, ni a cap Parlament seriós. Sabem que ha passat, ho tenim contrastat, en som testimonis. En el moment que s’inicia la votació una diputada del nostre grup està parlant amb la portaveu d’ ERC, lo que provoca que la portaveu, la diputada i els escons que participen en la conversa es despisten, la portaveu aixeca tard la mà que indica la votació. Dos diputades i algun diputat de CIU no voten. Alguns diputats, més de tres o quatre, del tripartit tampoc. Resultat: Perden la votació.

El tema què es votava no és transcendent, en tot cas els mecanismes de la majoria els permetia una votació en sensu contrari al proper ple. Però mai en cap Parlament es procedeix a repetir votacions per interès de la majoria emparades en error tècnic quan ha estat un error humà.

El Parlament té un valor simbòlic. Als símbols se’ls ha de respectar. El govern i els seus representants, ens han embarcat en aventures sense mesurar les forces, sense valorar els tempus , sense respectar la imatge del país. Ens han portat al desprestigi , a la derrota i en el camp econòmic a la ruïna.

Quan no es saben valorar els símbols , ni el prestigi de les institucions la derrota és inevitable. No es necessiten ni tribunals constitucionals ni res , amb un President del Parlament , amb unes forcs politiques com les que ens governen se’n sobren. Era però inevitable , el Parlament avui ha estat a la alçada del seu President.