Tot pacte és el resultat d’una correlació de forces, d’una realitat i de les possibilitats que se’n deriven. En cap cas, si el resultat és dolent o no prou bo, vol dir que la part perdedora, vulgués perdre. Vagi això per davant. Jo no criminalitzaré a ningú. Governar però és assumir responsabilitats.
L’estratègia de negociació és molt important. Joan Puigcercos per tal d’avalar el pacte donava a entendre una certa debilitat del PSOE. Confondre les fortaleses i debilitats, és letal. Ja fa temps, molts dirigents socialistes a Madrid i aquí apostaven per deixar passar el temps amb la seguretat que anava a favor del Sí.
La clau ? La data electoral, al 2010. Abans de l’estiu tots el partits havien de definir estratègia. Necessariament.
ERC havia de triar entre trencar el tripartit o arribar al final. Tots els analistes del PSOE, allà i aquí ho sabien. Tots coincidien que ERC no s’atreviria a repetir jugada. Tots sabien que una vegada aclarit el contenciós Puigcercos, Carod, l’aposta pel tripartit es consolidava. Per tant, tot era qüestió d’esperar. Escenificar l’espera era fàcil, PSC –PSOE com diu Zp “són lo mismo”. Era qüestió de parlar de fermesa, de negativa , de serenitat.
Serenitat.... i tanta, com més dies passaven més fàcil d’escenificar.
Una vegada ERC entregada per la seva necessitat electoral i per la seva aposta estratègica, era qüestió de donar-li forma i fer-ne de la necessitat virtut.
Reunió a la casa dels Canonges. El conseller Castells fa la jugada: O s’accepta l’acord o es surt del govern; alhora garanteix que es farà una venta política de l’acord . Com ? : La Ministra Salgado no accepta canviar les bases del sistema Solbes. No incrementa els recursos 9000 mil per tots, 1600 com a molt. Però accepta que aquesta xifra no és políticament assumible. Per tant acceptarà parlar de 11 mil milions a 4 anys , confiant que d’aquí allà la reactivació econòmica faciliti els comptes. Això farà que es pugui parlar de més de 3 mil al 4t any. Acceptarà que cada comunitat faci els seus comptes. La ministra acatarà que Catalunya quedi lleugerament per sobre la mitjana, però no pujarà llocs en el rànquing. Castells i tot el PSC donaran cobertura a l’escenificació que necessita ERC, la ministra no avalarà cap xifra però no en desmentirà cap. Montilla cedirà tot el protagonisme a Puigcercos.
ERC accepta, confonen debilitat amb força. No hi ha enemic més fort d’un mateix que l’ afalagament i l’autocomplaença. No hi ha enemic pitjor que jugar per necessitat.
Hi ha una segona part no tan coneguda. El carrer Nicaragua. Una vegada ERC , anunciï l’acord li cediran tot el protagonisme. Això evita el desgast i permet sortir a l’ofensiva.
Segona, ara cal valorar si s’accelera la sentencia del Constitucional, en tot cas el contingut deixa de tenir tanta importància, donat que ERC ja no té cap marge de maniobra. Segons vagi l’evolució política d’aquí 4 anys no caldrà ni complir l’acord. Totes les bateries han d’anar a desqualificar CIU i presentar-la com a radical. L’estratègia és bona donat que els resultats del finançament no es veuran a curt termini.
Tot i això, tinc d’explicar un fet. Un alt càrrec em confessava que preferia que les vacunes de la grip nova és retardessin, més enllà del desembre perquè si no el panorama pressupostari no era bo. Jo li deia però que dius , fatal per la població. M’ho va acceptar.
Com el Nou Finançament.
Conseqüències, com en la llei de la Dependència ens quedarem sols. El temps en donarà la raó. La batalla està en què quedi demostrat abans o després de les eleccions. D’altra banda l’única garantia de millora és CIU. Si CIU governa estarà compromesa en aquesta millora, si es manté ferma i el poble català també abans dels 4 anys s'haurà de complir l’Estatut.
Mentre a més del calendari, que en economia és molt important, els articles que s’incompleixen són:
201.3, 201,4 203.3, 204.2, 206.1, 206.3, 206.4, 206.5,
206.6, 208, 209, 210.1, 210.2, 210.3,
Disp Add. 4a, Disp. Add. 11, Disp. Final primera
S’incompleixen el 50% dels articles de
finançament de l’Estatut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada