12 de juliol 2009

La FI D'UNA VIA : EL SUÏCIDI D'ERC



Amb el tripartit no “els” fa falta el constitucional.



Pedro Solbes anunciava i representava els límits de L’Estat en matèria de finançament, parlava dels límits polítics del PSOE en la relació de l’Estat i Catalunya. Donava unes xifres màximes per totes les autonomies. Es parlava de xifres entre 8 mil i 12 mil milions d’euros.
Tothom es posava les mans al cap, per insuficient.

A Catalunya, Pascual Maragall, amb la complicitat d’ERC, havia iniciat una via agosarada i temerària per tal de presentar una alternativa de l’esquerra catalana, al catalanisme polític dominant durant trenta anys. No els hi va importar forçar majories sense la suficient hegemonia social i afrontar el rics d’un enfrontament amb un Estat tradicionalment cohesionat.

Una nova via, segons ells, estava en marxa : La fi del peix al cove, l’inici de la bilateralitat i el respecte a la voluntat d’autogovern català. .

Gracies a la responsabilitat de tots, o quasi tots, els grups; incloent oposició majoritària es va aprovar el Nou Estatut. S’iniciava un nou cicle. La mesura de la consistència de la posició catalana la van donar les forces del govern. El que seria futur President de la Generalitat Sr Montilla, presentava esmenes substancials al Nou Estatut en el seu tràmit a les Corts a Madrid. Una difícil negociació política s’iniciava, negociació que va culminar en l’anomena’t pacte Mas –ZP.


ERC necessitada de protagonisme es va desmarcar considerant l’acord insuficient, el finançament formava part dels seu discurs per demanar el No.

Ara la ministra Salgado anuncia un acord. Les xifres no són diferents a les de Solbes. Eren entre 8 i 12 mil , ara son 11 mil i pico. Els 1500-2000 milions de llavors ara són 1600.... el primer any .


Llavors què ha canviat?? Qui accepta?? Per què ara s’accepta??


Per necessitat política i amb una explicació plausible.



El Govern necessitava un acord pressionat per la realitat econòmica i un dèficit galopant. ERC necessitava una xifra i poder dir que han salvat la cara.

Per poder parlar de més dels 3800 milions i no dels 1600 han allargat els terminis.

Si s’observen els ingressos vinculats al finançament, fins i tot el del pitjor moment (1992- 1995) es veu com en tres anys les xifres s’incrementen: En 2000 milions de llavors!!!


Tant si val, ERC, troba l’explicació i renuncia al seu paper històric... així salva el govern i aposta definitivament per la seva incorporació a l’estratègia PSOE.

Les conseqüències més greus no ho són per el finançament. Un fet conjuntural. Ho són en tant i quant es certifica el fracàs d’una via.


Un destacat dirigent socialista ho explicava. Via lliure pel Constitucional. Si ERC accepta rebaixar i conculcar L’Estatut, qui li pot demanar més coherència a l’alt tribunal?? Quina autoritat moral tindran (tindrem) a l’hora de movilizarse contra els previsibles retalls?? Què li demanaran al poble català ?? UN NOU NO.

Certament ens trobem al final d’una via. Ara ERC pot dir, de fet diu : Ens estimem molt Catalunya, però President ens estimem molt més el govern. ( siguem caritatius posem català, s'estimem el govern català). Un Govern agotat i sense estrategia.

Amb aquestes premises als espanyolistes, a l’Estat no li fa falta el Tribunal Constitucional, tot i que l'utilitzara, li sobra amb el Pacte basc (PP –PSOE) el tripartit , els contactes Montilla-PP i la rendició d’ERC. El PP ajudarà a legitimar l’acord. Cridarà en contra, lo qual el fa bó a Catalunya i signaran a les seves comunitats, lo que el fa bó a Espanya. El Constitucional acabara la feina.

S’ha parlat molt d'acords de curta volada, de partidisme. Certament tres partits minoritaris al govern, produeixen partidisme; quan no es pot compatir estratègia en quan a model d’Estat nomes queda el tacticisme. Pot semblar un èxit. Però es la fi d’una via. El suïcidi d’ERC.

Fer pronòstics d’aquesta naturalesa és arriscat, però estic segur:


Catalunya com país, el catalanisme polític, després d’aquest acord i de la previsible sentencia del Tribunal Constitucional haurà d’iniciar un nou projecte social i polític , una nova hegemonia política que miri cara a cara a l’Estat des de posicions politiques serioses i estratègiques. El canvi ha començat. Una nova hegemonia és necessària. En aqueta nova hegemonia hi trobarem forces independentistes , forces moderades , forces d’esquerra però pronostico que no hi serà ERC. S’ha mimetitzat amb el PSOE i per extensió amb el Tribunal Constitucional Espanyol. S’ha suïcidat.
F Sancho , ebrediputat.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

fer pronòstics sense firmar també ho se fer jo:
CIU i Esquerra es trencaran, el PSC aguantara (de moment). Per tant, CiU tornara a les veleitats d'ocupar l'espai Esquerra, que el que perdrà per un costat ho guanyara per l'altre i mentre, CIU a la oposició.

Anònim ha dit...

CiU si que ha fet un suicidi politic demanant 5.000 milions. No conec cap persona que doni credibiliat aquesta xifra. On esta el sentit "moderat", "liberal" i de "centre"? Que en pensa en Duran o en Pujol de l'acord?

Qui va rebaixar l'Estatut va ser en Mas amb nocturnitat i traïdoria.
Esquerra a pujat el llisto que CiU i PSC tot sols o junts, haguessin pactat a la primera de canvi.

A Esquerra som independentistes, no idiotes.

alferza31 ha dit...

No m'agrada fer sang, i no comentaré res d'allò que ara dieu i direu ....

També teniu dret a les "pataletes" .....

Ara bé, deixeu-me fer un somriure .... ja,ja,ja....

big dick ha dit...

Molt trist per l'aposta d'ERC, però senyors convergents vosaltres teniu alguna cosa a dir? Vosaltres vàreu destruir l'estatut per tornar al govern, no podeu criticar que aquests s'hagin quedat al govern acceptant una merda de finançament.

Anònim ha dit...

Ho sento però si que estava firmat , Ebrediputats és la firma de Sancho i Pallares. Ara , és més calr ho firma Sancho.
Segon hem publicat les xifres de la Generalitat dels rendiments dels ingresos lligats al finançament. Fins i tot als anys 90 en 3-4 anys els rendiments puguen entre 2 o 3 mil milions dels de llavors.Només cal clicar. Evident que no esperem que ens donin la rao ni militants d'esquerrres radicals, ni anti Ciu.Peró hem donat molts elements de judici.
Tres hem publicat les conclusions d'Elisenda Paluzie, militant d'ERC
L'acord és dolent i es carrega el Nou Estatut. Cosa que no psssava en los anteriors.
4-Ens alegrem de la participació i ens reafirmem: S'acava un cicle, les proximes un altra majoria sera posible i al 2014 nova hegemonia al govern . Nous actors independentistes ocuparan el lloc d'ERC.ERC s'ha auto negat . Em Jugo un sopar. Ebrediputat.

Anònim ha dit...

Sancho juges fort , tens molta experiencia. Jo també ,em recorda els vells temps del PSUC. Quan van renunciar als seus principis i es van fer eco- no se que . Final. Tu llavors ja havies dit prou, deies que Ceucescu feia repugnant tot el marxisme. Ara , ja saps qui soc oi?? Estic d'acord que ERc marca la fi d'una via. Peró els nacionalismes són sempre molt "ambiguos", tot i que hi han sintomes de fi d'etapa creus que la CUP+REAGRUPAMENT EN 4 ANYS PODEN SUSBTITUIR ERC? I CIU no té que canviar?
Quan el PSUC treia un 20% et vaig escoltar un analisis com aquest, molts van riure ; entre ells Jordi Guillot. En pocs anys va resultar que tenies raó. Si per segona vegada passa, demostraras tenir mol de nas.
Saps que tenim fortes divergencies. Una pregunta en mala llet, t'ha servit de res tenir tant de nas??

alferza31 ha dit...

Jo me'n jugo un altre de sopar...

Dins de 15 anys, CDC no existirà. Hi haurà el mapa polític següent :

Esquerres :

PSC com a primera força de centre-esquerra.
ERC com a nacionalistes ( ja no independentistes ).
IU o sigles paregudes, com a esquerra-esquerra.

Dretes :

UDC associada al PP, com representants de la dreta.

Us hi apunteu ???

Anònim ha dit...

Alferza¨: O sigui que certifiques el suicidi de l'independentisme d'ERC??. Dius lo mateix,L'article no diu CDC guanyara. Certament l'espai independentistra l'ocupara la CUP i el gran beneficiari de la Traicio d' ERC el PSC!!! Si segueixes aquest blog fa temps que t'en adonaries, per`o com només veus lo teu.... com bon dogmatic!!!

alferza31 ha dit...

Jo veig l'independentisme com una utopia ( potser jo m'hi apuntaria, en altres circunstàncies ...)

Ara bé, el que si veig ( i és una opinió personal, com moltes de les que apareixen per aquest bloc ) és la desaparició de CDC com a tal, igual que va passar amb UCD a nivell espanyol.

I no vull parlar de traicions ...
"Todo es según el cristal con que se mira"

I pel mateix motiu, tampoc parlaré de dogmatismes, ja que aquest bloc és un bon mestre d'això i és del tot punt impossible superar-ho ...