Ara, tard, ens han colgat, certament estarem avisats. Han colgat als ajuntaments de Faxos. Al menys als nostres. Que ve el llop!!! Torna el Llop !! Torna el Llop!! . No ho criticarem. Benvingut. Però volem recordar que la principal crítica que els alcaldes feien i fem no era la comunicació, o al menys no era l’única. També el consell, la coordinació, l’organització i la canalització de l’ajuda precisa.
Voldríem fer aportacions útils per un futur.
1r. Els comunicats tipus: Que ve el llop, que torna el llop son poc útils. Les tècniques comunicacionals actuals no poden ser aquestes i un govern deu saber-ho. El fax i el :"Ja t’ho he dit i per tant ja he traslladat la responsabilitat" no és propi d’un govern responsable i eficaç. Molts hem aplaudit l’actuació del govern basc. El sistema SOS Deiak basc és mes modern i més precís que el nostre. Avui existeixen tècniques, models de gestió social que van més enllà del "fax i ja t’ho faràs". De fet, comunicar amb un allau de faxos no dona cap confiança a qui els rep ni cap credibilitat a qui els envia.
2on. No pot ser: Que després de conèixer l’abast del problema, hores després d’una tragèdia i quan tothom estava, per desgracia... Ara si!!... Informat i espantat. Els responsables, els agents locals no pugessin o podessin comunicar amb el servei d’emergències 112 en hores, en algun cas ni en tot el dia. El lideratge, les competències del lideratge obliguen a molt més.
Voldríem fer aportacions útils per un futur.
1r. Els comunicats tipus: Que ve el llop, que torna el llop son poc útils. Les tècniques comunicacionals actuals no poden ser aquestes i un govern deu saber-ho. El fax i el :"Ja t’ho he dit i per tant ja he traslladat la responsabilitat" no és propi d’un govern responsable i eficaç. Molts hem aplaudit l’actuació del govern basc. El sistema SOS Deiak basc és mes modern i més precís que el nostre. Avui existeixen tècniques, models de gestió social que van més enllà del "fax i ja t’ho faràs". De fet, comunicar amb un allau de faxos no dona cap confiança a qui els rep ni cap credibilitat a qui els envia.
2on. No pot ser: Que després de conèixer l’abast del problema, hores després d’una tragèdia i quan tothom estava, per desgracia... Ara si!!... Informat i espantat. Els responsables, els agents locals no pugessin o podessin comunicar amb el servei d’emergències 112 en hores, en algun cas ni en tot el dia. El lideratge, les competències del lideratge obliguen a molt més.
L’estructura del govern deu posar-se al servei de la població i en funció de l’emergència. Els Consellers, tant d’Interior com de Salut i de Governació, Presidència deuen establir mecanismes de coordinació i resposta per totes les possibilitats. Els Delegats deuen estar a la Delegació del Govern amb responsables de mossos, bombers i emergències mèdiques per coordinar, oferir ajuda i liderar la resposta. Son ells que devien donar instruccions i resposta als alcaldes i no al l’inrevés.
3r. Un govern deu: Estar disposat i preparat per fer front a qualsevol emergència i no pot traslladar la responsabilitat ni a ajuntaments, ni a la població. Els mitjans tècnics i materials actuals ens obliguen , obliguen a un govern a estar preparat per preveure lo imprevisible perquè res ens ha de ser a priori imprevisible. Avui ja deurien estar revisant-ho tot per tal de no tornar a fracassar en lloc de discutir i desqualificar alcaldes i ciutadans.
Avui ja deurien estar estudiant el que es fa a Euskadi o a les Universitats americanes on després d’Huracans con Ike a Texas o el famós Caterina han desenvolupat sistemes de gestió i resposta més precisos que els nostres.
4t. En sistemes acostumats a gestionar emergències com el de Salut sempre es parla d’Integració assistencial: Integració en el continuum assistencial. Una organització integrada. No pot ser que tinguem tres governs. El Delegat depèn d’una disciplina política diferent a Interior i els bombers, aquesta a una diferent a Emergències mèdiques. Una organització integrada i un Continuum ( coherència ) política, dintre el propi govern i en relació a altres institucions són imprescindibles per donar resposta tant a lo previst com a lo imprevist. Tant en l'apagada, en la ventada, com en la crisi. Estan dividits. Va passar als temporals de llevant, a l’aeroport i ara. Aquest govern no rectifica. Si no rectifica tornarà el Llop: És la nostra obligació denunciar-ho . Avisats estan.
1 comentari:
Ben trobats eurodiputats! M’alegra que s’hagi reactivitat aquest bloc de l’Ebresfera. Aquí s’hi plantegen reflexions interessants i no hi ha forrellats al diàleg... Un breu apunt de pensament al respecte del post passat de l’imperatiu categòric – no entenc perquè pot molestar algú pensar una mica! - Kant planteja una ètica deontològica. Això és: una ètica i moral del deure. I les lleis, segons ell, s’han de complir perquè són forjades per l’imperatiu categòric esmentat, que diu en un dels seus diversos postulats: és vàlid i aplicable allò que és universal. Les lleis les fan els homes segons l’imperatiu categòric i aleshores són d’aplicació per a tots, sense excepció. L’home és sotmet a la llei en tant en quan és capaç de redactar-la segons l’imperatiu categòric. A cop de manual, en front l’ètica deontològica hi ha la teleològica, la d’Aristòtil. La finalitat és el que compta: la recerca del bé. La diferència d’enfocament entre deontologia i teleologia, a priori, és immensa; però pensat detingudament és tan sublim com la diferència entre menjar i alimentar-se, perquè la deontologia kantiana pressuposa el bé per l’efecte de la universalitat alhora de redactar-se... Tot plegat i com deia Wittgenstein al respecte de les proposicions ètiques: ‘una proposta d’insensatesa’. Perquè l’home modern, la versió 2.0, sembla que després de desvetllar la trampa del llenguatge hagi d’abeurar en el relativisme metaètic. I aquest confronta molts cops amb la llei i l’organització. Interessant debat... Pensant, de vegades, hom pot prevenir el llop.
Publica un comentari a l'entrada