Convulsió, així definia un polític barceloní la situació política a Terres de l’Ebre. Jo, picat en l’orgull ebrenc li contestava dient-li que la convulsió eren ells. Em temo que els dos teníem raó.
El panorama polític català és convuls. Ja no fa falta ni argumentar-ho. El Dragon Kahn, el Nou Estatut, la defenestració de Pasqual Maragall. El pitjor de tot, la sensació col·lectiva de fracàs. La pèrdua de l’autoestima, com conseqüència. Certament els objectius, l’horitzó del futur predicat no sembla assolible amb l’actual panorama polític. La pregunta és què fer?? Quin és el camí??
I a Terres de l’Ebre??? El panorama després de la “batalla”, no invita a l’optimisme. Els rèdits són més bé minsos. Les forces polítiques dividides, el món social desorganitzat, les institucions de govern desdibuixades. Els danys col·laterals, soferts per totes i cada una de les forces polítiques del tripartit a l’Ebre són elevats. Fins i tot el mobiment social surt dividit.
Tot i aquest panorama em nego a ser pessimista. Crec sincerament que si sabem fixar un horitzó possible (PO-SSi-BLE), tenim suficients energia com a territori per sortir endavant amb força. Deixem però l’horitzó, donem per assentat que tots el volem, diem-li “Vegueria” i que ens serveixi de far.
Davant la pregunta, que cada vegada em fa més gent, davant el: Ara què? Què fer? Crec que CIU tenim una resposta . Tenim la nostra resposta de sempre. Fer país , fer poble : Gestió , gestió i gestió.
El desgavell del govern d’entesa “àlias tripartit”, perdut en disquisicions i divisions internes producte de la seva debilitat política i ideològica; evidència cada cop més la necessitat d’un canvi de cicle. No tenen resposta . L’experiència ens diu que és no l’hora dels grans somnis, el futur està fet de treball i dia a dia. Sense dubtar-ho la nostra gent, els nostres simpatitzants coneixent el color i la textura de la nostra història del nostre full de ruta. Gestió!!
Gestió, vols dir ?? Sí!! Gestió, o lo que és el mateix CIU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada