Ho deia l’altre dia al Parlament, aquí ho he publicat. M’equivocaria personalment i ens equivocaríem com oposició si ens apuntéssim al populisme, al “ni gota”. Tothom sap que el primer projecte d’interconnexió era nostre. Tenia però una diferència, no es podia fer si no es garantia un cabal ecològic, un Pla de protecció del Delta i del riu.. Les contrapartides eren importants. Garanties que llavors, als avui governants, els pareixien poques. Ara, per decret i sense diàleg ,ni garanties. Ara per engany i decret
També ho deia al Parlament, s’equivoquen i molt aquells, que s'obliden del que a crits reclamaven, aquells que obliden els seus compromisos, les seves promeses. I no parlo només d’aigua.
Ho he dit i ho vull repetir: No sense diàleg, no sense Vegueria, no sense el Guggenheim al mig del Delta.
Ja estan dits els NO. Ara vull dir SÍ.
Veiem com al voltant dels rius s’han edificat grans ciutats, veritables cultures. L’aigua com element estratègic, element que vertebra i dona poder polític i, econòmic, social.
Aragó, en torn al seu Pacte de l’Aigua, al “seu” riu, fa propostes que li donen un paper important de futur. Algunes no agraden. Però només cal veure la força de la Expo. EXPO, AIGUA i AVE. Tota una proposta.
Un altre exemple. El Besós. Al voltant del Besós cinc municipis crearan, han creat una oficina per velar pels més de 50 projectes urbanístics d’infrastructures previstos.... 25 vegades la Vila Olímpica. 1.177ha. Projecten més ponts, el riu deu vertebrar: “El protagonismo que ha de cobrar el Besós, con más de medio centenar de proyectos urbanísticos o infraestructurales en torno a su eje, requiere de un estudio de mobilidad que facilite la interconnexión entre barrios, pero tambien entre los cinco municipios que comparten el cauce de forma más o menos proxima. Una de esta vías de aproximación consistira en la construcción de más puentes, algunos peatonales en exclusiva, que mejoren esta vecindad.” Tota una proposta.
Parlen de cinc, nous ponts. Aquí en segles en farem un .. o dos. L’Ebre, no és el Besós. És més riu, massa riu per tants pocs ponts.
Necessitem ponts: No parlo de ponts físics, parlo d’establir ponts, complicitats socials i polítiques per tal de proposar un SÍ amb la mateixa força que a l’Aragó o al Besòs. Un SÍ de L’EBRE. Un sí que no sortirà dels que tantes expectatives van crear. Un Sí que no lideraran, aquells que ens han enganyat. Mestres de tots els nos, de tots els enganys. Reclamen aigua de boca, governen al Besós, menystenen a Terres de l'Ebre .
Creen el problema, ens imposen la solució. Però, no vull més nos. Reclamo un Sí, un Sí amb tant dret com ells, com la Expo o el Besòs. Un sí de L’EBRE.
L’hora d'un sí potent, un sí a ponts de diàleg, un sí a la vegueria, un sí a la indústria, un sí al Delta, un sí al riu, un sí al Guggenheim, a Frank Gehry a Foster al mig de Terres de l’Ebre. Un sí a l’ambició. Una ambicio a mesura del Riu més gran de Catalunya.
EL GRAN SÍ DE L’EBRE, amb la força i els ponts de la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada