La Taula de la Sequera; una taula amb molta gent i poc “Territori” , moltes preguntes i cap resposta.
Els representants del Govern insistien fins la desconsideració que no “estàvem allí per parlar d’aigua, estàvem per parlar de sequera”. Volien parlar de “mesures concretes”. Mesures ja dades i beneïdes, regulades per decret i sense possibilitat d’esmena ni d’al·legacions. Que fèiem allí??.
Un diàleg inexistent, escenificat a major justificació del Govern i amb la intenció d’aïllar les veus del Territori. Aïllar l’Ebre era la consigna i la conseqüència.
D’Amposta a Pedralbes. Al Palau de Pedralbes els republicans i els revolucionaris baixaven el to, fins el punt de semblar monàrquics. Quasi demanaven perdó per discrepar. No van voler estar al CPiDE on eren decisius i estan submisos a una taula on ni se’ls escolta. L’ambient era tant de Palau, que la intervenció de la Plataforma va començar dient: “Serè la veu discrepant”. Em va fer mal el cor.
Reconeixement al TER. El consum agrícola i les segones residències ( les nostres), no el model, ni el turisme de Barna ni la aglomeració de la segona corona, eren els culpables. Per decret .
Ni regressió ni subsidència ni reconeixement de Terres de l’Ebre. Fa un temps, jo i altres preguntavem als dirigents polítics i socials, que mobilitzaven a la gent: On ens voleu portar?? . Ja sabem on estem. Qui assumirà les conseqüències?? La gent, la nostra gent.
Volen parlar de sequera, sense parlar d’aigua. Volen parlar de mesures, sense parlar de planificació. Volen parlar de Diàleg , sense parlar del territori. Volen fer veure que parlen, sense escoltar als afectats.
Finalment parlen de solucions, on no tenen ni voluntat ni competències per adoptar-les. Per decret.
Perden la poca credibilitat que els hi queda i volen que la perdem tots plegats, aquesta és l’unitat que proposen. La unitat amb l’engany.
Tan patètic era, que Narcís Prats va discrepar com “Assessor del Govern” va proposar parar-ho tot un mes i tornar a parlar del... Segre!!!! Es van encendre totes les alarmes. La resposta d’Iceta, brillant i acerada: El Govern ha de governar, “no és el mateix governar” que fer “d’opinador remunerat” . Deu meu!!!!
Els revolucionaris passejaven pel Palau de Pedralbes com Pere per casa, els que no van voler estar al CPIDE, al fang d’Amposta, assistien serens i relaxats a l’aïllament de l’Ebre.
El mes que ve tornem, tornen a reunir-nos.
2 comentaris:
Realment no s'entén perquè tanta reunió! Les paraules d'Iceta defineixen la filosofia d'aquest govern: -opinem, i segons la reacció, seguim endavant o reculem.
Ara bé, quan es tracta de l'àrea metropolitana tant els fot la reacció de la gent de "comarques"
Se veu que Iceta a apres ràpid això de "el sou és vida". Quina cara més dura tenen. A Barcelona a fer comèdia
Publica un comentari a l'entrada