Sempre m’he definit com un republicà, per mi la república és més que un concepte polític; és un concepte ètic. Herència, preuada herència del meu pare. “Res - publica”, cosa pública, respecte tolerància, diàleg entre ciutadans iguals i lliures. Esperits lliures, discrepància i convicció. La mentida mata la llibertat i acaba amb la república. Homes lliures, republicans. Casi res.
D’aquí l’exigència ètica. Ineludible, sense ètica no hi ha república. Sense veritables republicans no hi ha república. O al menys, no que duri. Cosa a pensar.
Aquest dies a l’Ebre hem vist com gent que es defineixen com republicans han fet manifestos públics de dimissió, d’enfrontaments contra el govern del que formen part com partit. No s’entendria, no es pot entendre que la cosa pública es tracti amb oportunisme polític, amb mentida. La república no pot ser trossejada, maltractada, usada i tirada, No es pot amenaçar aquí, governar en contra allà i no assumir les pròpies decisions. A la República això l'hi diuen mentir. Un Delegat del Govern és govern, co - responsable de les decisions del Govern.
Les preguntes que estan en boca de molts són:
Són republicans??
El delegat, els delegats, és o són delegats del Govern?? De l’Ebre o del Segre???
En pocs dies la resposta. Avui és 14 d’abril dia dels republicans.
18 comentaris:
No estic d'acord amb el plantejament.
El primer país on es va posar en pràctica el republicanisme en l'era moderna, com bé saps, va ser els Estats Units.
Ja saps, Jefferson i els "founding fathers", el poder limitat per al govern central, etc...
George W. Bush dient una cosa i Arnold Schwarzenegger des de l'altre extrem del país dient una altra..i tots dos formen part del mateíx partit!
El legislatiu legislant contra els interessos de l'executiu encara que siguin del mateix color! (Bill Clinton amb la reforma sanitària).
I els representants polítics que es deuen al territori quan cal i no al partit.
Suposo que això contesta a la primera pregunta.
Pel que fa a la segona
Cert, els delegats del govern a casa nostra no són elegits pel poble sino designats pel govern "central". Però qui els obliga a mantenir-se en el càrrec?
Si un delegat no es sent co-responsable agafa i marxa, si es queda contra...què queda de l'home? Què queda de l'ètica que menciones? Què queda dels ideals del segle de les llums quan neix el republicanisme?
En el republicanisme original, et recordo, impera l'esperit de John Locke, l'home és lliure de rebel·lar-se contra el poder "central" si aquest deixa de defensar els seus interessos.
Firmat: Un republicà
Sancho,
tu vas aguantar lo sapo per interés prament personal, aquí volem enganyar?, tu com jo no ets cap santet
vas prioritzar la teva carrera política (i ho respecto) en lloc de ser populiste i estar en la gent, després vendràs com vulguis (PIDES, Mifes, etc..),
al costat de la gent t'hagueses cansat de ser Alcalde, però hauriés pogut estar 2 legislatures a BCN de Diputat cobran bé si no t'hagueses tragat lo sapo quan va tocar?,
també has de respectar a aquell que no prioritza la seva carrera política i vol fer atres coses
Sancho, tard o d'hora la política s'acava, i després només queda lo que has sembrat,
i lo que jo puc observar és que els polítics retirats que conec (la major part de CiU) tenen molt pocs amics ( imenos en los que es queden al partit) i molts han perdut inclús a la parella i més d'un cop,
a la vida hi han més coses que la política i aquestes s'han de cuidar, que a vegades us ensegueu masa en la merdeta de la política, la premsa, lo que diuen i lo que diran,
conec personalment a Salvador, i et pu asegurar que mai ficarà la seva carrera política per davant dels eus principis,
només dir-te que com a Delegat no li has arribat ni li arribaras a la sola de la sabata
això si, tu erets més simpatic i la la Delegació els funcionaris s'ho pasaven millor
els republicanets de l'Ebre s'han emprenyat, i com sempre, enlloc d'afrontar les situacions, culpen a convergència, i més directament a Sancho. L'orgull us perd, i ens ha fet perdre l'aigua.
No tinc el plaer d'haver tractat amb l'actual Delegat, però una cosa és certa I CONTRASTABLE, Qui va desplegar les delegacions territorials? i després, qui ha aconseguit més coses per al territori, amb xifres, projectes i obres?
Sancho sempre podrà dir a qui sigui a la cara que mai els ha enganyat en el tema de l'aigua. No com altres que ens han enganyat i traicionat.
CREDIBLITAT: Us heu adonat qui està donant les primicies dels aconteixements de les darreres setmanes?
I per finalitzar: En una cosa tens raó, Sancho és més simpàtic!!!!!
Els arguments són coherents. Qui els llança potser no tant. Emissor i missatge han de concordar, sinó, el missatge deixa de ser coherent.
De republicans n'hi ha a tots els partits.
La majoria de població catalana no és sent monàrquica.
Si a Catalunya l'únic partit que es defineix republicà és ERC, perquè no és el partit majoritari?
Davant la que plou amb el PSOE i el PSC, ERC i CiU, hauríen de reflexionar profundament, si és que realment s'estimen el país.
Si no es canvia el timó, a Catalunya l'acabaran desmuntant des de dins.
Sancho és maquiavelic i té mals sentiments.Es pensa que tothom és com ell i la realitat no és així. Salvadó no és populista però te principis i bons sentiments. Aquesta és la diferència!
ENS FOTEN L'AIGUA, AQUI ENS QUEDEM SENSE GARANTIES, I ENCARA ESTEU EN LA TONTERIA DE QUE SI SALVADÓ TE BONS SENTIMENTS????
NO VA SER ELL QUI VA DIR QUE DIMITIRIA????
A QUE ESPERA????
SON UNS EMBUSTEROS, ELS DEL TRIPARTIT D'ALLÀ, I ELS DEL TRIPARTIT D'AQUI!!!!!!
Jo els donaría tota l'aigua que vulguesen, però els hi faria agafar de la sortida del reactó de la nuclear d'asco,si em de petar petem tots.Si Barcelona plora correm-hi tots,¿quant barcelona corre per els de comarques?com va dir el sr Sala Martin amb l'agricultura,que no haguesen permes tanta massificació insostenible a Barcelona i cinturó
Tranquils tots que el senyor Baltasar ho ha deixat clar: "El transvasament de l'Ebre no és un transvasament..."
bla, bla, bla Sancho no fotis cas. Tú vas ser a qui li debem que les Terres de l'Ebre estiguin reconegudes als imperis de Barcelona. Aquest Delegadillo és un ascolanet del poder. Ara veurem si dimiteix, penso que no ho farà per que no té el que s'ha de tenir
Anonim, jo continuarè sent amic dels meus amics, siguin o no polítics. Sancho, vosaltres almenys donaveu la cara i si més no us podiem dir el que voliem, ara no podem fer-ho
Em presento, soc un mig ampollero i un tot Tortosí. Em declaro república i votant de republicans. També he votat Bel, mai Sancho. Com veieu voto a Tortosa.
Hem sap molt de mal la mala baba que he trobat en alguns anònims.
Per parts, el primer . Té raó amb les discrepàncies, quan parla de Jefferson,. Sancho , repasso i diu el mateix. Parla d’esperit lliure , de discrepància i convicció. Ara bé reclama que un delegat és un poder “Delegat2 i si no s’està d’acord amb el poder que per “delegació” s’ostenta es molt fàcil. No es pot amenaçar amb dimitir i fer la “puta i la ramoneta”.
Conec Sancho i el seu poble . L’he tingut de metge a l’estiu. Hem saben molt mal els comentaris personals. Perquè? Sancho si algo , és, és bona persona . Té més amics que votants . A l’Ampolla tothom coincideix en això. Mai una represàlia, mai un no del metge,. sempre un desviures. Per la gent. Un reprotxe que li fan és que tracta millor els que no són seus que els seus. Amics molts, jo ell no ho sap li agraeixo que sempre que l’he necessitat m’ha ates, mai m’ha cobrat , mai m’ha demanat. Per no demanat no m’ha demanat ni el vot. El dia que es retiri estarà estimat per tothom.
Els maquiavèl•lics i mals sentiments són alguns anònims. Té raó Emili Nieto, el problema d’Emili és que ell com emissor no pot donar lliçons.
Finalment,si torneu alligir vereu que no desqualifica a Lluis Salvador , pregunta si sera coherent o no.
Clar els que li contesteu doneu per sentat que no ho serà. Jo espero que si. Encara que fa tard l’incoherència de ERC en moltes coses es patètica i això no fa a Salvador ni millor ni pitjor persona . però esta subjecte a la critica política. Recordeu els atacs a Sancho?? JO si , insisteixo era el meu metge preferit.
Com Delegat , Sancho va muntar unes delegacions en un temps record, una administració, que com l’ajuntament de l’Ampolla, és un exemple i va aconseguir unes inversions en % que ni Deu ha superat.
Hem direu i si penses aixó per que votes ERC. Pos per que una cosa era Sancho i altra CDC i més a Tortosa. Ara veien lo que veig ja no se que faré.
I em reafirmo Sancho 6té molts amics per que és bàsicament una bona persona que és busca problemes per ser molt honrat. Ja en temps del Pla Roig , Sancho deia si no negociem mola fotran. Ara los altres parlen del Banc de l’aigua.
Aqui no es tracta de la coherencia de Sancho es tracta de la coherència dels altres i de Salvador i tampoc de si és bona persona , cosa que no dubto.
Parlem de la república, republicans . Això és lo que he entès. Vatros que voleu entendre??
però de veritat us penseu que els antitransvasistes que van votar al tripartit, ara us votaran a vatros o al PP???
de veritat penseu que ara treureu partit polític?
bebeu més aigua... i si no en troveu aneu a França a amorrar-vos al riu
que voten a convergència, treure partit polític? lo que volem és aiguaQ que per l'Ebre baixe aigua, i que s'implanten uns sèrie de mesures per a la protecció del Delta!
però em sembla que als que estan governant, això no els importa res
ens han enganyat tot el que han volgut, i a l'ebre ni aigua ni Delta
Lo que vos pica a tots es que la reaccio de la gent no es la que volieu ni esperaveu ....PER QUE ? per que la gent mira, escolta i decideix, o sigue que selecciona vamos QUE NO ES TONTA.
I si tan envalentonats ( o envalentontats ) esteu uns i altres ( ciu i erc ) els segons podrieu trencar el tripartit i forçar eleccions anticipades, voriem que passa.
Aixo es catalunya no lo que vatros voleu que sigue.
‘‘Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats perquè acceptin promeses i programes d’acció impracticables’’. Aquesta és la definició de demagògia que proposa el Diccionari de l’IEC. Bé una de les dos, per a ser més exactes.
Els ciutadans n’estem una mica tips de les promeses solemnes que es van incomplint una rere altra. No fa ni dos dies rellegia un article històric on el sr. Benach anunciava als quatre vents l’aturada del macro abocador de Tivissa sí el seu partit sortia escollit... No fa ni dos dies – amb uns quants lletra ferits indignats per la manca de valor de la paraula en boca dels polítics – recordàvem la promesa solemne del Presidente del Gobierno amb l’aprovació de l’Estatut que ‘sortís del Parlament de Catalunya’. I tornà a ser escollit. I alguns, fins i tot, després de la inqualificable mofa, ens hem abstingut en la seva elecció. No fa ni dos dies, rememoràvem algunes d’aquelles frases cèlebres estigmatitzades en pancartes per l’esgotadora lluita de l’Ebre: ‘’ni una gota d’aigua (de l’Ebre) ni un pam de terra...’’ i miràvem -jo diria que més que indignats, escèptics- les fotos dels dirigents actuals del nostre país al darrere d’elles, amb els rostres severs...
On és la ‘virtut republicana’ de la traditio política? No serà que l’art de la política ha passat d’un servei a ‘l’interès civil i públic’ cap a un interès personal i egocèntric (els que ocupen càrrecs i cobren per fer-ho)? Potser si. Aleshores, la ‘clas cívica’, els ciutadans que no ens volem deixar anihilar per l’escepticisme que provoca aquesta praxi política, els membres conscients de la politeia, hem de posar el nostre esforç en la recuperació de la ‘virtut cívica’. Com? Fent morfologia de les paraules. Esbrinant la faç llòbrega que duen els enunciats solemnes. Amb l’esperit despert, com Horkheimer i Adorno van copsar la subjugació dels pobres mariners en el mite d’Odiseu; amb l’esperit crític en front els paneem et circeenses que el Poder sol emprar per a mimar la ‘moral del ramat’; mirant de fer genealogia de cada enunciat solemne i desvetllar-ne el que hi al darrere.
La situació actual de l’aigua diu el següent: uns gestors no han fet bé la seva feina, no han sabut prevenir una sequera, unes necessitats, i ara desmunten amb artificis lingüístics els seus enunciats solemnes de quan eren a l’oposició. Recordeu:‘’ Ni una gota d’aigua, ni un pam de terra...’’
No em canso de repetir-ho entre els meus amics: ‘’la virtut és efecte mimesi’’ (la cita, però és de F.Savater). Roderic Borja, el papa Alexandre VI, des de la trona, arengava els fidels a les benaurances de la castedat i l’abstinència dels pecats de la carn. Ell tenia, al menys, set fills. Qui el creia als carrers de Roma? Qui pot creure algú quan hi ha un interdit abismal entre paraula i acció? Doncs el cas és que aquell home va ser Papa i per cert, forjador d’una nissaga, d’un Imperi; i el Sr. Zapatero, per exemple, Presidente del Gobierno. Un per l’acció democràtica de l’Esperit Sant en les consciències dels cardenals dins la Capella Sixtina, en el conclave; i l’altre pels vots legítims dels ciutadans a les urnes i els vots a favor i abstencions dels membres del Congreso de los Diputados en la reelecció.
Barcelona necessita aigua i les Terres de l’Ebre (pel que sembla) la cedirem. La pròpia moral ens diu que no podem refusar les necessitats dels nostres compatriotes, seria un greuge imperdonable. Però, què hi ha de les necessitats de les Terres de l’Ebre? Serem, els ebrencs, els apagafocs abnegats i ‘cívics’ del país? Què hi ha de les immenses necessitats de les Terres de l’Ebre? Només cal – a tall d’exemple- agafar el cotxe amb els nens i conduir cap a l’Encanyissada, des de Sant Carles de la Ràpita, per adonar-se en quin estat està l’asfalt i com et jugues la vida per veure planar un coll verd sobre la llacuna (i pensar que hi ha gent que hi passa cada dia per anar a treballar!)...
Miquel Esteve
Economista i escriptor.
Heu vist , heu vist , ni dimiteixen ni hosties molt parlar i al final un tio que es govern, diu que s'oposara de dins quan mos va dir que dimitiria o que mai estaria a un govern tranvasista.Un govern que si volen traga. És més, si Montilla destitueix Salvador ells trencaran el Govern. Per tant Salvador per ells es més important que el Riu. Au xatos, que se vos veu el llauto i despues encara doneu lliçons. RIDICUL, RARO, RARO, RARO.
Publica un comentari a l'entrada