MÉS D'UNA VERITAT INCOMODA.

LA NOSTRA VERITAT INCOMODA.

El Pacte amb el PP va ser un error monumental una malaltia mortal de necessitat i “aquell PHN” el seu pitjor símptoma. No reconèixer això invalida qualsevol dels posteriors arguments. Reconèixer-ho, no elimina ni la desconfiança ni la sospita.

1a. Veritat incòmoda.

El divendres ho deia en roda de Premsa: La sequera no només afecta Barcelona. També afecta al Camp de Tarragona, a Terres de l’Ebre i al Ter. Reclamava una política de l’aigua que tingues en compte tota Catalunya, no només Barcelona. Explicava com a Terres de l’Ebre l’ACA ha fet, fa i farà informes desfavorables a Plans Parcials i polígons industrials per manca d’aigua, perquè el CAT no pot cobrir les puntes de demanda a l’estiu. Alhora, es resisteix a donar concessions dels nostres aqüífers. El Riu Ebre no té garantit el cabal ecològic.

Com és possible? Si es pot portar aigua a Barcelona dels aquífers de Tarragona. Per què cony no ens la tornen a l’Ebre?? . Com poden dir que tenim aigua per dur en “barco” i no per les puntes d’estiu dels pobles de l’Ebre? Per què es poden usar els nostres aquífers per Barcelona i no per nosaltres??.

2a. Veritat incòmoda:

A la mateixa roda de premsa denunciava, com amb el tema de l’aigua es va fer i es continua fent molta demagògia i s’utilitza com arma de confrontació política. Es va fer, contra CiU, es va fer contra persones i es continuarà fent mentre determinats partits consideren molt rendible la qüestió. Vam reclamar àmbits de debat i acord entorn a aquest tema, ho vam fer al sí de L’IDECE i després al CPIDE. Ho he fet constantment. Mai s’ha volgut el diàleg, la confrontació era i és políticament molt rendible. En lloc de diàleg sens ha volgut fer callar. El Pacte d’aigua d’Aragó, un dels meus, nostres gran arguments mai s’ha volgut analitzar ni afrontar, més que de forma tangencial i anecdòtica.

3a. Veritat incòmoda.

A la inauguració dels filtres de carbó actiu de la Planta del CAT a L’Ampolla, al discurs que vaig fer com alcalde (per cert, per fer el dipòsit i les ampliacions, l’AJUNTAMENT DE L’Ampolla va fer en temps record les modificacions del POUM necessàries i els tràmits amb una lleialtat que també m’agradaria per nosaltres), oferia precisament aquesta col·laboració i evitar la confrontació política amb aquestes qüestions. Com ho havia ofert a la roda de premsa de Tarragona. La resposta del meu amic Daniel Pi hem va sorprendre. Va continuar amb la confrontació, amb mal gust per un acte institucional

Una dada. Si els governs de Jordi Pujol no haguessin fet el consorci, ell no podria presumir de filtres i la gestió de la sequera li seria molt, molt, molt difícil. Al cap i a la fi, en lo essencial la política del CAT, el model de desenvolupament és molt semblant a la dels anteriors governs, el que ha variat és el temps, la demanda s'han incrementat els preus, i ha minvat l’eficàcia.

4a. Veritat incòmoda

El creixement de Barcelona ni es para, ni es discuteix, la Benidorm del nord continua amb hotels, Fòrums, Diagonal Mar, gratacels i una política de massificacio turística pròpia de Cancún o de Benidorm. aquesta és la causa principal de demanda d’aigua i serveis. Allí governen fa 30 anys ICV PSC i fins ara ERC. Ells causen el problema, ells no el saben solucionar. El problema del aigua el creen els governs de l’àrea metropolitana i el paga el territori.

5a. veritat incòmoda.

Els hi va bé la confrontació política, a manca de solucions, a més contradiccions ideològiques, més demagògia i..... utilització política. Si és creguessin la nova cultura del aigua el primer que revisarien és el model de creixement de Barcelona i... el Pacte d’Aigua d’Aragó. En lloc d’això prefereixen , uns i altres (PP-PSOE) l’enfrontament de gent i territoris.

LA NOSTRA VERITAT INCOMODA

El pacte amb el PP va ser un grandiós error una malaltia mortal i el PHN el seu pitjor símptoma. No reconèixer això invalida tots els anteriors arguments i reconèixer-ho no deixa de fer-nos sospitosos.

Comentari per amics Blocaires.

Coses sabudes. Ens costa i ens ha costat molt explicar posicions, certament un error de base (El pacte amb el PP) dificultava el diàleg. Però encara ara em sorprenen coses. Per exemple: La Gallina- Mai va ser clandestina, es va registrar amb un nom concret (que va publicar la premsa) i el nom de la Web corresponia a un nom, un mal nom que també tota la premsa havia publicat i al que s’acusava falsament (a l’Ampolla probat i comprobat) de determinats fets. Precisament va ser això el que va determinar el seu naixement. Segueix sorprenent-me la pròpia lectura: Clar que jo la veia com una Web amiga amb la que col·laborar!!!! Per cert, em diuen els seus propietaris que no conserven tota la publicació. Llàstima de dibuixos, pensava. Per sort l'amic Manel Zaera me'ls ha permès recuperar. Si conserven alguns escrits, els quals defensen per exemple la derogació del Pacte d’Aragó, determinades propostes de protecció del Delta i el CPIDE. Certament, qualificaven la plataforma com un moviment radical (ara a l’Ampolla fins i tot s’ha compartit posició política a les municipals). Un d’ells comenta que eren menys cruels ells, del que han estat posteriorment alguns dels companys de viatge. No ho se.

Intentaré recuperar escrits, per veure com els ha afectat el temps. Certament un gust agre dols com comenta Manel Zaera..... L’entenc, crec entendre'l. Com sempre les seves aportacions són ponderades.

És curiós, com el tema dels anònims va planar a la trobada de Roquetes, no el del pseudònims. Marc Vidal, si ho va comentar, un tema menor, o no tant....... Moltes web i blocs actuals són pseudònims. No crec que sigui el cas dels pseudònims a la premsa, on el director del mitja coneix quina persona o col·lectiu s’amaga darrera. A la xarxa l’anonimat pot ser total.