L'ENTREVISTA: JOSEP M . ARASA.

Aquest no és un mitja de comunicació clàssic. Això és un bloc. Un bloc polític.

Per tant, a ningú li pot sorprendre (o sí) que un polític entrevisti al director del “Setmanari”. De la Veu de l’Ebre, mitjà de referència a l’Ebre. Una referència obligada, entre la premsa comarcal a Catalunya.

Cal que la conversa tingui el format clàssic d’entrevista?? O més bé es tracta d’una conversa informal entre vells coneguts entorn a un nou fenomen?

Ens trobem al port de l’Ampolla, tenim el temps comptat per que ell ha de anar a cobrir la Manifestació d’Amposta.

Em diu sorneguer, no portes gravadora? Em faria gràcia. Certament tindria el seu que. Però no, no en porto. Què prens? Cafè amb llet, tallat.

Com veus el fenomen dels blocs, més concretament aquí a l’Ebre?? ataco .

Què vols dir? L’Ebresfera, un Boom ? poder sí que és un boom. Però jo sóc diguem un 5%.... escèptic, poc procliu. El trobo un fenomen exhibicionista. Profitós? Sí però no es sap per qui. No enriqueix, no se sap quin sentit té exhibir-se, no sé que aporta.

Tant així ho veus?

En la majoria de casos, que en són molts, aporten poc. Poca son o és que es practica poc el sexe. En tot cas, no ho hem d’analitzar com si fós un mitja de comunicació clàssic, no ho és.

Probablement l’esforç, en alguns casos seria més rendible orientat cap altres mitjans, o altres activitats, cultura, no sé tinc la sensació de què certes practiques poden ser un element de frivolització.

Tot i això no creus que és un fenomen a tenir en compte?

I tant, hi ha bons professionals implicats, tot i que insisteixo, no sé si no serien més rendibles en altres activitats diriem més clàssiques. Però no descarto res, si continua ens tindrem d’apuntar.

Pot, podem arribar a canviar la forma de fer periodisme??

Als mitjans clàssics no. Hi ha un element de professionalitat i per tant d’ètica i de qualitat. Una capacitat de cohesió i de transformació social que els blocs, em puc equivocar no tenen. Al final, no sé com dir-ho són com tertúlies de cafè. Controlades per determinats “cercles” o clans.

Jo, com “ebrediputat” blocaire, a la trobada vaig parlar de voluntat de manipulació, de control per part dels polítics.

Sí ? .

Sí, sí com ho veus?

Home, s’aposta per grups. Hi ha molt de hooligans qui més aposta és ERC , suposo que són formes de fer. Després estan els anònims, l’anònim desvirtua. Tot plegat configura un fenomen que no és periodisme. És un altra cosa. Si ens afectés podria treure professionalitat, un element més de frivolitat que pot fer malgastar energies que no transformen la societat

Els blocs polítics en què creus són útils, si ho són?

Home, poden ser útils tractats com a font, com a font d’informació, com seguiment del pensament i acció del polític. Els mitjans, i tots ens hem d’obrir, la interacció és molt important. S’ha tenir feedback, sinó ets autista. Però ho hem de tractar com a font i després contrastar.

Què hem vols dir?

Mira, la premsa escrita és sinònim de serietat, no hi han anònims, en tot cas el director assumeix responsabilitat, personal i col·lectiva. Dirigir un mitjà és molta responsabilitat. Una Web, un bloc anònim o personal no és el mateix, pots ser molt subjectiu. Pots rebentar moltes coses. Tu des del teu pots “disfrutar”, fer-ho a la teva, en alguns casos fins i tot irresponsablement. La premsa escrita... no, per responsabilitat a d’actuar d’altra manera, certes coses no les pot fer.

Però no creus que aquí esta la riquesa, en les manifestacions anònimes i/ o personals que en altre cas no s’expressarien? Com amb les manifestacions on la gent que crida o fa coses entre la massa és anònima?

D’acord, d’acord però això no és periodisme i això facilita la manipulació. Què pot ser útil, cert, però no és periodisme i insisteixo, l’anonimat facilita la manipulació.

Riu i em diu: A mi ja em sembla bé que ara a alguns els vulguis fer aguantar certes coses, que són formes de manifestació personals o de sectors socials, però no es periodisme.

Ni cultura, en tot cas alguns pocs fan cultura o altra cosa estem d’acord, li dic. Però, com fenomen, fins quin punt creus que la realitat virtual pot determinar la realitat social??.

D’una manera decisiva no. Pot ser un moment. Però d’una manera decisiva no; cal reflexionar sobre el fenomen dels mòbils, Sms, del 14 de març. Mira ara on estem. Cal reflexionar. D’una manera decisiva, profunda i permanent no.

Tot i això molta gent participa, no??

És molt endogàmic, no creus? A mi em sembla que només parlen aquells que són usuaris i algun periodista que en fa seguiment. És un marc més reduït del que sembla. Ara bé, si resulta que un bon periodista està molt ficat i ara un diputat em pregunta poder, alguna cosa tindré que mirar- me.

El que mira és el rellotge, a les 12 ha d'estar a Amposta. Gràcies, molt interesant. Fins un altra.

Espero haver reflectit el que em va voler dir i no el que jo vaig voler escoltar. Si no és així culpa meva. Això és un bloc, el format informal, però vol ser seriós i.... lleial.