A cap lloc del món, a cap, es dona una situació tan absurda, el museu té els títols de propietat, les proves de la compra o permuta. Durant 100 anys les obres han estat en mans del Bisbat de Lleida sense que ningú les reclames. Es sap que sense l’esforç del bisbe Josep Meseguer , amb tota seguretat haurien desaparegut. Si en lloc del Bisbat de Lleida les obres foren en poder del Museu de Nova York o dels Thyssen , no se’ls discutiria la propietat. No passarà res igual a cap lloc del món, a cap. Significaria la fi de molts museus. Una arbitrarietat . Només aquí pot passar. Entre altres coses perquè molts catalans votaran a la gent que atia l’espoli. A PP o a Belloch- PSOE.
L’orgull i l’autoestima de la gent de Lleida ha experimentat un impuls proporcional a la qualitat del Museu. Un molt important impuls. A l’Ebre, tenim possibilitats d’un impuls semblant. Tot un repte.
1 comentari:
Aquest és de fet, un dels temes que estan sobre la taula i que sembla que el tripartit no té ganes de solucionar.
Amb l'excusa que és un problema de l'Església es netegen les mans. Però el patrimoni català, sigui de l'Església o de la CNT s'ha de defensar davant la pressió espanyola.
Així que si no és pels diputats catalanistes, poca cosa podriem esperar d'aquests del tripartit...
Publica un comentari a l'entrada