EMPRENYATS.

Si guanya ZP.... Guanya ZP

Els ciutadans, molts ciutadans estan, estem, emprenyats. El desprestigi de les institucions, el fracàs de les infraestructures. La manca de lideratge, la mala gestió, les apagades, rodalies. El desprestigi afecta a les més altes institucions del País.

En aquest ambient celebrem l’11 de Setembre. Jo també estic emprenyat i molt.

Sóc alcalde i diputat, assumeixo la responsabilitat, que em pertoca. Com alcalde tota o quasi. Sóc el màxim responsable de la política municipal a l’Ampolla... i com no, el màxim responsable de la imatge del poble, tot i que les competències i finançament dels Ajuntaments són més bé minses, insuficients. No hi ha excusa. No tothom té el mateix grau de responsabilitat, no és el mateix el govern que l’oposició. Quan un govern, no assumeix la responsabilitat quasi en exclusiva, vol dir que alguna cosa va malament.

No pot demanar confiança aquell que no confia en ell mateix, aquell que rebutja responsabilitats, tenint-ne tots els instruments per exercir-les. Si alguna cosa va mal a l’Ampolla, la culpa poder no serà del equip de govern, però la responsabilitat tota. Tinc confiança en els regidors, en els funcionaris, en la nostra capacitat i en les nostres idees.

Ara a Catalunya, la culpa; la responsabilitat no es dels governs és... dels politics. Allí on governa CIU les culpes són del govern. (que no ens ho toquin així ho volem,així ho sentim). Allí on governa el tripartit la culpa és.... dels politics.

Avui he proposat, proposo una reflexió. Quina és l’exigència ètica i moral que han d’assumir els màxims dirigents de les institucions? Quin és el seu grau de responsabilitat? Quin grau de confiança ens pot demanar, aquell que no assumeix la seva irrenunciable responsabilitat?.

El prestigi del País és cosa de tots ... però d’uns més que d’altres, del Govern més que de l’oposició.... És clar, que l’oposició en tenim una de molt important a la que no podem renunciar.... No podem callar. I no ho faig, estic emprenyat, entre altres coses perquè el nostre President, el President del meu País, és incapaç d’assumir responsabilitats. No dóna la talla. La seva primera fidelitat, no és per aquest país.... La mediocritat de la presidència, marca el sostre de l’aspiració nacional. Estic molt emprenyat.

Montilla poder no sigui el culpable de tot; però (per la mateixa raó) ben segur que no és la solució de res.