Fa molt poques setmanes, al Parlament, CIU va presentar una proposta de resolució per tal de possibilitar la convocatòria de referèndums. ERC va presentar esmenes. Eren un exabrupte... parlamentari; però exabrupte. Una desqualificació de CIU i dels seus votants. Una excusa per evitar aprovar la proposta. Era lògic, no ens va sorprendre; sabem que el sostre d’ambició, el sostre real de reivindicació assumible des d’aquest govern és el que marca Montilla i les seves esmenes. Ara, després de les propostes(diverses) d’avenc en els plantejaments del món catalanista, Carod ens proposa un referèndum al 2014. Per guanyar-lo?? No crec, doncs llavors necessitariem causa, objectius, casa més o menys comuna per tal de bastir una majoria social i política . Com diu Heribert Barrera i Carretero caldria prioritza l’opció nacional.
Crec que seria bó començar per lo més senzill, recuperar i votar la proposta de resolució que el faci possible, sense excuses. Diguem-ho clar, ningú es creu el referèndum de Carod, almenys mentre el referent de Carod sigui Montilla.
Carod fa la seva feina, marcar a Mas, cuidar Montilla. En lloc de referèndum ens proposa referendar a Montilla; el seu referent de govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada