31 d’agost 2007

NAVEGABILITAT


Els rius europeus estan interconnectats, per navegar es necessita una làmina suficient d’aigua.


Els rius Neva, Svir i Volga estan connectats i regulats per una vintena de rescloses, es van construir en la època Stalinista i com continuïtat d’un somni del Zar Pere el Gran.


Altres rius europeus també estan connectats i regulats, és possible travessar Europa navegant pels seus rius. La navegació vol seguretat, làmina d’aigua, suficient infraestructures en rescloses, que en molts de casos produeixen energia neta.


Navegar en aquestes condicions una meravella, San Petesburg un somni que Emili Rosales apropa a la Ràpita (el meu poble) en al seva novel·la “La ciutat invisible.”


Les rescloses, la lamina d’aigua, el canal de Carles III, la navegabilitat de l’Ebre... un somni diluït en temps pretèrits... o podem esperar el retorn de lo idèntic, dels vells somnis.

2 comentaris:

Manel Zaera ha dit...

Suposo que aquí hi encabiu la connexió amb l'aigua del Roina, perquè no m'imagino amb quins rius es pot connectar l'Ebre per aconseguir aquesta làmina d'aigua, mantenint els usos actuals. Em sorprèn que tingueu aquest desig, aquesta petició tan sentimental -ressucitar vells somins, com el canal de Carles III- quan se suposa que sempre aposteu pel pragmatisme.

Sempre que sento algun expert parlar de la navegabilitat de l'Ebre la navegació s'ha d'adaptar a les característiques del riu i no al contrari. Crec que si això és així, la navegabilitat no ha de ser impossible però, que potser s'intenta fer per força d'una forma que no arribarà mai a bon port. Quants anys portem invertint diners per mantenir l'ebre navegable?

Esteu parlant de rescloses, les quals he de suposar que serien les del Canal de Navegació. Allí jo hi veig negoci, no sentiment. Negoci lícit però, la insistència en aquest projecte no pot adduir-se al desig de recuperar un vell somni, sinó al desig de materialitzar un projecte econòmic. Diguem les coses pel seu nom. Un camp de golf a cada punta, construcció de vivendes,... I el canal, arribarà a tenir èxit? Ja ho veurem.

Anònim ha dit...

Fa unes setmanes, en un comentari es va parlar del Lake District i ara de Sant Petersburg. On volem arribar? Crear empreses i donar-les incentius no és també un projecte econòmic?

Si quan anem a Holanda o al Po o a San Petersburg pensem "això no ho podriem tenir natros?" perquè ens ho hem de negar ara?

Trobo que aprofitar més el potencial del riu també són sentiments, i el poder compatibilitzar la bellesa del nostre entorn en el seu progrés econòmic és totalment factible.