ENQUESTES: ELS RESULTATS.

Vàrem plantejar un parell d’enquestes , una mica per curiositat, en part com divertimento d’estiu. També, enrabietats pels fets d’aquest gris i decebedor estiu...., si és que els estius poden ser decebedors. Els decebedors en aquest cas i segons les enquestes (no les nostres) són els actors, els responsables voluntaris (ho són perquè volen, per pacte voluntari) de l’acció de govern.

El divertimento, la curiositat la bona voluntat , l'amabilitat d'uns quans de vosaltres ens han deixat una mostra molt poc significativa, que només representa als que heu votat.

Nou, 9. Apostaveu, per una immediata moció de censura. Però ja!!. Representativa, creiem de l’emprenyo, de la ràbia, que a nosaltres ens va portar a fer la pregunta. Un, sol un, ens ha fet arribar la convicció de què això no es pot tolerar; que aquest president i aquest govern són indignes del País. Coincidim. No governen, no es responsabilitzen , es refugien en el “primo de Zumosol” o en ZP que zelós (ell sí) de les competències de l’Estat envia a Morlan, per tal de fer el que no sap fer Montilla, de govern, de GESTOR, com va demostrar ahir a l'anunciar mesures de millora del manteniment, de personal i de gestió com són el fet de revisar catenàries, pantògrafs... (Ho feien o no?) i altres. Ai!! Ai !!! aquest gestors sense paraules, ni paraula.

Set,7. Apostaveu per un no “a la moció de censura sinó és d’acord amb ERC”. Creiem que també expresseu un cert desencant, però afegiu l’optimisme d’una solució, d’un escenari que refaria de cop la moral nacional. Que ens permetria somnis de llibertat. Dos no es barallen si un no vol... és una màxima que sempre he posat en dubte, del que no dubto és que dos no s’entenen si un no vol.

Tres, 3, ens dieu: Moció de censura si la cosa empitjora; fills meus quin optimisme. Voleu dir que pot empitjorar?... I si empitjorava; voleu dir que ens quedarien forces per una moció de censura? Si empitjora, “apaga y vámonos”.

Finalment, sis, 6, dieu: No a la moció de censura, de fet l’Artur Mas la va descartar al Parlament. Suposem diverses consideracions; els que consideren que no hi ha raons. Els que consideren que més enllà de les raons, no és una mesura efectiva per reconduir la situació (cosa certa), els que consideren que els actuals dirigents d’ERC no li donarien suport: “Antes muertos que sin silla”.

Estem al primer any de legislatura.

Com veiem, el divertimento acaba ficant-nos seriosos, i més si, com també hem volgut posar de manifest, els que abans ens deien a tots els catalans: Ploramiques, Victimismes, per demanar més inversió ara ens acusen de no haver demanat prou o amb prou força.

(Ells en feien a la contra de força). Ara ens diuen Catastrofistes. El que dóna de si un estiu en mans -més bé no- de Montilla i el seu govern.