NENS, SOLIDARITATS.

Em truca Antonio Manzanares, per comentar la sessió de la comissió de Salut del dia 21, al Parlament. Antonio és pare d’un nen que va patir càncer, que va precisar tractament, sap de desplaçaments per proves diagnòstiques, de tractaments, de mancances i patiments. Des que va perdre el seu fill s’ha dedicat en cos i ànima a la solidaritat amb altres nens i altres patiments, és un mestre en solidaritat, al que jo admiro, me’l va presentar l’Artur Mas, que el coneixia a rel de la malaltia del seu fill. Fes-li cas, escolta’l, ajuda’l.

Gràcies a ell i la seva associació s’han pres moltes iniciatives, treballa’n amb ell i altres associacions vàrem presentar una proposta per tal de què les famílies de nens amb càncer no tinguessin que pagar per alguns medicaments, també varem presentar una proposta per compensar la despesa de dietes, sobretot a la gent que s'ha de desplaçar des de comarques llunyanes. Les famílies acaben tenint despeses importants en tots dos casos. Les famílies expliquen com n’és de dur haver de pagar per certs medicaments, per l’habitació, els desplaçaments etc.

A la comissió, el trist- partit ens ha tombat totes les propostes referents als nens amb càncer

.. . Diuen que tot esta bé, que ja és paga, voten en contra. Antonio i les famílies ho viuen dolorosament diferent: Amb un dolor sord, dur, inaudible... Comentem amb un fort desencís la votació d’avui, la del altre dia. Penso. “Aquets, que prometen per imperatiu legal, haurien de votar per imperatiu ètic”.

Pobra gent, votar en contra. Haurien d'escoltar i saber el que opina Antonio d’aquest trist – partit, que tantes esperances li va despertar. Haurien d'escoltar a tots els Antonios del món, enriquir-se amb la seva solidaritat. Em diu, Sancho, amic, no et desesperis hem de continuar treballant. Jo l’escolto i em sento orgullós de que em digui amic. Continuarem treballant.