Eliseu Climent serà el pregoner de la festa del Renaixement. Ho celebro. Sempre que penso amb l’ Eliseu, em recorda Antoni Vives i les nostres converses en torn al paper de les Terres de l’Ebre com a Cruïlla dels Països Catalans. Voliem definir tota una política en torn a aquesta idea, l’Institut Ramon Muntaner, programes culturals, fins i tot un espai mediàtic, reivindicació de llengua i parla, nits de debat i il·lusions.
“Jo crec que les Terres de l’Ebre, en aquests moments , no exerceixen el paper de cruïlla” diu l’Eliseu i... jo i amb seguretat Toni Vives. A Terres de l’Ebre hi ha molts Lenin’s de barri, molts Zola a temps parcial, molt Verdi de poble, que creient-se el paradigma de la ciència, el saber i la creativitat esdevenen la caricatura del tòpic i la correcció política.
En un viatge al Roine , amb Pere Mayor i altra gent del Bloc, em van dir: “Els anomenats progressistes d’aquí, de l’Ebre, ens miren a la gent del País Valencia, com els del nord us miren a vatros”. “Feu un error, us aïlleu”.
Res a dir, les diria massa grosses. Ara i aquí, més val parlar poc i pair bé. Qui se’n surt del tòpic està perdut i és condemnat pels “vigilants de les essències” (Pel tuf que amollen, deuen ser les essències mateixes).
“Les Terres de l’Ebre, en aquest moment, no exerceixen el paper de cruïlla” i jo afegeixo, “ni volen, ni poden” . Governant, qui governa , controlant, qui controla, la idea de cruïlla no la contempla, la de Països catalans els hi queda molt bé als discursos.
Són progressistes del nord i algun afincat al sud .
Callo, ja ho he dit : Les diria massa grosses.
1 comentari:
UN molt bon prego.
Publica un comentari a l'entrada