12 de juliol 2007

L'ÚNICA, LA LLUNA.



L’ ÚNICA:

Ahir al Parlament, es va aprovar la llei de creació de l’Agencia Tributària de Catalunya. L’única. Els diputats de CiU varem votar a favor, entre altres coses perquè incorporava ambició, l’ambició imprescindible per desplegar el Nou Estatut. Es tracta d’avançar fins al límit. Ambició i voluntat efectiva de país.

L’actitud de CiU, lluny del ressentiment que se’ns atribueix és de responsabilitat positiva. Hem aprovat 5 de 8 lleis, a canvi veiem com el portaveu d’ERC o el mateix president Montilla en cada sessió parlamentaria s’obsessionen, s’entesten en la crítica a CIU.

LA LLUNA:

Quan senyalem la lluna ells miren el dit. Volen tranquil·litat, els preocupa més “el que el país, l’oposició i la societat civil poden fer pel govern, que el que el govern té el deure de fer pel país”. En el cas de Montilla s’entén, fins i tot s’entendria de Carod per allò de fer-se durar amb el govern, en el cas de Ridao portaveu d’ERC, no. ERC- Ridao, senyalen la palla de l’ull de CiU per no mirar-se la biga pròpia, critiquen el perfil CIU, mentre adopten el model Montilla- PSOE. Quan senyalem la lluna, els hi molesta fins i tot el dit.

Montilla és precisament l’antítesi del mirar a la lluna , és la personificació de la poca ambició nacional , és aquell que en el moment de la negociació seu amb l’adversari, el primer en presentar esmenes al Nou Estatut. El primer en rebaixar plantejaments quan parlem de model d’aeroport. És el límit més visible a l’ambició nacional. És el President d’una presidència que ens limita. Tristament ens limita.

Quin és el model d’aeroport? Quin el del PSC? Quin és el model pel desplegament?. Quin és el sí d'ERC?

Crec que hem de continuar amb la nostra actitud d’ambició i responsabilitat positiva , buscarem acords i sinèrgies per explorar els límits, per anar més enllà. Sabent, com sabem que al Ple del Parlament planarà la mediocritat, el tactisme, la resposta a la carta.

És fa molt difícil, aixecar el to, incorporar ambició, trencar els límits , quan aquests seuen a la Presidència.

L’Agència Tributària, la proposta de traspàs de rodalies, ull i... de Regionals, l’aeroport , en tot el desplegament estatutari CiU és i serà la garantia d’ambició, si no d’arribar a la lluna , garantia de no deixar d’aspirar i de senyalar-la.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El que dius està molt bé, però has d'entendre que és qüestió de perspectiva. Tot depent del punt de vista en el que es mira.

Si Montilla i companyia estan a la lluna, solament poden veure el que tenen davant, que és molt poc.

D'aquesta manera, sense ambicions i amb les arrels ben aferrades al poder pel poder, no poden ni ambicionar, ni demanar la lluna.