L'ODI NO MOBILITZA

Escric quan encara no s’ha acabat la jornada electoral, però coneixent la baixa xifra de participació a aquesta hora, tinc una rara sensació, un especial desencís. Molta gent m’ha parlat de por, d'actituds prepotents i sectàries, de veritable odi i virulència. Només cal veure les polèmiques electorals, on es detecta la voluntat d'acabar amb l’adversari polític, la destrucció del dissident. Mireu els anònims que han volgut participar al bloc, és la tònica de la campanya, volen tot l’espai per ells, volen la desaparició de CIU. Parlen d’aïllar “la Dreta”, de fet esventen les seves inseguretats, no són capaços d’entendre el enorme potencial progressista d’una coalició com CiU. No els interessa una Catalunya forta, només un govern sumís i seu. No són capaços de generar esperances , ni alternatives, només el més pur partidisme els cohesiona, practiquen un “Front Populisme” de supervivència, que no commou ni convenç. Només la desqualificació del adversari els cohesiona , l’odi els estimula. No reconec cap dels vells somnis de l’esquerra democràtica, no sé veure la grandesa d’un projecte de nació. Molta gent no vota, per sort la desqualificació i l’odi no mobilitzen. Per desgràcia no creuen tampoc en la nostres possibilitats de victòria, potser encara és massa aviat, però en l’odi i els sectarisme està la llavor de la seva decadència i del ressorgir dels projectes de país. D’aquí un hora coneixeré els resultats i estic segur que tindré una nova esperança i sigui com sigui, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble