MÉS QUE ORGULL; DIGNITAT

Hem rebut quatre comentaris al nostre escrit, referit a Ginestar, a l’actitud de CIU. Tots quatre desqualificadors, diriem més, embrutidors. Estem en plena campanya i les hormones fan estralls, ho entenem però no ho compartim. La direcció de CIU, va en un primer moment escoltar i donar suport a un militant, la presumpció d’innocència encara ara és vàlida, fins i tot d'altres l'apliquen.... per fets jutjats. Vells vicis, noves idees?

Quan vàrem poder veure les famoses imatges, la reacció va ser exemplar. Fèiem una petició no escoltada: que tothom fes el mateix amb les mateixes pràctiques. Per cert, on es practicarà disciplina urbanística? A qui correspon, practicar-la?

El Cpide diuen? Durant tres anys varem reclamar un cabdal ecològic i no deixar la clau del riu en mans de la CHE, vàrem reclamar la derogació del pacte de l'aigua d’Aragó. Vàrem parar qualsevol pla i de retruc varem parar el trasvàs (mai es reconeixera). Avui la clau del aigua la té Aragó i ja parlen d’un cabdal adaptat a les necessitats politiques i hídriques dels governs d’un determinat color. El Delta agonitza i li preparen l’eutanàsia. Orgull i dignitat.

Cap dels anònims entra al debat del panorama dels milers de pancartes a pobles petits on mai s’havia vits tanta despesa electoral, insistim veient el paisatge, la frase de Maragall. “Vostès tenen un problema” cobra una inusitada dimensió, la suposada superioritat moral de l’esquerra esdevé pancarta estesa, despesa quantificable, demagògia en banderola. El to dels anònims certifica la profunditat del problema, volen fer-nos oblidar que magatzems agrícoles, casetes de camp n'hi ha a molts llocs, però només es denuncien els que convenen al poder dels nous rics. Ens agradaria que en tots els casos s’actués igual que CiU, sense complexes ni partidisme , sense buscar excuses.

No és així, ja en tenim experiència. Per això sentim més que Orgull .Reclamem dignitat a tothom.