Avui s’ha inaugurat el pont entre Deltebre i Sant Jaume, o entre Sant Jaume i Deltebre, com vulgueu. Culminant d’aquesta manera tot el procés de realització d’un vell somni compartit per tota la gent del Delta. És hora de celebracions i de felicitacions. No ens han de doldre alabances per a tots aquells que se les mereixen, per a tots els que han participat, espentejat i treballat per a veure l’obra realitzada i acabada. Felicitat doncs als dos ajuntaments, a tot el consistori de Deltebre i de Sant Jaume. Felicitats a la gent dels dos pobles. Felicitats als consellers de PTOP i a tot el govern de la Generalitat, per haver acabat allò que algú en el seu dia es va atrevir a somniar i projectar. Dit queda, però em quedaria curt si no fes extensiva aquesta felicitació a tota aquella gent que en el seu dia va començar el procés, el projecte concret.
Una de les velles reivindicacions i prioritats de la primera Delegació del Govern de Terres de l’ebre va ser l’anella viària del Delta, anella que havia d’unir l’Ampolla en Deltebre, Deltebre en Sant Jaume, Sant Jaume en la Ràpita, tancant a través d’Amposta, l’Aldea i Camarles una anella que unís les 7 poblacions del Delta de l’Ebre. Els projectes tenen noms i cognoms, gent que ha apostat, se’ls ha cregut i els ha impulsat. Se’m dirà que quan es va ficar aquesta prioritat, l’anella viària, damunt de la taula de l’últim govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol es va prioritzar a rebuf del moviment social i del moment polític. Segur que en part és veritat, però també és veritat que des d’aquí, de Terres de l’Ebre hi havia molta gent que ens ho creiem, que creiem molt fermament en aquest projecte, sabent que probablement el començaríem, el projectaríem, per a què uns altres l’acabessin. Un nom: Imma Juan, Alcaldessa de Deltebre, impulsora del projecte, somniadora d’un vell somni a realitzar més enllà del seu mandat; Jordi Follia, Director de carreteres llavors i ara; Sr. La Cruz, Director territorial de carreteres de Terres de l’Ebre llavors, i quasi fins ara; Pere Torres, Secretari de planificació de PTOP; Felip Puig, Conseller de PTOP; Artur Mas, Conseller en Cap; Jordi Pujol, President de la Generalitat. Ells van creure en el projecte, ells van iniciar el projecte, a tots ells els hi correspon la seva part de felicitació i les gràcies corresponents.
Certament, ho he dit i ho torno a dir, felicitacions gràcies a tots aquells que van continuar i han acabat un projecte que no només uneix dos pobles, sinó que és l’inici d’una anella que ha d’unir els 7 pobles del Delta. Un projecte que quan el vam iniciar sabíem que no era d’una força política, sinó de tot un territori. Que és tan important que no solament travessi un riu, que no només uneix pobles, sinó que també travessa i transcendeix èpoques polítiques i sigles de partit, per acabar unint en una sola voluntat a les diverses forces polítiques, a les diferents sensibilitats socials de tota Catalunya i de tot el Delta. Aquest és un projecte de país, aquest és un projecte de la gent. Gent del Delta, felicitats i gràcies, vostre és el mèrit, vostre és el projecte, vostre és el pont. Deixeu-me que us digue que una mica meu era el vell somni, i ara de tots és el nou pont.
Una de les velles reivindicacions i prioritats de la primera Delegació del Govern de Terres de l’ebre va ser l’anella viària del Delta, anella que havia d’unir l’Ampolla en Deltebre, Deltebre en Sant Jaume, Sant Jaume en la Ràpita, tancant a través d’Amposta, l’Aldea i Camarles una anella que unís les 7 poblacions del Delta de l’Ebre. Els projectes tenen noms i cognoms, gent que ha apostat, se’ls ha cregut i els ha impulsat. Se’m dirà que quan es va ficar aquesta prioritat, l’anella viària, damunt de la taula de l’últim govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol es va prioritzar a rebuf del moviment social i del moment polític. Segur que en part és veritat, però també és veritat que des d’aquí, de Terres de l’Ebre hi havia molta gent que ens ho creiem, que creiem molt fermament en aquest projecte, sabent que probablement el començaríem, el projectaríem, per a què uns altres l’acabessin. Un nom: Imma Juan, Alcaldessa de Deltebre, impulsora del projecte, somniadora d’un vell somni a realitzar més enllà del seu mandat; Jordi Follia, Director de carreteres llavors i ara; Sr. La Cruz, Director territorial de carreteres de Terres de l’Ebre llavors, i quasi fins ara; Pere Torres, Secretari de planificació de PTOP; Felip Puig, Conseller de PTOP; Artur Mas, Conseller en Cap; Jordi Pujol, President de la Generalitat. Ells van creure en el projecte, ells van iniciar el projecte, a tots ells els hi correspon la seva part de felicitació i les gràcies corresponents.
Certament, ho he dit i ho torno a dir, felicitacions gràcies a tots aquells que van continuar i han acabat un projecte que no només uneix dos pobles, sinó que és l’inici d’una anella que ha d’unir els 7 pobles del Delta. Un projecte que quan el vam iniciar sabíem que no era d’una força política, sinó de tot un territori. Que és tan important que no solament travessi un riu, que no només uneix pobles, sinó que també travessa i transcendeix èpoques polítiques i sigles de partit, per acabar unint en una sola voluntat a les diverses forces polítiques, a les diferents sensibilitats socials de tota Catalunya i de tot el Delta. Aquest és un projecte de país, aquest és un projecte de la gent. Gent del Delta, felicitats i gràcies, vostre és el mèrit, vostre és el projecte, vostre és el pont. Deixeu-me que us digue que una mica meu era el vell somni, i ara de tots és el nou pont.
6 comentaris:
Sensacional, fantàstic, feu un escrit presumptament laudatori dels autors del pont, tot plegat per acabar dient: "Deixeu-me que us digue que una mica meu era el vell somni, i ara de tots és el nou pont". Quina barra.
Molt d'agraïment, molt de reconeixement, i tot plegat per acabar nombrant a tots i cadascun dels que passaven per allí de Convergència el dia que algú va pensar que es podia arribar a fer un pont. Alguns d'ells crec recordar que son els mateixos que van tardar 11 anys en fer l'autovia Tortosa-l'Aldea. És molt agosarat sospitar que, amb el mateix govern de l'autovia, el pont de "lo passador" a hores d'ara potser no s'hauria licitat?
Si alguna cosa no necessitem Ebrediputats, com a diputats, o com alcaldes d'Arnes o de l'Ampolla, és penjar-nos medalles que no nos toquen. Però tampoc ens toca permetre que en torn d'una política sectària es vulgui deformar la realitat:
Primera: El propi Conseller de PTOP Joaquim Nadal explicava que qualsevol gran infraestructura necessita més de 2 legislatures per portar-se a terme. La llegenda dels 11 anys de l’autovia vol obviar aquesta realitat, i una altra, que és el retard que va significar les modificacions de projecte a conseqüència de les impugnacions i peticions des de l’oposició al propi ajuntament de Tortosa, que afectaven al Barranc de la Llet i als laterals. Res que no passe en qualsevol infraestructura important.
Segona: Una vegada assumida la responsabilitat de la Delegació, els dos últims trams que afectaven l’entrada de Campredó es van fer en una diligència i una rapides de la que ens sentim orgullosos.
Tercera: En quant el pont. No eren gent que passaven per allí: Imma Juan, Joan Roig, Francesc Sancho, i Salvador Pallarés, ja en èpoques del Solans, tenen la paternitat de la idea de l’anella viària del Delta, vos agrade o no. Evidentment no del pont, que era una vella reivindicació, però si de com vestir i tirar endavant el projecte de l’anella viària del Delta com a prioritat. Aquesta prioritat es va ficar damunt la taula per a fer la Delegació de Terres de l’Ebre i per a tirar endavant aquesta delegació. Un era aquest, un altre el reg de la Terra Alta, i la ubicació de les delegacions al casc antic de Tortosa i la millora del mateix casc. I finalment un pla de protecció del Delta de l’Ebre.
Certament, no som sectaris, i reconeixem que l’ha acabat qui l’ha acabat, però no acceptem el sectarisme d’alguns que acaben projectes que han començat altres, i enlloc de sapiguer que és una obra de tots, tracten de borrar-te de la història, i la història és que el President Pujol, Artur Mas, Felip Puig, el propi Solans, i finalment Pere Torres tenen molt molt i molt a veure, com té molt a veure que des de l’oposició no haguem ficat pals a les rodes com es va fer en altres èpoques, i en la pròpia autovia. Mos sentim orgullosos del que som, del que hem fet, de com ho hem fet, i en qui ho hem fet, i aquí queden los nostres pobles, i les nostres obres. No esperem lo reconeixement d’alguns, però sí que reconeixem que és treball de tots. Aquesta és la diferència, esta és la nostres senya d’identitat. Sabem que el país som tots, i que l’important és la gent.
"Mos sentim orgullosos del que som, del que hem fet, de com ho hem fet, i en qui ho hem fet"
De tot de tot?, home, jo diria que si més no, per les conseqüències, hi han coses de les que no hauríeu d'estar molt orgullosos; per exemple de vendre el territori i els seus recursos. Quant al pont, jo parlava d'això, del pont, no de l'anella viaria.
No és incompatible sentir-vos satisfets per la infraestructura i haver de mossegar seva.
Jo també em sento satisfet de la descentralització de la Generalitat, del pont nou de Tortosa, de la unitat de radioteràpia de l'hospital de Jesús i del nou hospital que es farà a Tortosa i capitalitzareu vosaltres, sinó, "al "tiempo", que en sou mestres. Aixo si, tot pel país, que som tots, però vosaltres una mica més.
Xeic jotabe qui esta clar que passava per allí ets tu. Parles dels 11nys del tres trams de l’autovia i no recordes que l’últim tram en porta 8 esperant que s’acabe , com el desvio de l’Aldea o la carretera de l’Arago o..... El director de carreters de la Generalitat és lo mateix avui que quant els 11anys o el tió és molt bo i el temps d’execució d’un obra és llarg o el conseller Nadal és un inconscient. Vos agrada molt parlar de vendre lo territori. Jo penso que gestionar lo territori és difícil per a tot , però resulta que ara ni aigua , ni pela “o sea que”, ara nuclears i abocador igual.. però sense pela i ara menys treball per alguns “o sea que” lo pais no és pera tots és pera los que vos sobra tot, mentre a alguns mos falta hasta lo treballem “o sea que” prou de senyoritos i plataformeros a qui tot los sobra i més treball Jotabe si t’has d’emborratxar fes_ho en bon wisqui.
Pd/ Ah la descentralització, les delegacions i la seva ubicació t’agrade o no és cosa de Sancho. T’ho dic per que com passaves per allí...
En relació a la teva postdata. Nomes que t'hi fixes una mica veuràs que he tingut especial cura en nombrar obres o accions, respectivament, de La Generalitat amb CIU, ( Delegacions ) Pont de Tortosa ( Govern de l'estat amb PSOE), Hospital de Jesús ( govern tripartit )i futur hospital amb un previsible nou govern.
Jo no he de defensar res ni ningú que no ho cregui.
A objectiu no em guanyaràs.
PD. Parlant de capitalitzacions i medalles, pregunta a la gent de qui va ser obra el pont de Tortosa. Ningú et dirà que va ser executat per la Generalitat amb una transferència finalista de Madrid, es a dir, gestionar-ho des d'aquí però és des d'allà que es va dir en que s'havia d'invertir els diners. Per això ho atribuïa a Madrid
Paco, Xavi, sabeu que no acostumo a fer comentaris,i menys nombrar-vos a algun de vatros, però aquest cop al ser el meu poble, permeteu-me que publiqui un comentari que també he enviat a La Marfanta, com a contestació d'altres, i ho aprofito per a contestar als d'aquí:
Jo no veig que es pengin cap medalla, abans d’això trobo que celebren i comparteixen.
Ja sabeu que soc de Deltebre, i que fa també uns quants anys que “passava per allí”, i per lo tant, sé algunes coses sobre aquests temes, i agosarats aquells que es creuen que nomes l’esquerra té iniciativa i vida intel•ligent, com es demostra en alguns comentaris a determinats blocs.
Anem per feina, Fets: Fa anys es van reunir 7 alcaldes del Delta: Castells, Navarro, Roig, Geira, Forastero, Blanch, Sancho. Em consta que van parlar d’infraestructures, d’unir tots els pobles per carretera i del pont, per més avant. Fins i tot es va ironitzar.
Els van crucificar, entre ells el PSC. Els acusaven de voler afavorir la comarca del Delta. El pont vist de l’interior era un perill.
Sancho, encara l’Ampolla sense segregar ja parlava de la sortida de l’Autopista, va impulsar l’eslògan “Ampolla porta del Delta” i deia que volia que a L’Ampolla es pogués passejar de les Olles a Cap Roig i al Delta de l’Ampolla a la Ràpita. Agosarat?? Voleu dir que no ha aconseguit la sortida com primer pas de l’anella?
Seguim! Solans, el recordeu? Jo era jovenet però encara recordo que apostava per una anella i un tramvia que donés coherència al Delta. Joan Roig jugava fort a favor de la idea de Delta i capitalitat Amposta. El pont i l’anella generen dinàmiques molt fortes a favor d’això. Qui s’hi oposava?? Paternitats? Simó i Antich? Au no feu riure!! 23 anys de govern de CiU i les decisions les prenien Simó i Antich. I no Roig i Sancho??!! Si d’Antich depengués no hi hauria sortida a l’Ampolla i res d’anella viària, la seva aposta no passa pe potenciar el Delta.
Altra cosa és Bayerri. Però està determinat per la seva condició de polític fet a Tortosa. La gran parella de polítics del Delta han estat Joan Roig i després Sancho. El seu sommi d’un Delta unit és una aposta geoestratègica i la lluita per la sortida a l’Ampolla és una aposta d’anella i de Delta. Veurem com continua, de moment els van colar el gol de l’autovia de l’interior.
El que és agosarat es atribuir a Antich el paper de Deltaic quan el seu patrimoni és el Sènia l’equilibri interior. Ara és veritat al Delta hi ha molts vots . Roig i Sancho tenen prestigi i poden exhibir resultats. Ells i Imma Juan van insistir amb l’anella i Pere Tores Secretari de Planificació va prioritzar el Pont i va presentar una maqueta, i inicià els estudis geològics.
Ja al Parlament tant Sancho , com Roig van preguntar i repreguntar per l’obra moltes vegades , va ser la seva pregunta i proposta preferida. S’atribueixen paternitat... no. Es feliciten que al final s’hagi fet i feliciten a tothom i celebren que finalment sigui una obra de tots. No fan com alguns dogmàtics de l’esquera que creu ser l’ única intel•ligència possible. Cosa que demostra una falta de senderi que casi bé res cheics!
Publica un comentari a l'entrada