MONTILLA ,RUIZ MATEOS, LOLA FLORES.

CREDIBILITAT :
Ruiz Mateos, Rumasa, Lola Flores són noms que em venen a la memòria quan algú vol donar–li categoria d’imparcialitat i veracitat a les actuacions i peritatges d' Hisenda. La utilització dels informes i funcionaris d’Hisenda a favor dels poders de l’Estat i del partit que governa són un clàssic. La labor “exemplaritzant” i propagandística al servei de determinada causa una evidencia.

RIGOR:
M’he repassat (el que m’ha arribat a les mans) el peritatge d’Hisenda refent al cas Palau. No afirma (perquè no pot) que Ferrovial rebés tracte de favor per part dels governs de CIU. Tampoc apunta (perquè no pot) que un sol euro del Palau hagi ingressat als comptes de CDC, tret dels declarats convenis de la fundació Catdem. Atribueix pagaments a Daniel entre 2003 i 2008. El problema és que si es vol identificar Daniel amb l’amic Daniel Osàcar, es topa amb la lògica del calendari, ja que com tots el militants de CDC mínimament informats saben, Daniel Osàcar no va substituir a Carles Torrent, no es va incorporar al departament de finances de CDC fins el 2005. Atribueix pagaments al bo de Carles Torrent en dates en què ja havia mort.

Atribueix pagaments a empreses que van facturar al Palau. Aquestes empreses tenien com clients a diversos partits polítics. No sol CDC. No té en compte (o no vol) que a partir del 2004 quan ja no adjudicava CDC Ferrovial va incrementar les seves adjudicacions. Com la mateixa Ferrovial ha explicat.

L' OFENSIVA:
Tot i la debilitat de l’Informe d’Hisenda, que arriba a utilitzar l’opinió de determinades webs, des del món polític relacionat amb el tripartit s’incideix i s’aprofundeix amb l’ofensiva per aconseguir que la fiscalia pressioni i proposi un any després de tenir a les seves mans els mateixos documents, el processament , imputació de quelcom relacionat amb les empreses o amb CDC, per tal que el cas tingui encara més volada i incidència política. Una tàctica pròpia d’un govern agònic i d’unes forces politiques capaces de portar a la ruïna al país. Unes forces polítiques dispostes a morir matant. Poc importa que les possibles imputacions acabin en unes més que previsibles absolucions. Les eleccions ja hauran passat , davant de la agonia tot “ estertor ” si val. Ara és l’hora de fer mal, després no caldrà ni demanar disculpes.

MONTILLA :
En aquesta tessitura el veritable rostre de Montilla es fa evident. El rostre de l’home que va acompanyar a J M Sala fins la porta de la presó. Per tal d’agrair-li el finançament irregular del PSC i el fet de donar la cara per tota l’executiva.
El veritable rostre de Montilla, el mateix que tenia Ramon Garcia Bragado com a Secretari de la Presidència i del Govern. Un rostre que no s’immuta per preguntar a altres si dimitiran si hi ha imputacions.

Un rostre que no s’immuta demanant explicacions i denunciant que no s’han donat, quan en seu parlamenària van impedir la compareixença d’Artur Mas, amb els vots del PSC. Per poder dir què?? Què no el van deixar explicar-se??

A ell, a Montilla ja li han imputat al seu secretari, al secretari del seu govern. A ell, a Montilla, que ha estat membre ( i quin membre) del Consorci del Palau . A ell, a Montilla, que presidia un govern amb un paper ( i quin paper) en el òrgans de direcció del Palau i de l’Orfeó mentre es produïen els fets dels que avui demana explicacions. A ell, a qui ja li han imputat el secretari, a ell que va presidir el Consorci, a ell que va pecar com a mínim per omissió del deure de vigilància, a ell i al seu avergonyit rostre li demano explicacions!! Pensa iniciar un procés intern d’investigació al seu partit? O no fa falta? Ja coneix tots els fets? Pensa donar-li el mateix tracte a Bragado que a Sala?

No espero del rostre de Montilla cap explicació, cap indici. No mereix perdre ni un moment, ell ha portat al país a una ruïna moral i econòmica. Ell intentarà allargar la situació i portar a tots a compartir la seva irreversible agonia. És el rostre de Montilla i la seva veritable (mesquina?) categoria moral.

El PAÍS:
El país no por perdre’s en aquesta mesquina i trista tàctica. No podem perdre ni un minut més en donar resposta a la provocació del ressentiment, de la mediocritat del desauciat. És difícil, però val la pena no caure en la provocació . Mirar endavant fent propostes i treballant per canviar , perquè ara més que mai canviar il•lusiona!!!