MANIFESTACIÓ a l’ALDEA.
Abans de tancar “la barraqueta” i començar les vacances fem un petit repàs de l’activitat de la última setmana. La manifestació de l’Aldea reivindicant la variant ens ocupa uns bons minuts. Els bous també.
Coneixem els antecedents de la variant, hem participat amb les converses i esdeveniments que van portar a reivindicar i bescanviar l' Autovia A7 pel desdoblament de la N-340. En el moment que es va proposar l'alternativa de l’A7 front la N-340, alguns alcaldes advertien del possible error. En el millor dels casos aconseguiríem un retard d’anys , en el pitjor un retard i un traçat pitjor. Recordo una conversa molt dura amb el llavors president de la Cambra de Comerç , l’amic Valenti Faura. Avui el retard està servit , el traçat afecta de manera molt negativa a alguns dels nostres termes municipals , a l’Ampolla de manera cruel. Només hi havia un mal pitjor , la desunió , la divisió dels alcaldes del territori en torn a quina era la millor alternativa. Alguns alcaldes, com Joan Roig i jo mateix, vam fer l’esforç de callar per tal de no dividir. Ara cal fer balanç.
Mai m’'ha agradat el victimisme de Terres de l’Ebre. És un mal negoci i més quan serveix per tapar vergonyes. Aquesta setmana mentre anava a la manifestació, pensava en les nostres raons. En tenim . Sempre ens toca el rebre. També pensava en les culpes de l’Ebre. També en tenim .
Va ser a la delegació del govern on es va impulsar el canvi del projecte de desdoblament de la N- 340 sabent que això afavoria retard i problemes. Es va depreciar aquesta reflexió. L’eufòria del tripartit no tenia límits. Es va advertir de l’ impacte al territori. Es va fer oïts sorts a l’advertència. El Govern , i els seus components, tenia i té la responsabilitat, (igual que van negociar el canvi de projecte), negociar els ritmes , l’alternativa i les conseqüències. No ho van fer.
Ara set anys després, ens demanen, l’Ajuntament de l’Aldea ens demana que ens manifestem . I ho fem!!! I tant que ho fem!!
No així alguns socis de Govern , socis del partit que mana a la Generalitat i a l’Aldea.
Victimisme i demagògia. Governar és assumir responsabilitats. Manar és manar a Barcelona i a Madrid no al "sol de la carretera", fent “basquejar-se” als ciutadans , defensant allò que el Govern no ha sabut, ni garantir, ni negociar.
La manifestació si s'havia de fer, era davant la Delegació del Govern i no ficar-se davant la manifestació el Delegat i els seus correligionaris. Teníem d’anar a manifestar-nos davant la Delegació i al final el delegat va anar davant la manifestació. Anem apanyats!!. Tot i això no els hem deixat sols!! Ells a natros, als alcaldes , als pobles, si ens deixen sols i mal acompanyats!!.
Fer victimisme és un error . Fer-lo des de el Govern un escarni. Si algú és responsable del retard de la variant , de les dubtes en torn a l ‘A7 és el Govern de la Generalitat, no podem no devem salvar-li els mobles amb victimisme i demagògia , convocant als ciutadans a manifestar-se per tal de tapar les incapacitats. Això poder dona vots , però no avança, ni millora infraestructures. Prou victimisme . Més govern.
Es mana, es governa a Barna i a Madrid . Es demostra la impotència , el poc pes al Govern; manifestant-se a la carretera N 340. La foto és la d’algun alcalde i Delegat cridant al carrer allò que no ha sabut garantir al govern .
BOUS :
En la mateixa línea que la mani comentem el tema dels bous. El victimisme del PP i alguns radicals no te límit. Demanen que es puguin fer bous a tots el pobles de Catalunya i a les dades que vulgui el públic i sinó vol dir que "no ens entenen". El victimisme torna a planar a Terres de l’Ebre. Es mana allà, no aquí , calia aconseguir una llei pròpia dels bous (correbous), amb majoria parlamentària i que garantís que podrien fer los mateixos bous amb les mateixes modalitats i sense problemes. Crec sincerament que s'ha aconseguit. Entre altres coses , hem aconseguit diferenciar els nostres bous de les corrides . Hem aconseguit que quedi clar que aqui no es mata al bou , no se’l punxa, ni se’l pica , ni se’l descabella. Era important diferenciar els bous de l’Ebre de les curses de braus. Per això quan el PP va voler portar el Bous al consell de Garanties Estatutàries , quan van impedir que votéssim els bous de l’Ebre, era important que la veu de l’Ebre fos forta i diferent. Es governa allà , no aquí. Ho vam aconseguir , a l'espitjar el botó de present i negar-nos a votar els bous de Barcelona si no podem votar los de l’Ampolla o d'Amposta o l’Aldea. La veu de l’Ebre va ser nítida. Podíem votar en contra i restar tranquils , fer victimisme i lamentar-nos , pobrets de natros, no mos fan cas!! Plorar ,buscar vots i prou. Vam optar per una solució valenta. No vam votar per ser forts, perquè els bous d’aquí són diferents i no podíem votar el mateix que els que els posaven i posen en perill jugant al tot i tots o res ( PP, intereconomia, ciutadans ). Mai dos vots han esta tant rendibles i comentats!! Per què es mana i s’ha de cridar allà , no aquí!!
Prou victimisme i més decisió. Tindrem llei dels correbous, es respectaran totes les modalitats i és podran fer a més pobles. No cal plorar el que cal és, arriscar-se, governar.!! Qui no arrisca no pispa!! Hem arriscat i estic segur que com Terres de l’Ebre, hem guanyat.
Abans de tancar “la barraqueta” i començar les vacances fem un petit repàs de l’activitat de la última setmana. La manifestació de l’Aldea reivindicant la variant ens ocupa uns bons minuts. Els bous també.
Coneixem els antecedents de la variant, hem participat amb les converses i esdeveniments que van portar a reivindicar i bescanviar l' Autovia A7 pel desdoblament de la N-340. En el moment que es va proposar l'alternativa de l’A7 front la N-340, alguns alcaldes advertien del possible error. En el millor dels casos aconseguiríem un retard d’anys , en el pitjor un retard i un traçat pitjor. Recordo una conversa molt dura amb el llavors president de la Cambra de Comerç , l’amic Valenti Faura. Avui el retard està servit , el traçat afecta de manera molt negativa a alguns dels nostres termes municipals , a l’Ampolla de manera cruel. Només hi havia un mal pitjor , la desunió , la divisió dels alcaldes del territori en torn a quina era la millor alternativa. Alguns alcaldes, com Joan Roig i jo mateix, vam fer l’esforç de callar per tal de no dividir. Ara cal fer balanç.
Mai m’'ha agradat el victimisme de Terres de l’Ebre. És un mal negoci i més quan serveix per tapar vergonyes. Aquesta setmana mentre anava a la manifestació, pensava en les nostres raons. En tenim . Sempre ens toca el rebre. També pensava en les culpes de l’Ebre. També en tenim .
Va ser a la delegació del govern on es va impulsar el canvi del projecte de desdoblament de la N- 340 sabent que això afavoria retard i problemes. Es va depreciar aquesta reflexió. L’eufòria del tripartit no tenia límits. Es va advertir de l’ impacte al territori. Es va fer oïts sorts a l’advertència. El Govern , i els seus components, tenia i té la responsabilitat, (igual que van negociar el canvi de projecte), negociar els ritmes , l’alternativa i les conseqüències. No ho van fer.
Ara set anys després, ens demanen, l’Ajuntament de l’Aldea ens demana que ens manifestem . I ho fem!!! I tant que ho fem!!
No així alguns socis de Govern , socis del partit que mana a la Generalitat i a l’Aldea.
Victimisme i demagògia. Governar és assumir responsabilitats. Manar és manar a Barcelona i a Madrid no al "sol de la carretera", fent “basquejar-se” als ciutadans , defensant allò que el Govern no ha sabut, ni garantir, ni negociar.
La manifestació si s'havia de fer, era davant la Delegació del Govern i no ficar-se davant la manifestació el Delegat i els seus correligionaris. Teníem d’anar a manifestar-nos davant la Delegació i al final el delegat va anar davant la manifestació. Anem apanyats!!. Tot i això no els hem deixat sols!! Ells a natros, als alcaldes , als pobles, si ens deixen sols i mal acompanyats!!.
Fer victimisme és un error . Fer-lo des de el Govern un escarni. Si algú és responsable del retard de la variant , de les dubtes en torn a l ‘A7 és el Govern de la Generalitat, no podem no devem salvar-li els mobles amb victimisme i demagògia , convocant als ciutadans a manifestar-se per tal de tapar les incapacitats. Això poder dona vots , però no avança, ni millora infraestructures. Prou victimisme . Més govern.
Es mana, es governa a Barna i a Madrid . Es demostra la impotència , el poc pes al Govern; manifestant-se a la carretera N 340. La foto és la d’algun alcalde i Delegat cridant al carrer allò que no ha sabut garantir al govern .
BOUS :
En la mateixa línea que la mani comentem el tema dels bous. El victimisme del PP i alguns radicals no te límit. Demanen que es puguin fer bous a tots el pobles de Catalunya i a les dades que vulgui el públic i sinó vol dir que "no ens entenen". El victimisme torna a planar a Terres de l’Ebre. Es mana allà, no aquí , calia aconseguir una llei pròpia dels bous (correbous), amb majoria parlamentària i que garantís que podrien fer los mateixos bous amb les mateixes modalitats i sense problemes. Crec sincerament que s'ha aconseguit. Entre altres coses , hem aconseguit diferenciar els nostres bous de les corrides . Hem aconseguit que quedi clar que aqui no es mata al bou , no se’l punxa, ni se’l pica , ni se’l descabella. Era important diferenciar els bous de l’Ebre de les curses de braus. Per això quan el PP va voler portar el Bous al consell de Garanties Estatutàries , quan van impedir que votéssim els bous de l’Ebre, era important que la veu de l’Ebre fos forta i diferent. Es governa allà , no aquí. Ho vam aconseguir , a l'espitjar el botó de present i negar-nos a votar els bous de Barcelona si no podem votar los de l’Ampolla o d'Amposta o l’Aldea. La veu de l’Ebre va ser nítida. Podíem votar en contra i restar tranquils , fer victimisme i lamentar-nos , pobrets de natros, no mos fan cas!! Plorar ,buscar vots i prou. Vam optar per una solució valenta. No vam votar per ser forts, perquè els bous d’aquí són diferents i no podíem votar el mateix que els que els posaven i posen en perill jugant al tot i tots o res ( PP, intereconomia, ciutadans ). Mai dos vots han esta tant rendibles i comentats!! Per què es mana i s’ha de cridar allà , no aquí!!
Prou victimisme i més decisió. Tindrem llei dels correbous, es respectaran totes les modalitats i és podran fer a més pobles. No cal plorar el que cal és, arriscar-se, governar.!! Qui no arrisca no pispa!! Hem arriscat i estic segur que com Terres de l’Ebre, hem guanyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada