Gust estrany

Escric aquesta petita nota amb un regust estrany: El país, parlo de Catalunya, immers en una crisi més profunda que la de qualsevol dels nostres veïns europeus. El govern, parlo de Catalunya, sense més respostes que la desqualificació, la crítica més grollera vers l’oposició.

Mentre esperem la sentència del Tribunal Constitucional, el president Montilla i els Iceta de torn tracten de presentar Artur Mas com un perillós radical. Com un inconscient independentista. O bé tot el contrari, un segur aliat amb el PP. Cap resposta per la seva part. Mentre critiquen el sobiranisme, governen amb ERC. Mentre critiquen el “sobiranisme” , li fan el joc al PSOE i governen el País Basc amb el PP. On ens porten? on em arribat?? . Què queda de totes les promeses i expectatives? Quina esperança de futur representen??.

Estic convençut que la tàctica de l’enfrontament ideològic, el frontisme, l’eix dreta esquerra, els no i no i no, la incapacitat de diàleg amb els adversaris polítics poder no siguin la causa de la crisi però si tenen a veure en la incapacitat de sortir se’n.

Aquets dies ho podem veure, al Parlament una comissió d’investigació contra l’oposició, vetada qualsevol referència al Govern. El mateix cap de l’oficina antifrau, David Martínez Madero, els adverteix que això no és ètic, ni tan sols raonable. Resposta: Més atacs contra CiU, més insinuacions contra persones. Al mateix temps, Castells demana no estendre la sospita. Cap ell, clar, si és cap altres no cal més que difondre i calumniar.

Finalment el fiscal demana presó per Montull i Millet, la jutgessa ho accepta. Hi ha delicte de tràfic d’influències??!! Qui deu ser l’ influenciable??!! Aquest no té delicte?? L’actitud del PSC i dels socis de Tripartit és estranya, impresentable, un insult a la intel·ligència, un insult tan greu com qualsevol dels que emet “el gato al agua”. La comissió del tripartit al Parlament com els tribunals de Salem, una casera de bruixes sense garanties. Mentre, el país, sense sortida. Un regust estrany: “Embolica que fa fort”. Cal canviar d’actitud per tenir un bri d’esperança. El pitjor de tot, no és ZP, és l’actitud sectària dels governs. Prou d’enfrontament ideològic buscat potenciat i partidista! El país està en emergència, la gent perplexa. El temps s’acaba. Necessitem un canvi. També d’actitud.