Aquets dies s’estan produint (substanciant, diuen al Parlament) les compareixences de la ILP referent a la prohibició dels espectacles taurins amb mort de l'animal. Com diputat les he seguit. Com diputat de l’Ebre tinc un doble interès.
He de confessar la meva perplexitat, el meu desencís vers la majoria de compareixents. He escoltat moltes crítiques vers la política, i els polítics. Els representant de la societat civil no són millors,alguns són molt pitjor que el pitjor dels diputats en qui he compartit escó.
La demagògia, els prejudicis, l’aïllament de la realitat, l’argumentació sense rigor, els apriorismes dels representants de la societat civil han produït episodis d’autèntica vergonya. D’uns i altres. Tothom ho ha escoltat. L’Espanya cany, la Catalunya Cuni, fins i tot la violència de gènere, l’indignitat al servei del dogma. Uns i altres.
Cada argument dels animalistes refermava la meva posició protaurina... Però ai... molts dels arguments protaurins em creen dubtes més que raonables. Com més parlen, uns i altres, més reforcen al contrari.
Només em faltava la voluntat de no diferenciar els correbous. No havíem quedat que parlàvem d’espectacle amb mort de l’animal??? Entre les corrides i els bous, hi ha la diferècia entre vida i la mort. Entenc que algú els vulgui prohibir. Però llavors no estarem parlant de la mort de l’animal.
En fi, si els compareixents, intel·lectuals, tertulians, societat civil, continuen amb tanta demagògia, al final prendrem mal tots. Si no l’hem pres. Aquesta vegada no culpo, no poden culpar als politics.
He de confessar la meva perplexitat, el meu desencís vers la majoria de compareixents. He escoltat moltes crítiques vers la política, i els polítics. Els representant de la societat civil no són millors,alguns són molt pitjor que el pitjor dels diputats en qui he compartit escó.
La demagògia, els prejudicis, l’aïllament de la realitat, l’argumentació sense rigor, els apriorismes dels representants de la societat civil han produït episodis d’autèntica vergonya. D’uns i altres. Tothom ho ha escoltat. L’Espanya cany, la Catalunya Cuni, fins i tot la violència de gènere, l’indignitat al servei del dogma. Uns i altres.
Cada argument dels animalistes refermava la meva posició protaurina... Però ai... molts dels arguments protaurins em creen dubtes més que raonables. Com més parlen, uns i altres, més reforcen al contrari.
Només em faltava la voluntat de no diferenciar els correbous. No havíem quedat que parlàvem d’espectacle amb mort de l’animal??? Entre les corrides i els bous, hi ha la diferècia entre vida i la mort. Entenc que algú els vulgui prohibir. Però llavors no estarem parlant de la mort de l’animal.
En fi, si els compareixents, intel·lectuals, tertulians, societat civil, continuen amb tanta demagògia, al final prendrem mal tots. Si no l’hem pres. Aquesta vegada no culpo, no poden culpar als politics.
2 comentaris:
L'argumentació d'uns i altres és cert, reforça el contrari. Però, si bé és cert això, l'objectivitat massa sovint és sobrepassada per la subjectivitat. No es pot posar sobre la taula l'argumentació sobre el patiment de l'animal -amb mort o sense- i la cultura que el justifica. Són coses diferents. Potser si la gent assumís quant de patiment tenen els bous aleshores la inèrcia seria que se'n deixarien de fer.
Com diu Xavi Estellé (http://xavi-estelle.blogspot.com/2010/03/poca-coherencia-i-molta-poca-vergonya.html), hi ha molt poca coherència. Si s'accepta que el bou pateix, la defensa del bou com espectacle i com tradició cultural, estan per sobre o per sota del patiment? El problema, com diu Xavi, és que els comptes electorals són ben presents quan els polítics es posicionen.
Com vosaltres em pregunto què fan defensors dels bous de carrer anant a defensar els bous de plaça, maltractats i matats en espectacle públic.
Finalment, cal reflexionar com pot una llei establir que un animal, el bou, és de segona i per això es poden fer bous de carrer. Ep, que si s'han de fer es fan però, cal remarcar la incoherència de la llei.
Prohibir potser no cal prohibir res però, reflexionar, de tant en tant hauríem de fer-ho.
Pos ja em perdonareu la meva immaduresa, però, com deia mon iaio, si sens a un, te la raó un i si sens a l'altre, te la raó l'altre. Sis cents i sis cents, mil docents. Mentre un científics ens diguen que l'animal pateix i de valent i altres tant científics i savis com els altres, que si però no, o que no n'hi ha per a tant, no ens aclarirem. Uns es podran agarrar a uns i altres als altres, això sense entrar en que sempre hi haurà qui defense que el patiment/dolor ( que tampoc sembla clar ) es secundari en ares d'un be superior. Perquè també hi ha qui defensa la mort dels animals per alimentar-nos ( jo mateix i moltissima gent de les que no volen corrides ) amb l'argument que no es venen entrades per veure com els maten i de la manera que ho fan, o sigui, el dolent es que algú pugui xalar veien-t'ho, no el patiment en si.
També vaig sentir un catedràtic de filosofia que deia que els correbous eren una salvatjada; home hi han aspectes molt concrets dels bous nostres que a mi tampoc m'agraden, ara, d'aquí a generalitzar d'aquesta manera tant salvatge....Ah,i si volem filosofar, qui em diu a mi que el que un menja per plaer gastronòmic o estomacal ( no per necessitat ) és mes important i transcendent que el plaer d'un altre que és més sensorial i menys físic. Jo que se.
Finalment i en el terreny estrictament polític, no ens xupem el dit, em sap mal donar-li la raó al Sr. Luna, però sembla evident que ni a CiU ni ERC els interessa posar al mateix sac les corrides i els correbous pels efectes electorals negatius que això tindria per a ells, per tant, votant a favor de l'ILP, s'acontentaria als votants urbans ( majoritàriament contraris ) i als de les nostres terres ( majoritàriament, també, favorables als correbous ) i per altra part els propis impulsos de la iniciativa ( PROU ) amb el seu lider argenti al front també els hi va bé perquè saben que incluint-ho tindran poques possibilitats d'èxit pel que he dit abans.
Publica un comentari a l'entrada