MONTILLA , LA SECTA.

Montilla. Diu: Ara és l’hora d’estar tots units contra la crisi.

Montilla s’apunta finalment a l’esperit de CIU i de Duran Lleida, a la necessitat del pacte. Ho fa però criticant a CIU. Diu que no és l’hora de preparar eleccions. No entén - no pot- que es pot pactar des de posicions polítiques diverses; es més nomes es pot pactar des de la diversitat. La uniformitat no és pacte, és altra cosa.

Si la prioritat és la crisi, la primera necessitat es la estabilitat, la confiança. Si Montilla fes cas dels indicadors i de les necessitats derivades de la crisi faria lo que li convé al país. Acabaria amb un govern que segons els seus propis consellers no té projecte. Avançaria eleccions. Cosa que no es contradictòria amb treballar per pactes.

El principal retret que si li pot fer a aquest govern, és que allarga l’agonia per partidisme. La crisi reclama pactes, sí, i lideratge. Montilla ofereix agonia i partidisme. En fi, no crec que Montilla entengui altre llenguatge que el del poder. De la secta.. el seu. La crisi i els pactes necessiten altra cosa.