Certament la dificultat per fer infraestructures, la utilització partidista de les plataformes cíviques, l’efecte NIMBY estan en la base de moltes de les mancances del nostre país. En comentaré algunes: Bracons, Quart Cinturó, Interconnexió de xarxes d’aigua, la MAT, abocadors de residus, energia eòlica. La pregunta és qui va potenciar les plataformes?? Per a què?? Algunes de les mobilitzacions les vaig viure en primera persona. PHN, ENRON, mapa eòlic. El PSC estava davant de totes i cada una de les mobilitzacions. Xavier Pallarès denunciava i aportava un document que parlava de tècniques electorals nord-americanes.
Encendre molts focs per desgastar el govern llavors de CIU. El PSC donava cobertura a les manifestacions del PHN, ENRON, la MAT, el mapa eòlic, Bracons, el Quart Cinturó, els micos de Camarles, l’abocador de Tivissa etc. etc. De fet la seva aliança amb ERC, ICV ha acabat configurant un govern. En la base d’aquest govern, al seu ADN està la voluntat de desgastar CIU, estan les mobilitzacions de moltes plataformes. Tothom ho sap, a l’Ebre més.
Van paralitzar Bracons, van paralitzar el quart cinturó, no han fet la interconnexió de xarxes, han retardat la instal·lació d’energia eòlica i han jugat a la “puta i la ramoneta” amb la MAT.
De l’Ebre als Pirineus, són més les figures de protecció que la realitat a protegir. Molta xarxa natura, poca capacitat de gestió front la natura. Qualsevol inversió o infraestructura, mort de burocràcia. El país és incapaç d’enfrontar una ventada, una nevada o un foc. Ells van moure, van mobilitzar. Ara són presoners de la seva pròpia oposició. Molts anys, molts vicis. Molt partidisme, molta ideologia, poc govern. Poder sigui exagerat, però és gràfic. No Som CUBA, si els donem temps: Ho serem!!!. Sr Montilla, Sr Saura, Sr Carod. Un gran triomf ideològic.
9 comentaris:
D'una vegada per totes, hauria de quedar clar que sí, que el PSC sobretot, va instrumentalitzar les mobilitzacions contra ENRON, el PHN,... de forma interessada però, també que la gent que vam sortir al carrer no era perquè ens hagués convençut el PSC si no perquè crèiem que era el que havíem de fer. Res de partidisme, per molt que alguns ho dubtin. Més d'un cop ho he dit. He votat CiU algun cop. No sóc votant fix de cap partit. Però, CiU era al govern i fou a qui se li va demanar una actuació determinada sobre els conflictes territorials.
Si us plau, per cert, això de NIMBY ho hauríem de deixar. És quasi de manual desqualificar les protestes etiquetant-les com NIMBY. Justament a l'Ebre, on tenim "el pati del darrere" ple, tenim tot el dret a oposar-nos a certs projectes, no?
Tot el dret. Manel si , tot el dret. Com tot el dret tenim altres a considerar-ho un error. Cada vegada me’n convenço més que l’ instrumentalització dels moviments cívics els fa inútils i en moments estèrils. Estic convençut que en el cas d’ENRON , el PHN i mapa eòlic, l a negociació ens donava més joc , una millor gestió del riu , més cabal ecològics , més possibilitats a l’Ebre i una millor gestió del país. Ho conec de primera ma. Avui ja es pot fer bàlans. El mateix val per la MAT , Quart cinturo etc. Aquesta opinió no va en contra del respecte que he mostrat al moviment social , ho vaig dir i ho repeteixo, el moviment social garantia força i equilibri en la negociació- També ho vaig viure. Els partits van utilitzar el moviment a l’oposició i d’aquí venent molts dels mals. No de la gent, d’ells. Però la utilització és inevitable. També estic convençut que certes figures de protecció , certes estratègies de desenvolupament ens converteixen ,elles si, definitivament en el jardí , la zona verda o en pati de Barna. En el desenvolupament s’hi participa sense complexes o et toca el paper de la reserva. Buscar l’equilibri és la clau, em temo que s’ha volgut la victòria ideològica i ... si quasi Cuba!!!!
F Sancho
Miri si garantí la força i equilibri, que aquest el va perdre baixant les escales de la Delegació.
Per cert, aixo de la negociació sobre el PHN, encara ho pensa ara, Sr. Sancho?. Perquè si es aixi, valdria la pena que ho digues de manera més publica que no pas a un comentari d'un bloc, si be per mi, te la mateixa importància.
El problema del purisme ideològic és que es cau en la incoherència amb facilitat i, gairebé sense poder evitar-ho. És cert, i ho podem veure en el govern català, plantejant fa dos anys un transvasament, amb el qual l'any 2003 estaven en desacord.
Jo quant a la vostra posició durant el problema del PHN, amb ENRON, etc., des del respecte, crec que vau voler defensar el si però, a la vegada modular el discurs perquè semblés que era el no. Difícil postura la vostra, respectable i també criticable. No em direu que defensar el no al PHN al Parlament i després canviar el discurs -només cal recordar les declaracions d'Artur Mas un dia després-, no despista la gent i a la vegada crispa i dóna munició perquè altres partits ho utilitzin.
L'ambigüitat és habitual en el joc polític però, arriba un punt en què la gent se'n cansa i vol que es parli clar i català i, potser per això vau patir la crispació a casa. Sí, amb l'ús partidista de la mobilització però, no ens enganyem, si quan la gent us fa cas és intel·ligent, quan us critica també, i heu d'entendre les crítiques d'aleshores i la desconfiança d'ara -sempre descartant les innacceptables crítiques violentes, és clar-.
Manel tens raó, ho “vam fotré” molt malament, l’ambigüitat i pitjor la incoherència ,ens va passar factura. Certament, era difícil modular un discurs i més amb el PP “echao al monte”, com “aliat” . És curiós però jo sempre he estat convençut que si del primer moment haguéssim fet publiques les negociacions amb PP, les nostres exigències i el text negociat al si de l’IDCE amb la Plataforma com esmenes, en lloc de tenir un discurs i una actitud erràtica , diferent és anat. Una dada , els alcaldes que van anar a manifestacions i van jugar a l’ambigüitat van perdre, els que van explicar la negociació es van mantenir. Encara avui el cabal ecològic que reivindicàvem, el Pla de protecció del Delta són vigents. Les competències derivades són un somni que no tornarà. En fi, la transversalitat sempre és un actiu , llàstima que sempre és possible a toro passat. Ens pot massa la dinàmica del dia a dia.
F Sancho
Catalunya necesita el poder del agua y de la energía.
Todos estamos de acuerdo que en el siglo XXI el agua y la energía serán bienes escasos, y quienes los dominen, poseerán realmente el poder.
Por ello, es incomprensible que Catalunya y la gente de Les Terres del Ebre se dejaran quitar la llave del Ebro. Ahora, estarían vendiendo agua a Barcelona, Tarragona, Castellón, Valencia, Alicante y Murcia, y percibirían una riqueza que les permitiria crear miles de puestos de trabajo para que sus hijos y nietos no sigan viéndose obligados a emigrar.
Lo mismo parece va a ocurrir ahora con la energía: Catalunya pretende ser un día independiente, y para ello deberá ostentar el poder de la energía. Con cuatro grupos nucleares en Vandellós, cuatro grupos nucleares en Ascó, y el almacén de residuos nucleares, dominaría la energía en la península ibérica, y podría ser rica y plena.
Hacer caso a unos ecologistas que boicotearon el transvase, pero que sospechosamente no protestan por la pretensión de Aragón de convertir parte de los Monegros en el paraíso de los casinos, mantendrá les Terres del Ebre en la cola del desarrollo, y hará perder a Catalunya todas sus oportunidades. ¿A saber qué intereses reales están defendiendo los que se oponen de esta forma absurda al progreso y la riqueza de Catalunya?.
Sr. metge, potser s'haurà passat tres o quatre pobles, oi ???
Em refereixo a això de quasi CUBA ...
Per cert, no calia que deixès tan clar que si torna el PP al govern de l'estat espanyol i CiU al del nostre país, el PHN tornarà a sorgir de les cendres, perquè vostès han estat, estan i estaran sempre a favor del transvasament, amb notari o sense...
NO se el que pensa Sanxo xo el tal Joaquim diu que el van tombar a la baixada de la delegació, queda clar el respecte institucional del tal I la seva opinio de determinades formes de protesta. En fi , retratat quedes.
Primer, estimat anònim, Sancho és amb "ch", no amb " x " i Joaquin amb "n", no amb "m".
Per altra part, jo no he dit que el van tombar baixant les escales, he dit, ironitzant amb el terme que va emprar el mateix ex-delegat, que va perdre l'equilibri.
Respecte a la sàvia deducció relativa al meu respecte institucional i l'aprovació de determinades formes de protesta, que he de dir? Que parles per parlar.
Llegit en aquest mateix bloc:
"Montilla és el caos, el sectarisme i el problema" ( aixi, tot junt ) Quina deducció en fas d'aquests apel·latius? Son respectuosos?
Publica un comentari a l'entrada