24 de febrer 2010

HORTA: PER DAMUNT DEL BÉ I DEL MAL.


Comptem 10, comptaré fins 1000. Ahir vaig assistir a un tram de la sessió de la comissió d’investigació de l'incendi d’Horta. He de comptar 10, crec que no puc opinar en calent. Vaig tenir la sensació d’una manca de respecte escandalosa.

Manca de respecte al Parlament, als diputats i fins i tot, al propi incendi i a les seves conseqüències. Vaig viure la utilització i apropiació del dolor per evitar responsabilitats i respostes. Vaig viure una prepotència i agressivitat impròpia i me’n vaig adonar d’un fet preocupant. La manca d’humilitat, el “jo estava, estic i estaré per damunt del bé i del mal” i “vostres com són politics, no són ningú per qüestionar-ho”. Estan en la base, en la rel del errors ( que haver-los, hailos) que es van donar a Horta.

Es va voler oblidar que la majoria de famílies de les víctimes (no els poliíics) estan personades com acusació. Herois, sí; algun heroi ferit, no menys heroi. Cap grup ha demanat la compareixença de les famílies, ni dels ferits perquè no hem volgut, no volem instrumentalitzar el dolor. Dolor compartit.

La utilització del dolor, els discursos polítics i contra els polítics sorprenentment han vingut per part d'algun comandament. En algun moment ho he entès, la pressió, el sentiment inevitable i per mi conegut (soc metge) de culpa pot explicar part de l’actitud. Una altra part no, si al Parlament hem viscut els nervis i el to que hem viscut ... què no es devia viure a Horta?? No , no callaré , per dignitat ciutadana, de diputat. Però comptaré 10 i fins a 100.. . Esperaré a noves dades, esperaré, escoltaré , pensaré. Finalment opinaré i si he d’acusar, acusaré. Compto 10.

1 comentari:

Lo filosofo de les senies ha dit...

És humanament comprensible que es negui tota responsabilitat i es vulgui derivar les culpes al ”maestro armero”. Evidentment a la Comissió del Parlament ningú acceptarà cap responsabilitat ni reconeixerà cap imprudència. La culpa, pel que es veu va ser d’un “fenómeno meterológico adverso”, mira tu, lo vent. Però la trista realitat és una altra, cinc joves i professionals bombers varen morir, atrapats per un incendi descontrolat, i en un moment en el qual no eren sabedors del greu risc que corrien, perquè qui els hauria hagut d’informar de la situació real de l’incendi no ho va fer. algú que tenia com a missió donar les ordres, prendre les decisions i adoptar les mesures i precaucions que les circumstancies del dia, lloc i temps haguessin aconsellat, no pot despatxar el tema dient que la culpa va ser del vent. Esbrinar per què i qui (les responsabilitats civils i penals) no es farà ni és la missió de la Comissió del Parlament. Això es farà, de ben segur, en el procediment judicial obert, de la mateixa manera que es va saber que la causa del foc no va ser un altre “fenomeno meterológico adverso”, mira tu, un llamp.