Costa, molt. Costa molt prendre’s les coses amb optimisme i amb un poc de sentit de l’humor. A Terres de l’Ebre, més. En plena crisi econòmica, amb la sensació d’abandonament per part d’un govern (o dos) desaparegut. Els diferents episodis que ens afecten són d’un tràgic que esfereeix. Encara sota els efectes de la compareixença parlamentària dels consellers Saura i Baltasar, que ens asseguren que la coordinació del govern i els seus comandaments és i ha estat perfecta. Encara, estupefacte per tanta inconsciència ( indecència?) dels dos consellers. Carod Rovira Vicepresident, m’apropa a “l’esperpent” i em recorda com de maldestre és i ha estat aquest govern, que ens desgoverna.
Carod anuncià a bombo i plateret, als mitjans de comunicació que l’acompanyaven en el seu viatge al Senegal, l’obertura del consolat del Senegal a Barcelona. Tota una brillant iniciativa. No tindríem res a dir, el felicitaríem ... sinó fos que el consolat del Senegal ja existeix i funciona des de..... 1973. Ens assabentem que el Carod Vicepresident va utilitzar un helicòpter( sembla que d’emergències) per anar a l’aeroport del Prat , tornant del nou aeroport de Lleida. Un guió per un esperpent, més fosc que qualsevol guiò o història de l’Espanya Negra. Senegal, el nom em fa recordar de l’episodi de la lleona de la Sénia. Kenya diu un acudit. Em reboto... Perquè aquest govern ens posa en ridícul, incapaç de coordinar-se , incapaç de governar. Però amb una gran capacitat de fer-nos fer el ridícul. Parlo amb un alt càrrec del govern i té, tenen la sensació de final d’etapa, d'esgotament de la legislatura , de desfeta dels partits que configuren el govern. Tot té un to gris, negre. Un govern sense direcció, ni sentit de la realitat. Un president Montilla incapaç de posar ordre , de marcar directius. Sense autoritat per coordinar, dirigir o destituir als consellers, siguin Saura , Baltasar o Carod. Els episodis , ridículs , esperpèntics , dramàtics , tràgics es succeeixen sense que ens sorprengui. Ja ho assumim com quelcom natural. Em diu l’alt càrrec.. I què vols? Què esperaves?? Com vols que Montilla, tingui cap autoritat davant de Carod o Saura?. .. No té autoritat política, doncs necessita els seus vots. Aquí mana la dinàmica de partits. No té cap autoritat personal. Al menys Maragall tenia una certa autoritat personal, que els altres li reconeixent. Quina en té Montilla?? Entre Montilla i Carod .. l’intel·ligent... és Carod. Entre Saura i Montilla el format, el culte .. és Saura. Continua dient-me l’alt càrrec: El poder es té , l’autoritat es guanya . Montilla l’ha perdut. Recorda el principi de Peter. Doncs això , el nivell d’incompetència d’aquest govern ja fa temps que s’ha sobrepassat. Fi d’etapa. Al menys que no ens facin més mal.
Carod anuncià a bombo i plateret, als mitjans de comunicació que l’acompanyaven en el seu viatge al Senegal, l’obertura del consolat del Senegal a Barcelona. Tota una brillant iniciativa. No tindríem res a dir, el felicitaríem ... sinó fos que el consolat del Senegal ja existeix i funciona des de..... 1973. Ens assabentem que el Carod Vicepresident va utilitzar un helicòpter( sembla que d’emergències) per anar a l’aeroport del Prat , tornant del nou aeroport de Lleida. Un guió per un esperpent, més fosc que qualsevol guiò o història de l’Espanya Negra. Senegal, el nom em fa recordar de l’episodi de la lleona de la Sénia. Kenya diu un acudit. Em reboto... Perquè aquest govern ens posa en ridícul, incapaç de coordinar-se , incapaç de governar. Però amb una gran capacitat de fer-nos fer el ridícul. Parlo amb un alt càrrec del govern i té, tenen la sensació de final d’etapa, d'esgotament de la legislatura , de desfeta dels partits que configuren el govern. Tot té un to gris, negre. Un govern sense direcció, ni sentit de la realitat. Un president Montilla incapaç de posar ordre , de marcar directius. Sense autoritat per coordinar, dirigir o destituir als consellers, siguin Saura , Baltasar o Carod. Els episodis , ridículs , esperpèntics , dramàtics , tràgics es succeeixen sense que ens sorprengui. Ja ho assumim com quelcom natural. Em diu l’alt càrrec.. I què vols? Què esperaves?? Com vols que Montilla, tingui cap autoritat davant de Carod o Saura?. .. No té autoritat política, doncs necessita els seus vots. Aquí mana la dinàmica de partits. No té cap autoritat personal. Al menys Maragall tenia una certa autoritat personal, que els altres li reconeixent. Quina en té Montilla?? Entre Montilla i Carod .. l’intel·ligent... és Carod. Entre Saura i Montilla el format, el culte .. és Saura. Continua dient-me l’alt càrrec: El poder es té , l’autoritat es guanya . Montilla l’ha perdut. Recorda el principi de Peter. Doncs això , el nivell d’incompetència d’aquest govern ja fa temps que s’ha sobrepassat. Fi d’etapa. Al menys que no ens facin més mal.
2 comentaris:
fa dies que no apareixes per la marfanta i començava a preocupar-me. Ja estic més tranquil.
Realment la situació a què ens ha portat l'Entesa és esparpèntica. De vegades, llegint els articles que feu en aquest bloc, he arribat a pensar que el que dèieu no era possible; ara, (potser fa temps) m'adono que sou molt valents posant sobre la taula, i amb aquesta força, questions que altres polítics (també del vostre partit) comentarien passant-hi de puntetes i amb una prudència exagerada per les conseqüències que podria tenir a nivell personal.
Sí nois, quan s'és al ball s'ha de ballar i l'oposició ha de fer oposició, forta si la situació ho reclama. I si diuen que és per treure'n profit electoral deu ser perquè els fa mal.
El bou s'ha d'agafar per les banyes, com han fet a Vic.
Publica un comentari a l'entrada