(article d'opinió publicat al diari Més Ebre)
Les tradicions formen part de l’ànima dels pobles. S’expressen en actes, costums, festes, música, maneres de fer. Estan subjectes a les variacions i sensibilitats de cada moment històric. Les tradicions fortes estan vives, han d’estar vives i com a cultura viva han de ser capaces d’adaptar-se, integrar-se i ser sensibles a la demanda del temps en que es manifesta.
A les Terres de l’Ebre els bous formen part de la nostra tradició, d’una tradició viva, culturalment viva. Les nostres festes inclouen el bous com un fet cultural viu i enriquidor. Senya d’identitat d’una societat rural, en convivència en una natura amb una forta personalitat, on l’home i l’animal han viscut junts i en harmonia; fins el punt de compartir espais, vivències i festa. Aquest és el sentit del a festa dels bous. Homes i bous comparteixen Festa , per que han compartit espai, treball i dificultats. Cap cultura urbana pot donar-nos lliçons de respecte al animals. Nosaltres respectem i fem respectar els animals, com allò que són: Part del nostre entorn natural (No urbà) i part de la nostra festa. Per això els principals defensors del respecte a la festa i a tots el participants (animal inclòs) som nosaltres, la gent de l’Ebre. En aquest sentit les penyes, els ganaders, els organitzadors, comissions de festes, ja fa temps que van elaborar un codi, un reglament de bones maneres en defensa de la festa. Garantia de bon tracte al bou i garantia de bones practiques per tothom. De fet ja s’aplica, ja es respecta. Però ens havíem compromès a transformar-ho en llei. Una llei que reconegués que els bous, són cultura i tradició catalana. Tan catalans com els castells. Una Llei que garantitzi el respecte als animals i a les bones maneres, que doni seguretat als participants i organitzadors, que doni seguretat de futur a la festa, més enllà de moments polítics i de polèmiques que no ens són pròpies. Una llei: “Per que els bous són de llei”. Per aquest motiu com diputat, com grup hem presentat una proposició de llei per tal de què el bous esdevinguin una festa catalana reconeguda i regulada per llei. Una llei perquè els bous són cultura i respecte, una llei per garantir la llibertat cultural de les nostres festes i per definir les obligacions i deures dels participants. Volem festes volem bous, volem que sigui de Llei.
F. Sancho
Les tradicions formen part de l’ànima dels pobles. S’expressen en actes, costums, festes, música, maneres de fer. Estan subjectes a les variacions i sensibilitats de cada moment històric. Les tradicions fortes estan vives, han d’estar vives i com a cultura viva han de ser capaces d’adaptar-se, integrar-se i ser sensibles a la demanda del temps en que es manifesta.
A les Terres de l’Ebre els bous formen part de la nostra tradició, d’una tradició viva, culturalment viva. Les nostres festes inclouen el bous com un fet cultural viu i enriquidor. Senya d’identitat d’una societat rural, en convivència en una natura amb una forta personalitat, on l’home i l’animal han viscut junts i en harmonia; fins el punt de compartir espais, vivències i festa. Aquest és el sentit del a festa dels bous. Homes i bous comparteixen Festa , per que han compartit espai, treball i dificultats. Cap cultura urbana pot donar-nos lliçons de respecte al animals. Nosaltres respectem i fem respectar els animals, com allò que són: Part del nostre entorn natural (No urbà) i part de la nostra festa. Per això els principals defensors del respecte a la festa i a tots el participants (animal inclòs) som nosaltres, la gent de l’Ebre. En aquest sentit les penyes, els ganaders, els organitzadors, comissions de festes, ja fa temps que van elaborar un codi, un reglament de bones maneres en defensa de la festa. Garantia de bon tracte al bou i garantia de bones practiques per tothom. De fet ja s’aplica, ja es respecta. Però ens havíem compromès a transformar-ho en llei. Una llei que reconegués que els bous, són cultura i tradició catalana. Tan catalans com els castells. Una Llei que garantitzi el respecte als animals i a les bones maneres, que doni seguretat als participants i organitzadors, que doni seguretat de futur a la festa, més enllà de moments polítics i de polèmiques que no ens són pròpies. Una llei: “Per que els bous són de llei”. Per aquest motiu com diputat, com grup hem presentat una proposició de llei per tal de què el bous esdevinguin una festa catalana reconeguda i regulada per llei. Una llei perquè els bous són cultura i respecte, una llei per garantir la llibertat cultural de les nostres festes i per definir les obligacions i deures dels participants. Volem festes volem bous, volem que sigui de Llei.
F. Sancho
5 comentaris:
Tan catalans com els castells....
Les tradicions van i venen, no son per a sempre. Segons l'internet, els castells només fa 200 anys que es fan a Catalunya. No vull dir amb aixo que no siguin una bona festa, sino que no cal que ens obsessionem amb la paraula "tradició".
Continuo pensant que si la festa, i el-passar-ho-be, i el "respecte" ha de passar per maltractar un altre ser, pos, alguna cosa va malament ...
"Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituida per l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball.[1] Al segle XV ja es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, de les quals és reminiscència la Muixeranga d'Algemesí. Al segle XVIII la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya[2] on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants"
En aquest tema seria més prudent no generalitzar, a l'article parla de la gent de l'Ebre i molta d'aquesta gent està en contra dels bous.
També estic d'acord amb el Brian sobre el tema de les tradicions. No entenc perquè els "toreros" no saben defensar els bous d'altra manera que no sigui excusant-se amb la tradició. Aquesta gent fa el mateix que els partits polítics poc demòcrates que s'omplen la boca de democràcia.
Jo seguiré sent anti-taurí visqui a les terres de l'ebre com visqui a la capital, no entenc perquè els senyor articulista fa una diferenciació clara amb la gent de ciutat i la gent d'aquí.
Per acabar, m'agradaria que aquest senyor es voltés algunes "places" de bous i veuria que alguns dels que gaudeixen d'aquest espectacle lamentable, molt cívics i respectuosos amb els animals no ho son, com sempre, no són la majoria.
Els bous al camp i amb llibertat, no són un espectacle ni una tradició.
Salut!!!
Pus jo vull gladiadors, arena i poder ficar lo dit avall perquè el que perde lo degollen... (Perquè això també era una tradició a la Roma imperial, no?). A n'este pamflet del "Chancho" només se li pot dir populista: és a dir, agafa't a un clau roent per seguir calentant cadira.
Es evident el desvario del qui em precedeix. No obstant si jo el reptés al que ell proposa, es pixaria al damunt...
Van començar prohibint les arts de pesca(el rall), tradicionals al delta, poc a poc, retallant les zones humídes hàbils de caça, a festes majors,les tradicionals "soltades d'ànecs", ara els bous, després vindran els concursos de tir i arrossegament de cavalls, fins i tot prohibiran "el guinyot", que t'apareix??? s'imposarà la botifarra.
Això sí, quan parlem dels correfocs, ep!, que hi tenim la Patum, que aquesta si que és catalana!
Natros no, lo nostre tampoc, i així, de mica en mica ens sentim menys catalans, perquè així ho volen, volen eliminar tot lo nostre, el de "clot", del coll de Balagué fins al riu Sénia.
Ja no és, per mi, si és tradició
o no.
JA N'HI HA PROU!
Publica un comentari a l'entrada