A 68. FALTAVA MONTILLA.

Fa pocs dies, concretament el diumenge es publicava a la Vanguardia el mapa que parcialment reproduïm aquí. Un clamorós interrogant ( ? ) ocupa l’espai que correspon a Terres de l’Ebre. A Terres de l’Ebre sempre ens hem queixat de la manca d' inversions en infraestructures. Des del temps del coll de Balaguer i les corbes del Perelló. Ho deia el president Pujol: No era contra Terres de l’Ebre, era contra Catalunya... La cosa és encara més greu si observem que el Coll de Balaguer, les famoses corbes, estaven en una carretera vital per la comunicació mediterrània amb Europa. De fet quan observem el mapa veiem clarament com les Terres de l’Ebre són un forat negre en comunicacions, en carreteres i en ferrocarril. Un forat negre que afecta a la competitivitat de Terres de l’Ebre, de Catalunya i de tot l’arc Mediterrani. Un "forat negre" així ho denominàvem i definíem ja fa temps. Avui el forat s'ha fet visible per tothom.

La manca d’inversions no és un greuge contra Terres de l’Ebre, és una política d’Estat per tal d’evitar la supremacia del Mediterrani front a l'eix central. Herència d'un centralisme autàrquic i històric.

En el mateix context, s’emmarca la decisió en torn a l' A68, el desdoblament de la nacional 420, la famosa carretera de Tarragona a Alcolea del Pinar, aquella que va ser bombardejada en la guerra civil. Corbera.

Ho hem denunciat repetidament. No som optimistes. Som conscients que la decisió de reforçar l’eix central i centralista és una decisió d’Estat La connexió Valencia- Barcelona o si voleu Cadis França, no era una prioritat ni per Felipe Gonzalez ni per Aznar . Ni per al PP , ni per PSOE. La comunicació Aragó amb el Mediterrani a través de Terres de l’Ebre..... menys.

Avui hem fet un acte unitari. Important, però no suficient o som conscients que lluitem contra una política d’Estat molt arrelada i consolidada, avalada pels dos grans partits estatals o no ens en sortirem. És més, tinc la sensació que alguns poden pretendre controlar la unitat per fer callar la divergència. De fet alguna cosa així hem escoltat.

Volem unitat i compromís aquí i a Madrid. Volem força política i presència permanent. Els presidents de Aragó i Valencia juguen unes altres cartes. L’Estat juga les de sempre ......i controla dos forces polítiques decisives.

Celebrem l’acte unitari de Gandesa, felicitem a les Cambres de Comerç per la iniciativa, agraïm el treball de l’alcalde de Gandesa i de tots el participants, ens comprometem a treballar com ho hem fet de fa temps, com sempre.(Us en farem un resum) És l’hora de les infraestructures a l’Ebre, entre altres coses per que són decisives per al futur de Catalunya i del Mediterrani. Un Mediterrani que torna ser important. Treballar per Europa és treballar per les infraestructures a Terres de l’Ebre. Ens temem que no tothom ho entén, ens temem que alguns es deuen a dos disciplines, a dos amos. Un temor històric. Una historia que ens ha condemnat. Avui a Gandesa no hi érem tots. Faltava Montilla , faltava el President de la Generalitat. Mal auguri.