11 de març 2009

No només de política viu la nació


Publicada amb dos dies de retard, sense perdre actualitat.

Emigdi Subirats ha arribat als 1500 apunts al seu bloc. Quasi al temps es “celebren” els 50 anys d’ocupació del Tibet. “50 years of resistence”. Un poble, una nació. “One people, one nation”. Relaciono les dues dades, de fet relaciono la defensa dels pobles amb l’ebresfera, amb la petita o gran activitat de molta gent que a través de la seva activitat diària defensa la identitat, la diversitat cultural, la personalitat dels pobles. Emigdi en és un exemple (no el descobriré jo) . Com ell diu tenim “divergències ideològiques”. Estic convençut que tenim més coincidències culturals, ètiques i vitals que no pas desacords. En tot cas, com a “republicans” creiem en el diàleg, el respecte i la defensa de les pròpies conviccions. Reconèixer l’intel.ligència i la sensibilitat, és un manera de intentar ser intel·ligent i sensible. La defensa de la pròpia sensibilitat cultural , és la millor aportació a la “Cultura global”. És curiós com molts(no tots) dels que defensen la biodiversitat i l’anomena’t multi culturalisme acaben defensant l’uniformitat, la dissolució de llengües, nacions i pobles, en nom d’una cultura o una llengua superior. Davant l’intent d’uniformització, de cultures i llengües úniques, la diversitat és una riquesa. De fet la CULTURA són LES CULTURES. Lo altre és uniformisme, esterilització. Del contrast neix la creació. De la diversitat la tensió i la novetat. La nació es conquista fent-la , exercint-la, vivint-la, parlant-la, vivint-la. Aquí i al Tibet . No només de política viu la nació.


Emigdi i tants de blocaires anònims en són l’exemple. Felicitats.
Llibertat per al Tibet. Freedom for Catalonia
.

6 comentaris:

Comissió Fira del Llibre Joan Cid i Mulet ha dit...

Amics,
M'ha agradat molt (no us podeu imaginar fins a quin punt) llegir aquest apunt.
Evidentment, si em deixeu, em sento al mig d'aquestes dues realitats que per un moment han quedat unides "virtualment".
Emigdi tal com dieu n'és un dels millors exemples de lluita per uns ideals des de la plena convicció, des de la feina diària i des de la creença per damunt de tot en la nació catalana.Vosaltres també ho sou, i és més , sou la nostra veu , així ho hem volgut els que us hem escollit.
En un moment tant difícil com aquest , en tots el sentits, Catalunya necessita un altre cop gent com la de CIU que sigui capaç de tornar el nostre País on li correspon.Ho deia l'altre dia Felip Puig: ara és el moment de la gent de CIU. Ens toca tornar a treballar com sempre ho hem estat fent per enlairar Catalunya.
Els que estem a un altre nivell com Emigdi o jo mateixa continuarem també amb la nostra feina del dia a dia fent el possible per aconseguir-ho, tot i que evidentment no és més que un petir gra de sorra.
Som-hi!
Dolors Queralt

emigdi ha dit...

Que Dolors parli bé de mi, no té mèrit, que tenim un munt de projectes en comú, i els hem de tirar endavant plegats amb tota la il·lusió. Tots saben que no sóc gens hipòcrita, i que sempre dic que l'ambient cultural de Jesús és superior al de qualsevol poble ebrenc. Jo hi poso el gra de sorra, i ells idees i infraestructura, tot plegat, ens podem sentir molt satisfets.
Quant al vostre apunt, moltíssimes gràcies. M'ha fet moltíssima il·lusió. Les discrepàncies ideològiques queden apartades quan hi ha feeling personal i punts d'unió. Fa molt temps que treballo per la unitat del catalanisme, malgrat que l'altre partit (el que no és el teu) sempre desespera... què hi farem!!! Jo no seré mai un militant disciplinat, no va amb mi. Això és bo i dolent. Bo, perquè pot servir de persona pont de la catalanitat, perquè no es casa fàcilment amb unes sigles. dolent, perquè els partits també necessiten gent fidel, i no sempre en postura crítica.
Llàstima, llàstima, llàstima, que Tremosa/Junqueras no vagin junt a les europees. Alguna cosa estem fent molt malament tots plegats. PSOE/PP hi aniran a la lehendekaritza, i faran López governador civil de las Vascongadas. Natros, amb estratègies de partit, cap a on anem.
Bé, fora rotllos, que m'heu fet content quan he llegit, tot i que, Paco, el Barça i el Liverpool us han superat quant a excitar-me.
una abraçada,
emigdi

Anònim ha dit...

Gracies Emigdi, coincideixó amb tu en lo del Liverpool i lo del Barça .Visca el roig!!!!...
F Sancho

alferza31 ha dit...

Ara "Freedom for Catalonia" ???.

Això és el blog dels diputats de CiU, i per tant, el seu ideari ???.

Ara són més sobiranistes que la comedianta tortosina i el "seu partit" ???.

Cada vegada em sorprenen més i més ... (Ah, per cert, jo també soc català, vaig tenir la satisfacció de veure el Barça ahir, però em va deixar indiferent la derrota del R.Madrid a Liverpool, potser perquè no tenia clar que per a ser un bon català s'ha d'odiar tot el que porti el nom de Madrid...)

Anònim ha dit...

ALFERZA ARA ET SORPRÈN. Alferza ara et sorprèn lo de llibertat per Catalunya?? Que no tenim memòria? Tots cridàvem llibertat, amnistia i estatut d’autonomia . Si Llibertat i Pau Casals i la pròpia ONU parla del dret d’autodeterminació dels pobles. El crit Catalunya Lliure era un crit unitari en plena República i més unitari en plena dictadura. Tant radicalment espanyolistes heus heu tornat alguns? Molts pensem que Catalunya pot lliurement formar part dels pobles d’Espanya o d’Europa, el que no acceptem és que ens neguin el dret d’autodeterminació . Som un poble , som una nació .Et sona?? Negar aquesta realitat no fa tant era sinomin de dictadura o ultra dreta, ara sembla assumit per alguns altres. En fi si vols ser un radical tu mateix , nosaltres som uns moderats que respectem com l’ONU el dret d’autodeterminació, del Tibet, d’Ucrania o de tots els altres . Com vols que no respectem el nostre??
Per cert en quan al futbol , la prepotència de qui te massa copes no ens agrada i per altra part el Liverpool , sempre m’agrada’t . Per historia , per ser angles( la pèrfida Albion , recordes?) i pel seu himne : Mai caminaràs sol. En fi som ciutadans del mon nascuts a Catalunya. Res més. Tampoc res menys.
EBREDIPUTATS

alferza31 ha dit...

Com sempre, demagògia i més demagògia…

Ja vaig dir que jo també soc català. Ara els diré més : jo també votaria a favor del dret d’autodeterminació. I això que vol dir ??

1r.- Quan van cridar vostès (jo era un crio) “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” era immediatament després d’una dictadura de més de 40 anys. En cap moment ningú va interpretar que es parlés de cap dret d’autodeterminació per demanar la independència, com pareix que ara es decanten vostès.

2n.- Què han fet vostès, quan han pogut, per exigir aquest dret a l’autodeterminació ?? Han tingut més de 20 anys el poder absolut a la nostra nació catalana, han estat decisius al govern espanyol, primer amb el PSOE i després amb el PP (recordo quan el Sr. Aznar parlava català en la intimitat). I , repeteixo, què han fet ?? Si ni han intentat mai canviar la llei electoral a Catalunya…

3r.- Parlant de futbol, el R. Madrid i el Liverpool em diuen el mateix.- Tots dos equips tenen alguns jugadors espanyols, com també el nostre Barça ( per cert, a mí els himnes, tant d’equips de futbol com de nacions o nacionalitats, no m’agraden massa ). Ah, i no cal dir-ho molt fort, però si una cosa hi ha que recriminar al “nostre” Barça és la prepotència que sempre ha tingut amb la resta d’equips de Catalunya, sobretot amb els de les Terres de l’Ebre...