Ebrediputats va néixer amb vocació de paraula, de diàleg. Amb voluntat de dir, també d’escoltar . Ha estat un instrument en molts aspectes útil, al menys per mi, tinc l’esperança que també per algú altre. Després d’un temps de funcionament però, tenia i encara tinc molts dubtes i poques respostes en torn a la capacitat de generar debat i diàleg. Diàleg lliure, amb pensament lliure (quina vana pretensió i quina pedanteria per la meva part): Si més no, obrir alguna escletxa en el pensament únic, dominant avui tant “europeu”, tant “universal”, fet de frases fetes i d’actituds beneïdes. “Lo políticament correcte”, “el bonisme” , “l’ oportunitat política” “dels teus” i “dels altres” dificulten de moltes maneres un diàleg ric i innovador.
La esfera informàtica, els blocs ofereixen un espai immens, unes oportunitats certes. Tot i les oportunitats, els resultats són més bé pobres. L’endogàmia, la reproducció via bloc del sectarisme i del partidisme són un límit molt feixuc (“mea culpa”). Atrevir-se però a trencar el límit del progressisme imperant, de lo políticament correcte, de les consignes dels partits i dels gurús de la opinió és eutanàsia política. Necessitava un temps de reflexió i me l’he pres. En aquest temps hem vist com altres experiències “Facebook” i altres entren amb força a la praxis “política”. Al final però, he de dir que he trobat complicitats, moments, oportunitats . No es tracta d’instruments. La màxima complicitat és la de aquells que creiem en la força de la paraula, del diàleg, de l’ironia, de la provocació, del pensament ( a l’Ebresfera alguns n’he trobat). Per damunt de les trinxeres, amb tota la força de la discrepància d’idees. Creiem en la força de la paraula. Intentarem una nova singladura. Esperem més rica, més atrevida, més provocadora i arriscada. Noves formes, noves oportunitats. Via Fora.
La esfera informàtica, els blocs ofereixen un espai immens, unes oportunitats certes. Tot i les oportunitats, els resultats són més bé pobres. L’endogàmia, la reproducció via bloc del sectarisme i del partidisme són un límit molt feixuc (“mea culpa”). Atrevir-se però a trencar el límit del progressisme imperant, de lo políticament correcte, de les consignes dels partits i dels gurús de la opinió és eutanàsia política. Necessitava un temps de reflexió i me l’he pres. En aquest temps hem vist com altres experiències “Facebook” i altres entren amb força a la praxis “política”. Al final però, he de dir que he trobat complicitats, moments, oportunitats . No es tracta d’instruments. La màxima complicitat és la de aquells que creiem en la força de la paraula, del diàleg, de l’ironia, de la provocació, del pensament ( a l’Ebresfera alguns n’he trobat). Per damunt de les trinxeres, amb tota la força de la discrepància d’idees. Creiem en la força de la paraula. Intentarem una nova singladura. Esperem més rica, més atrevida, més provocadora i arriscada. Noves formes, noves oportunitats. Via Fora.
3 comentaris:
Ben trobats! Crec que és important que tot i discrepar puguem posar en comú les opinions. Espero que així pugui continuar sent, aquí o en un altre lloc.
És utòpic però, m'agrada pensar que és possible un debat polític sense haver de pensar en el color de qui et parla, en els interessos que suposadament hi ha al darrere, etc. És utòpic però, cal intentar que almenys en part sigui possible.
Ja sabeu que si necessiteu col·laboració tècnica estic a la vostra diposició.
Us continuarem llegint, a voltes discrepant. Ara teniu un candidat a les europees molt del meu gust, més que el candidat a les estatals, fàcil d'entendre. Malgrat discrepàncies ideològiques, seguim construint país entre tots.
salut i sobirania
Manel i Emigdi, justament per persones com vatros, en les que es pot dialogar, inclús des de la discrepància extrema, és perquè continuem amb el bloc.
Estem en contacte!
Publica un comentari a l'entrada