Sessions núm. 36.2 / Ple del Parlament / 8 de maig de 2008
TRANSCRIPCIÓ EN BRUT
Aquesta transcripció està pendent de
verificació i correcció. Pot contenir, doncs,
errades de fidelitat i incorreccions
lingüístiques i no es pot considerar
com una publicació oficial
1
Sessions núm. 36.2 / Ple del Parlament / 8 de maig de 2008
Moció subsegüent
a la interpel.lació al Govern sobre la política en matèria d'aigua (tram.
302-00099/08)
El tretzè punt de l’ordre del dia és la Moció sobre la política en matèria d’aigua
presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Té la paraula l’il.lustre
senyor, Francesc Sancho.
El Sr. Sancho i Serena
Gràcies, senyor president. Senyores, senyors diputats, deixin-me començar fent una
asseveració que suposo que entendran i que compartiran. En aquest tema, el nostre
grup i jo personalment parlem des de la convicció, no des del populisme. Des d’una
convicció i des d’un intent de coherència que ve de lluny.
La primera convicció, la primera que els volem transmetre és la següent: nosaltres,
quan jo parlo en accent de l’Ebre, aquí parlo a casa meva, igual que al Ter. Per a
nosaltres territoris n’hi ha un que es diu Catalunya. És casa nostra tot el territori català
és casa nostra. Per tant, les necessitats de Barcelona són les nostres necessitats, són
les necessitats de l’Ebre. No és cert que hi hagi necessitats a l’Ebre i unes a
Barcelona, unes necessitats al Ter i unes a l’Ebre. No és cert que sigui diferent la
necessitat del Segre de la necessitat del Llobregat. No és cert, només hi ha un únic
territori del que no només ens sentim solidaris, sinó del que ens sentim partícips. És
casa nostra, si és que hi han casses d’algú. Aquesta és la nostra primera convicció.
I precisament en aquesta convicció hem actuat a lo llarg del temps. Els ho he de
recordar, els he de recordar que l’alcalde Barcelona, senyor Clos, exalcalde de
Barcelona, senyor Clos, baixava a l’Ebre a dir el 2002 que Barcelona ni necessitava
ni necessitaria aigua i que per tant els que allà defensàvem la necessitat de la
interconnexió érem uns traïdors. Això ens ho deien a l’Ebre, ens ho deien en aquestes
paraules, perquè Barcelona no necessitava aigua. Van tindre que veure com després
el conseller de Medi Ambient, l’amic Salvador Milà, ens deia que no es necessitava la
interconnexió, ho tinc aquí, perquè es demostrava científicament que Barcelona no
necessitava aigua. La nostra convicció llavors ja era que havíem d’actuar amb
responsabilitat per tal de cobrir les necessitats de Barcelona i de tota Catalunya, de
tota Catalunya. Aquesta era la nostra convicció de la que ni hem dimitit ni dimitirem.
Vam planificar en moments en què certament l’alcalde de Barcelona podia dir que no
necessitava aigua, perquè es planifica en els moments que es pot per als moments
que falta. Es planifica en els moments que sobra per als moments que vindrà la
sequera i sabíem que vindria la sequera. I ha arribat la sequera i ens hem trobat en
què una de les coses que en aquell moment vostès reivindicaven avui són incapaços
de complir. Si nosaltres deixéssim les nostres conviccions a part i ens apuntéssim al
ni gota o a la sang abans que l’aigua del populisme, ens equivocaríem.
Però vostès s’equivoquen molt quan s’obliden de les reivindicacions que van portar al
territori i que nosaltres compartíem. Ens acusaven de quedar-nos curts quant a la
reclamació de garanties per al riu Ebre. Ens acusaven de quedar-nos curts quant a la
reclamació de garanties per al delta de l’Ebre. Tot allò que vostès reivindicaven avui
ho han oblidat. Són vostès que obliden que Barcelona i l’Ebre i el Ter i el Segre tenen
les mateixes necessitats i són un sol territori. Vostès han tancat una aixeta
importantíssima que és la del diàleg en el territori i amb la gent del territori.
Vostès, avui, a l’Ebre, no deixen ni que discuteixi el Consell Econòmic i Social al
territori. Vostès, avui, a l’Ebre, no baixen a donar explicacions. Vostès, avui, a l’Ebre,
tenen un problema molt important. Vol que els digui per què? Viuen vostès una
contradicció entre els delegats del Govern i el Govern perquè deixen al delegat del
Govern sol a l’Ebre i el president de la Generalitat és incapaç de baixar a dialogar en
el territori perquè sap que ens ha enganyat. Aquest és el seu problema. El de l’engany
i la falta de coherència. Aquesta és la nostra autoritat.
Facin allò que reivindicaven, retornin a l’Ebre i al Segre i al Ter allò que els prometien.
Donin allò que vostès es van comprometre a fer. I des del Govern, que és quan poden
fer-ho, tenen l’obligació de fer-ho. I si no ho fan, el seu error serà el suficient important
no per a que perdin vots, perquè perdin quelcom molt més important , no només la
credibilitat, estan a punt de perdre la confiança en la seva pròpia convicció. Estan a
punt de perdre el respecte dels territori, de la gent de tot el territori.
I no oblidin que allò que a vostès els sembla petit perquè és un territori petit com
l’Ebre i el Segre al final és el mateix territori que Barcelona. Som un únic país. I els
garanteixo que el seu error a la llarga no només els restarà credibilitat, sinó que els
restarà possibilitats de dirigir-se...
El president
Senyor diputat...
El Sr. Sancho i Serena
...amb autoritat a la gent i això realment per a un Govern és molt greu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada