El dia després. Hora de fer un primer balanç. Dons fem-lo , primer que res felicitar al PSC , tant a Catalunya, a la circumscripció de Tarragona com a Terres de L’Ebre. Han guanyat les eleccions, a tota la circumscripció de Tarragona amb un resultat espectacular. Felicitats a Lluïsa Lizarraga , diputada ebrenca . De tot cor, felicitats . Ho tinc escrit i torno a fer-ho, m’alegra la victòria de ZP front el PP. Tenen el que es mereixent, fan por.
Segona cosa, no ens ha anat bé ni a Tarragona ni a l' Ebre, senzillament només hem salvat els mobles; un 4 a 1 és un resultat espectacular e inapel·lable, probablement, també tenim el que ens mereixem tindrem d’analitzar-ho.
Una dada positiva tot i la bipolarització, a la que no hem sabut respondre, la fidelitat dels nostres votants és francament una dada positiva , que ens dona una gran oportunitat. Moltes , Moltes , Moltes Gràcies de tot cor.
Segona cosa, no ens ha anat bé ni a Tarragona ni a l' Ebre, senzillament només hem salvat els mobles; un 4 a 1 és un resultat espectacular e inapel·lable, probablement, també tenim el que ens mereixem tindrem d’analitzar-ho.
Una dada positiva tot i la bipolarització, a la que no hem sabut respondre, la fidelitat dels nostres votants és francament una dada positiva , que ens dona una gran oportunitat. Moltes , Moltes , Moltes Gràcies de tot cor.
3 comentaris:
Sancho no t'he votat mai. però he de reconèixer que ets un dels polítics més elegants de les Terres de l'Ebre i dels més valents. T'he escoltat a la Ser i sincerament m'has impressionat, si senyor! Elegància , valentia i coherència. He estat amb desacord moltes vegades, però mai m'he sentit ni enganyat ni depreciat.Un 10.
Hi estic d'acord, ja em començava a pensar que ningú faria un anàlisi equànime dels resultats.
És molt humà això de buscar només la part que més ens agrada de les coses (brihgt side of life, li deien els Monty Pyton), potser també és un punt d'autoprotecció.
Realment, els resultats ens dónen molts punts sobre els que reflexionar.
Avui he felicitat un amic, professor d’adolescència i mentor en el món de les Humanitats, socialista històric, home honest, per la victòria. Li he deixat anar el bon paper, excel•lent per les circumstàncies, de Durán, de CIU. Jo li he esmentat que si pogués decidir, personalment, no donaria un suport estable al PSOE. En primer lloc per consciència –si ja sé que aquest mot en política malauradament resulta malsonant- .En segon lloc perquè una gran part de l’electorat de CIU, que pensa, dorm i menja – m’hi incloc- en clau catalana no ho entendria, com no ho han entès gran part dels votants d’ERC i ho han manifestat en les urnes. No m’interessa ser una força centrada en la política espanyola. El que m’interessa és ser una força centrada en el meu país; on visc, treballo, somnio i menjo. I Espanya te els seus propis interessos, sovint inconfessables i quasi bé sempre en conflicte amb els nostres. ‘No us necessitem’ ha observat el meu amic amb un somriure efímer. ‘Millor’ he pensat jo. Li he fet palesa la preocupació per la pèrdua de forces catalanes al ‘Congreso del Reino’, les d’ERC – ho sento de debò per Ridao- i Iniciativa. I no ha respost. Un silenci delatador. Potser perquè sap del cert que els socialistes catalans ja han fet pana més d’un cop amb temes importants per al país. I aquesta absència pot, fins i tot, ser un remei al ‘mal de cap’ per la cúria socialista espanyola. Veure’m que passarà en un futur. Si s’aprovaran les balances fiscals, si el finançament millorarà, si les infraestructures rebran l’atenció que mereixen, si el president del ‘Congreso del Reino’ serà un defensor de la ‘unidad nacional’, si l’Estatut –aquest pobre engendre del narcisisme de tots- es plasmarà amb decrets i actuacions, si el territori no serà agredit... Ara, els ciutadans de Catalunya, esperen quelcom més que ‘talante’.
Miquel Esteve
Economista i escriptor.
Publica un comentari a l'entrada